Entenem per
educació un procés continu d’aprenentatges pels quals els éssers humans creixem
en totes les nostres dimensions (psíquica, física, emocional, i social) i que
ens ajuda a incorporar-nos en la nostra societat, la qual està en canvi
constant. Aquesta educació ens permetrà prendre decisions, plantejar-nos
qüestions i resoldre-les, en definitiva, a desenvolupar-nos en el món en què
vivim. Partint d’aquesta base ens preguntem si les metodologies aplicades en
l’actual sistema educatiu afavoreixen o no a justificar l’anterior definició
sobre el que ha de ser per nosaltres l’educació.
Ens hauríem de replantejar la figura del mestre, la
concepció d’aquella classe magistral que avorria als alumnes i on només el
mestre tenia tota la raó (tant en els continguts com en els valors transmesos),
on els alumnes no tenien res a dir. Cal que passem a l’acció, fent un gir de
360 graus a la metodologia aplicada i canviar els rols a les aules, és a dir,
que els alumnes siguin els protagonistes dels seus propis aprenentatges
(afavorint, així, a un aprenentatge més significatiu) i entendre la figura del
mestre com un guia per ells. Mestres que els hi proposi conflictes reals, que
els faci reflexionar per poder ser crítics amb allò que els envolta i amb ells
mateixos, que aporti uns valors universals, que apostin pel diàleg a l’aula,
que activin una metodologia activa i cooperativa entre els alumnes, que els
faci creure en ells mateixos i en els seus processos d’aprenentatge, que no els
fiqui al cap la idea que equivocar-se està malament, un acompanyament global
que ha de sorgir de les motivacions i dels interessos dels alumnes, per tal que
aquest noi o noia sigui capaç d’enfrontar-se al seu dia a dia el més
autònomament possible.
Un dels punts més rellevants que ens qüestionem seria la
tendència a reprimir la creativitat innata dels nostres alumnes, jerarquitzant
els continguts del currículum, donant més importància a assignatures troncals
com les matemàtiques o la llengua i subestimant les arts. Un adult creatiu és
un nen que ha sobreviscut. Com a mestres ens hem de plantejar que contra més
pensem, més creatius serem, i els nostres alumnes també. Així, aquesta
capacitat innata en els nens i nenes no es veuria afectada, això si, no és una
feina fàcil, i molts mestres hauran de sortir de la seva zona de confort i
canviar radicalment la seva metodologia. Deixem que els nostres alumnes
descobreixin els seus talents, els seus somnis, les seves il·lusions i
ajudem-los a desenvolupar-les, segur que serà un camí on nosaltres, els
mestres, també hi aprendrem.
Creiem que el sistema educatiu actual no afavoreix a la
creativitat ni al talent de cada nen i nena, i és molt inflexible, té una organització molt
individualista i centrada en el resultat, donant-li més importància que al
mateix procés d’aprenentatge. És més important el què aprenem que el com
aprenem? Hem d’entendre que cada alumne evoluciona i aprèn d’una manera
diferent segons les seves capacitats i personalitat, per tant necessitem un
model educatiu que cobreixi totes aquestes diferències, sense excloure a cap
alumne. Que faci descobrir a cada alumne el seu talent, i que accepti la
diversitat com a part de la societat.
L’educació, com la
societat, és un sistema en canvi constant, hem de ser realistes i afrontar-lo,
no tenir por, i passar a l’acció, innovant en les metodologies pedagògiques, no
oblidant mai que la nostra futura societat estarà a les mans d’aquests que són
ara els nostres alumnes.
Passem a l'acció.
Marta Montfort,
Saray Pérez, Natàlia Cruz, Arnau Cañas, Laura Blasco, Inés Álvarez, Núria
Prósper
