domingo, 24 de septiembre de 2017

LA PRIMERA GRAN REUNIÓ AMB LES FAMILIES

Per aquestes dates a les escoles es realitza una reunió grupal amb les famílies. Els formats i les modalitats són força variats però hi ha alguns aspectes que, segons el meu parer, haurien de ser motiu de reflexió.

L’hora de la reunió: habitualment es fa en sortir els nens i nenes a la tarda amb servei d’acollida per poder anar amb els nens i nenes. D’entrada ja és una aproximació que sembla prou correcte perquè encara deu quedar alguna escola que manifesta clarament que no vol nanos a la reunió però no facilita que puguin estar amb algú mentre la família hi assisteix. També hi ha centres que la fan a l’hora que els és més còmode a les mestres: al migdia a l’hora de feina per no haver-se de quedar a la tarda. En alguns llocs argumenten que total ve la mateixa gent que a la tarda. Evidentment és una opció respectable si es veu corroborada amb al realitat, però cal tenir en compte el que pot suposar això a les famílies que tinguem.

En alguna escola, la reunió la fan força més tard, tirant cap al vespre per intentar facilitar al màxim l’assistència de famílies. Evidentment aquí cal compaginar i compensar l’esforç laboral del professorat i és una opció que també podria ser discutible per allunyar-se tant de l’horari docent.

Sigui quina sigui l’opció escollida, així com la resta d’aspectes que envolten la reunió, per descomptat ens donaran força informació de la professionalitat del centre o potser hauríem d’anar dient més del seu equip directiu a moltes escoles (en ser qui pren la decisió sense consultar realment al professorat), i de quin posicionament té l’escola envers les seves famílies.

A moltes escoles es fa un recompte de les famílies que assisteixen i en algunes es parla de què fer per aconseguir acostar més les famílies al centre. Però no sé si la inspecció educativa és un aspecte que supervisa, com tampoc no sé si ho fa quan en una escola marxen massivament mestres a treballar en un altre indret.

Tornant al cos de l’entrada, és interessar veure de què es parla a la reunió? D’educació? D’aspectes organitzatius? De tot una mica? Una mica d’organització i poca cosa més?
Hi ha escoles que verbalitzen la seva preocupació per la baixa assistència de les famílies però no sé si en totes reflexionen realment de perquè pot passar: les famílies no estan preocupades en el que els puguin dir a l’escola dels seus fills o filles? L’experiència els ha demostrat que aquestes reunions no serveixen de gairebé res? S’ha parlat amb famílies per mirar d’esbrinar perquè succeeix? O senzillament es critica a les famílies sense més?

S’avisa amb prou temps de dia i hora de la reunió a les famílies? Se’ls demana compromís i treball conjunt? O tan sols que obeeixen tot el que es demana des de l’escola? Es passen amb anterioritat els punts que es tractaran a la reunió?
Són molt els interrogants que s’han de plantejar per fer-ho el millor possible i treballar el més proper possible amb les famílies. De totes maneres, a mi em sembla que massa reunions són una pèrdua de temps, massa genèriques sense parlar realment de gran cosa.

En canvi d’altres, les profitoses, són personalitzades a l’aula, fan dinàmiques perquè les famílies vegin com s’està treballant amb els seus fills i filles, es parla de com es fan les coses i sobretot PERQUÈ...  si a moltes escoles el professorat es queixa que els cicles són massa informatius, que la informació es podria enviar per correu i dedicar-se a aspectes més productius; segurament és un raonament que es podria traslladar a la reunió de principi de curs amb totes les famílies de la classe.

De totes maneres, jo crec que en alguns llocs a les famílies els tocarà, si volen ajudar realment als seus fills i filles, prendre un paper més actiu de queixa i protesta davant les instàncies pertinents. De fet, ja està passant amb circumstàncies de suposat maltractaments per part de mestres a nens i nens en els quals l’escola no fa gairebé res i les famílies es veuen empeses a presentar cartes de protesta... cartes d’aquestes durant el curs passat ja va haver-hi a diferents escoles, i el més trist és que cartes d’aquestes, les fetes de bona fe per protegir les seves criatures, són evitables si s’abordessin els conflictes d’una altra manera: dialogada i procurant solucionar-ho no dient “que no s’hi pot fer res” o negant/manipulant els fets en benefici d’un malentès corporativisme.

Recordo en una no-escola a la qual acabava d’arribar ens van obligar a fer la reunió de primer de primària amb les famílies abans de començar les classes: quan encara no coneixíem els nanos les dues tutores i tampoc no coneixíem l’escola, evidentment sense ningú de l’equip directiu, i ens deien que era per donar confiança a les famílies que comencen primer! Però quina confiança sinó teníem gairebé res amb cara i ulls a explicar! Que diantre els devíem explicar? No ho recordo, els llibres que tenien, què havien de ficar a la bossa de la piscina... després una mare ens deia que se’ns veia molt perduts als dos tutors, perduts? Sinó sabíem encara gairebé ni on érem! Segurament llavors cap família es va queixar, jo crec que a vegades les famílies quan reben aquests missatges des del centre el que fan és anar allunyant-se mentalment d’ell i és clar, com m’explicava l’altre dia una mare de la reunió de l’institut, després de rebre missatges incoherents pensen una hora i mitja perduda, potser no es queixen però ja no esperaran gran cosa del centre.


Josep Maria López Madrid

domingo, 17 de septiembre de 2017

Benvolgut professor /a,

Sóc un supervivent d'un camp de concentració.  
EIs meus ulls van veure allò que cap home hauria hagut de presenciar:
cambres de gas construïdes per enginyers instruïts,
nens en verinats per metges professionals,
nens morts per infermeres professionals,
dones i nadons morts a trets i cremats per graduats en altes escoles majors i universitats.
Heus aquí que jo sospito de l’educació.
La meva petició és: ajuda els teus estudiants a arribar a ser humans.
EIs teus esforços mai han de produir monstres, hàbils psicòpates, futurs Eichmans.
El llegir, I ‘escriure,  l’aritmètica ... són importants només si serveixen per fer més humans els nostres nens.
(Extret de Carrie Supple: Desde el prejuicio al genocidio. Aprendiendo sobre el holocausto. (1993) Trentham Books. Stoke on Trent.
Agafat de l’escrit de la Marta Burguet: La resolución de conflictes en l’àmbit escolar:

lunes, 11 de septiembre de 2017

Una altra tornada al cole

Com a acostuma a passar vivim una tornada a l’escola sense parlar gaire d’educació a massa escoles. A massa centres hi ha excessives tasques d’emmagatzematge i manipulació, gairebé pròpies d’un operador logístic, fins i tot pel que sembla en alguna escola muntatges desorbitats i arriscats de mobles.

Però escasseja en alguns indrets parlar de coordinació educativa raonada, fonamentada i professionalment consensuada, és a dir, discutir de les diferents opcions quina és la millor educativament parlant per l’alumnat i s’acorda dur-la a terme, de quina manera, pros i contres, com es valorarà, etc.; no el consens dels que tallen el bacallà al centre, de les què ho saben tot i ho esgrimeixen de manera enèrgica valent-se de la seva situació de superioritat al centre, és a dir, el que transforma en suposat consens les idees –sovint educativament no gaire fonamentades –de les més fortes de la contrada, que volen fer valer la seva posició de domini, protegir les seves pràctiques no gaire professionals o senzillament defensar les seves creences sense sotmetre-les al necessari debat professional.

A més aquest curs augmentaran la dosi de Competències Bàsiques (CCBB) amb una prova de medi, dirigim-nos a un programa acadèmic adreçat a les mateixes; un estudi interessant seria esbrinar el % de temps que en els darrers anys s’ha incrementat a les aules en dedicació a l’entrenament de les CCBB. Arribarem a fer cursos que només preparin per les proves? Amb aquesta tendència, l’alumnat amb més dificultats necessàriament ha de fer més nosa als centres, fet que xoca amb aquell bonic eslògan “cap nen es quedi enrere”.

Però bé, tornant a la tornada a l’escola si ets un nen o nena és difícil no haver rebut la pregunta a punt per anar cole? Típica pregunta que irromp amb contundència foragitant al clàssic quina calor què fa!
Una enquesta a les direccions d’escoles del Regne Unit ha anunciat que hi ha força estudiants dels més petits que no estan preparats per començar escola, reclamen que hi hagi més inversió a les primeres edats i més diners per serveis a les famílies. 

Les respostes a la pregunta sobre el desig de tornar a escola, en més d’una ocasió reben una resposta negativa o una afirmativa real o de caire “compromissari. Ja que a alguns els tocarà passar moltes hores asseguts a cadires, sense tenir gaire veu ni vot i duent a terme activitats a mode de peces. Així que un article  ha decidit preparar l’ineludible moment oferint consells per motivar als nanos per quan tornin, però com diria aquell gran comunicador, en algunes escoles al soci no se li pot enganyar.

Per qui es queixi que pensi que encara podria ser pitjor, es podria tenir un inici de curs com a mínim més original: a una escola anglesa han fet tornar nens a casa perquè no portaven exactament els pantalons de l’uniforme que els havia exigit l’escola, i qui no podia anar a casa el mantenien en una classe sols. L’alumnat va ser obligat a fer una filera mentre plovia perquè el professorat li revisés si portaven exactament els pantalons que calia haver comprat al lloc indicat, no uns que s’assemblessin molt, al loro que no us.... Imagineu bé, si porten botes en comptes de les sabates de rigor també seran  retornats cap a casa, al centre no se li escapa res del necessari per una bona educació ;)

Josep Maria López Madrid

domingo, 3 de septiembre de 2017

FAULA DE LES DIVERGÈNCIES EN LES DIFERÈNCIES INDIVIDUALS

Una vegada, ja fa temps,
els animals varen decidir fer quelcom
per afrontar els problemes del “món nou”
i organitzaren una escola.
Varen adoptar un currículum d’activitats
consistent a córrer, grimpar, nedar i volar.
I perquè fos més fàcil d’ensenyar-lo
varen inscriure tots els animals a totes les assignatures

L’ànec era un estudiant excel·lent
en l’assignatura de natació,
de fet superior al propi mestre.
Va obtenir un suficient en vol,
però en carrera va resultar ser molt negat.
Com que era d’aprenentatge lent en carrera
va haver de quedar-se a l’escola una hora més
i abandonar la natació.
Però la mitjania s’acceptava a l’escola,
de manera que a ningú li va preocupar el fet,
a excepció, com és natural, de l’ànec

La llebre va començar el curs
com l’alumne més distingit en carrera,
però va sofrir un col·lapse nerviós
per excés de treball en natació.

L’esquirol era excel·lent en grimpar,
fins que manifestà una síndrome de frustració
en la classe de vol,
a on el mestre el feia començar des de terra,
en lloc de fer-ho des del cim de l’arbre
a l’últim es va posar malalt de rampes
per excés d’esforç
i llavors el varen qualificar amb un 6 de grimpar
I amb un 4 en carrera.

L’àguila era un noi problema,
I va rebre moltes males qualificacions en conducta.
En el curs de grimpar
superava tots els altres
en l’exercici de de pujar fins a la copa d’un arbre,
però, s’entestava a fer-ho a la seva manera.

Al finalitzar el curs, una anguila normal,
que podia nedar excel·lentment,
i també córrer, grimpar i volar un xic,
va obtenir la mitjana superior

i la medalla al millor alumne.

Faula treta de Lorenzo (coord.) (2001). Guia d'activitats dels crèdits pràctics de disseny, desenvolupament i innovació curricular (2001). Edicions Universitat de Barcelona.