TENIM UNA ESCOLA SALUDABLE?

Conceptualment el terme saludable ens remet a la salut pròpiament dita, però en aquesta entrada al·ludim a la salut psíquica, l’ambient escolar que facilita un benestar psicològic o pel seu contrari, l’enterboleix, l’oprimeix amb l’excusa de no se sap ben bé quin objectius instructius.

A l’escola els infants tenen dret a estar bé? A estar feliços? A ser respectats? ...?

Per pensar-hi, agafarem la interessant descripció que en fa la MªCarmen Díez al seu llibre "Mi escuela sabe a naranja"sobre l’escola malalta:

En la escuela enferma hay bajas laborales de los maestros y dolores de barriga de los niños. Hay tensión. Hay quietudes explosivas. Hay aprendizajes que se olvidan. Hay lejanía, competencia, soledad. No hay juegos, ni charlas, ni cuentos, pero sí lenguaje, matemáticas y conocimiento del medio. Y sobre todo, abunda la sensación de poca confianza en uno mismo, el miedo a equivocarse, el aburrimiento, las ganas de salir corriendo.

(...) Y una escuela enferma como un lugar donde hay miedo, inseguridad, despersonalización, rigidez, individualismo, repetición, malestar, sufrimiento.

Evidentment, en contraposició ens defineix el que per ella és una escola saludable:

Yo concibo una escuela saludable como un lugar donde se puede estar tranquilo, mostrarse como unos es, dejarse afectar por los afectos, hablar, escuchar, aprender, inventar, encontrarse con los demás, disfrutar. En la escuela sana se puede vivir y se desea vivir. Apenas hay ausencias. Todos tienen su lugar. Se trabaja, se juega, se inventa, se riñe. Se oyen palabras, gritos, risas. Hay movimiento, hay discusiones, hay cariños y manías. Actividad y calma. Ratos de libre elección y ratos de “hacer caso”. Ley y placer. Calidez, encuentros…

Quina escola feu vosaltres?

Josep Maria López Madrid

Tres característiques d’un bon lideratge escolar

Un article  ens venia a recordar que un lideratge benentès dins qualsevol tipus d’organització és cabdal perquè aquesta tingui un bon funcionament i les persones que la integren aportin el màxim del que podem en el moment concret de la seva vida.

Sovint no és fàcil trobar bons lideratges en qualsevol àmbit, crec que per la dimensió integral de la persona que suposa i pels diferents tipus d’intel·ligència que cal posar en marxa. A més, de la corrupció moral que a vegades comporta tenir el poder i exercir-lo de manera arbitrària i/o autoritària. Aquestes maneres, en feines d’àmbit més intel·lectual ,creatiu... són més aviat poc eficaces per l’organització, com a mínim a mig i llarg termini atès que provoca que les persones es limitin a complir l’expedient perdent el desig d’anar més enllà en la seva feina. A banda, que massa vegades s’acostuma a afavorir la gent més “col·laborativa” amb la direcció, que no sempre és la que la fa avançar i anar més enllà.

L’autoconfiança és vital, per tenir èxit qui lidera ha de creure en ells mateixos. Han de tenir la confiança que podran afrontar qualsevol situació que se’ls presenti. Però tan important és conèixer les fortaleses com les seves limitacions, els seus punts dèbils. Així doncs l’autoconfiança és molt important, però no s’ha de caure o entendre com arrogància.

La seguretat en si mateixos dona confiança i seguretat a la resta de persones de l’organització. Per tant, serà més factible que s’assoleixen els objectius que es proposen. Aquesta faceta és pot manifestar de diferents maneres, però mantenir un discurs coherent, defugir d’improvisar en la presa de decisions, mostrar un coneixement fonamentat sobre les decisions i els discursos hi contribueix enormement.

Donar suport a l’equip és molt rentable. Quan s’ajuda la gent en la seva feina els resultats són millors i mostren una més gran fidelitat. És bo per tota la organització. Quan només es dona suport a la gent més propera, a la gent que dina amb l’equip directiu, als què fan el cafè plegats, la que sempre està disposada a oferir-se voluntària quan li demana la direcció i a canvi es pren les seves permutes... es segrega el professorat en dos classes socials, i no sé si estareu d’acord amb mi, que sovint no és la gent més professional ni amb més capacitat la què ocupa el lloc preferent en l’estima de la direcció que és amiga de les segregacions.

El lideratge no té res a veure amb l’ús de la força i l’autoritat del càrrec per imposar les idees sobre els altres, és la capacitat de dur al seu millor desenvolupament l’escola, per la qual cosa es necessita cuidar i ajudar a coordinar totes les persones que integren el centre, des de monitoratge del menjador, professorat, conserge, administració i famílies.

David Sánchez Sánchez

Horsey cartoons