Per aquestes dates a les escoles
es realitza una reunió grupal amb les famílies. Els formats i les modalitats
són força variats però hi ha alguns aspectes que, segons el meu parer, haurien
de ser motiu de reflexió.
L’hora de la reunió: habitualment
es fa en sortir els nens i nenes a la tarda amb servei d’acollida per poder
anar amb els nens i nenes. D’entrada ja és una aproximació que sembla prou correcte
perquè encara deu quedar alguna escola que manifesta clarament que no vol nanos
a la reunió però no facilita que puguin estar amb algú mentre la família hi
assisteix. També hi ha centres que la fan a l’hora que els és més còmode a les
mestres: al migdia a l’hora de feina per no haver-se de quedar a la tarda. En
alguns llocs argumenten que total ve la mateixa gent que a la tarda.
Evidentment és una opció respectable si es veu corroborada amb al realitat,
però cal tenir en compte el que pot suposar això a les famílies que tinguem.
En alguna escola, la reunió la
fan força més tard, tirant cap al vespre per intentar facilitar al màxim
l’assistència de famílies. Evidentment aquí cal compaginar i compensar l’esforç
laboral del professorat i és una opció que també podria ser discutible per
allunyar-se tant de l’horari docent.
Sigui quina sigui l’opció
escollida, així com la resta d’aspectes que envolten la reunió, per descomptat
ens donaran força informació de la professionalitat del centre o potser hauríem
d’anar dient més del seu equip directiu a moltes escoles (en ser qui pren la
decisió sense consultar realment al professorat), i de quin posicionament té
l’escola envers les seves famílies.
A moltes escoles es fa un
recompte de les famílies que assisteixen i en algunes es parla de què fer per
aconseguir acostar més les famílies al centre. Però no sé si la inspecció
educativa és un aspecte que supervisa, com tampoc no sé si ho fa quan en una
escola marxen massivament mestres a treballar en un altre indret.
Tornant al cos de l’entrada, és
interessar veure de què es parla a la reunió? D’educació? D’aspectes
organitzatius? De tot una mica? Una mica d’organització i poca cosa més?
Hi ha escoles que verbalitzen la
seva preocupació per la baixa assistència de les famílies però no sé si en
totes reflexionen realment de perquè pot passar: les famílies no estan
preocupades en el que els puguin dir a l’escola dels seus fills o filles?
L’experiència els ha demostrat que aquestes reunions no serveixen de gairebé
res? S’ha parlat amb famílies per mirar d’esbrinar perquè succeeix? O senzillament
es critica a les famílies sense més?
S’avisa amb prou temps de dia i
hora de la reunió a les famílies? Se’ls demana compromís i treball conjunt? O
tan sols que obeeixen tot el que es demana des de l’escola? Es passen amb
anterioritat els punts que es tractaran a la reunió?
Són molt els interrogants que
s’han de plantejar per fer-ho el millor possible i treballar el més proper
possible amb les famílies. De totes maneres, a mi em sembla que massa reunions
són una pèrdua de temps, massa genèriques sense parlar realment de gran cosa.
En canvi d’altres, les
profitoses, són personalitzades a l’aula, fan dinàmiques perquè les famílies
vegin com s’està treballant amb els seus fills i filles, es parla de com es fan
les coses i sobretot PERQUÈ... si a
moltes escoles el professorat es queixa que els cicles són massa informatius,
que la informació es podria enviar per correu i dedicar-se a aspectes més
productius; segurament és un raonament que es podria traslladar a la reunió de
principi de curs amb totes les famílies de la classe.
De totes maneres, jo crec que en
alguns llocs a les famílies els tocarà, si volen ajudar realment als seus fills
i filles, prendre un paper més actiu de queixa i protesta davant les instàncies
pertinents. De fet, ja està passant amb circumstàncies de suposat
maltractaments per part de mestres a nens i nens en els quals l’escola no fa
gairebé res i les famílies es veuen empeses a presentar cartes de protesta...
cartes d’aquestes durant el curs passat ja va haver-hi a diferents escoles, i el
més trist és que cartes d’aquestes, les fetes de bona fe per protegir les seves
criatures, són evitables si s’abordessin els conflictes d’una altra manera:
dialogada i procurant solucionar-ho no dient “que no s’hi pot fer res” o
negant/manipulant els fets en benefici d’un malentès corporativisme.
Recordo en una no-escola a la
qual acabava d’arribar ens van obligar a fer la reunió de primer de primària
amb les famílies abans de començar les classes: quan encara no coneixíem els
nanos les dues tutores i tampoc no coneixíem l’escola, evidentment sense ningú
de l’equip directiu, i ens deien que era per donar confiança a les famílies que
comencen primer! Però quina confiança sinó teníem gairebé res amb cara i ulls a
explicar! Que diantre els devíem explicar? No ho recordo, els llibres que
tenien, què havien de ficar a la bossa de la piscina... després una mare ens
deia que se’ns veia molt perduts als dos tutors, perduts? Sinó sabíem encara
gairebé ni on érem! Segurament llavors cap família es va queixar, jo crec que a
vegades les famílies quan reben aquests missatges des del centre el que fan és
anar allunyant-se mentalment d’ell i és clar, com m’explicava l’altre dia una
mare de la reunió de l’institut, després de rebre missatges incoherents pensen
una hora i mitja perduda, potser no es queixen però ja no esperaran gran cosa del
centre.
Josep Maria López Madrid
