LA LÍNIA DE CENTRE, MUR?

Sense comentaris....

LA PREINSCRIPCIÓ ESCOLAR I L'OBSTINACIÓ DE LA GENT POBRE

La preinscripció escolar d’enguany ha arrencat amb crítiques per part de la FAPAC; entre d’altres, afirmen que es vol beneficiar l’escola concertada.

Davant d’això, se’ns plantegen alguns dubtes sobre a qui beneficien els criteris de preinscripció que donen els punts necessaris per accedir als centres educatius catalans: a qui beneficia la zona única? [que es pugui escollir escola independentment d’on es visqui dins el poble o ciutat]

I tenir més punts perquè el pare o mare hagi anat anteriorment al mateix centre? ...?

Respecte la zona única, teòricament és una mesura per oferir igualtat d’oportunitats en l’elecció de centres a tota la població, alhora que promou la competitivitat entre escoles. És clar que això també ens pot fer qüestionar si les escoles han de competir en una mena de lliure mercat, que en altres aspectes de la societat hem vist quines conseqüències comporta.

Alhora, ens expliquen Ricard Benito i Isaac González que la zona única beneficia la gent amb més recursos econòmics que són els que es poden desplaçar amb més facilitat lluny del seu domicili, així que si es perd el dret de proximitat de residència respecte al centre, quina llibertat per tothom realment es guanya, o només alguns la guanyen?

Però hi ha llibertat per escollir real? Totes les famílies tenen la mateixa informació i coneixement per poder escollir la millor escola?

De totes maneres, sabem que això de la igualtat d’oportunitats a la pràctica no és gaire real perquè la gent més pobre a nivell educatiu i econòmic tendeix a pràctiques masoquistes ;) Sempre escullen escola pública en les zones que hi ha una presència molt elevada d’escola privada/concertada.

Per no dir de la població immigrant de baix nivell adquisitiu i/o cultural, tenen una obstinació pertinaç en acudir a l’escola pública menyspreant l’escola concertada, estem parlant de discriminació? Els agraden fer recreacions de l’ONU a l’escola pública?

Curs 2011-2012: un 31,4 % de l’alumnat de les escoles catalanes van a escoles concertades. Feu apostes del nivell social, econòmic i cultural de les famílies que hi assisteixen? També en podeu fer sobre el seu lloc de procedència...

Josep Maria López Madrid

LES MILLORS ESCOLES (PRIVADES)

Coincidint amb les portes obertes, apareix a el Mundo   un rànquing dels cent millors centres educatius de l’Estat. A la notícia, que no al titular, ens diuen que és fruit “de un análisis pormenorizado de más de un millar de escuelas privadas y concertadas”; i aquí ens quedem, cap dada més de com és fa aquest exhaustiu anàlisi.

He buscat una mica per internet i he trobat un document més explicatiu del rànquing del 2015. Un exercici interessant, ho és sempre pels mitjans, és comprovar si els anuncis que apareixen en aquest dossier tenen una relació directa, o poden tenir-la, amb la seva classificació al rànquing. Jo ho he fet una mica, i coincideix, les escoles que s’anuncien en aquest especial de millors escoles, apareixen en el rànquing.

D’aquí què hi hagi que digui que més que un rànquing és un publireportatge, perquè la majoria han fet aportacions econòmiques per sortir-hi. De totes maneres, aquí si que apareixen quins criteris han fet servir per fer la classificació. Però és clar, fins a quin punt és fiable aquest estudi? No ho sé, sí que recordo fa un temps que una direcció d’escola privada m’havia explicat que els havien trucat per si volien aparèixer a un rànquing, i sortir-hi teniu un preu.

Així doncs, aquests tipus de rànquings estan sota una certa sospita, però els seus criteris ens poden servir per valorar les escoles. Això sí, per una persona aliena al món de l’educació li pot ser molt difícil destriar el gra de la palla.

També seria interessant tornar a parlar de la segregació escolar per classes socials i què és una bona escola, alhora de com s’haurien d’avaluar els centres educatius, si només en base a papers o observant també la realitat, però en fi, és un tema del qual hem parlat en altres entrades, i segurament hi tornarem atesa la repercussió social i les conseqüències educatives que té sobre l’alumnat.

Josep Maria López Madrid

DESPRÉS D'AQUESTS ANYS DE PORTES OBERTES ENCARA FLIPEM MÉS...

Encara no sabem QUI LA DIU MÉS GROSSA!!!!!

Avui és un gran dia, un gran dia per a  l’escola. Els passadissos claregen sobre dotats de decoració. Les senyores de la neteja, molt competents, corrent amunt i avall pels passadissos. Tots i totes les mestres es preparen amb la seva millor versió per rebre la visita de les futures i potencialment possibles famílies de l’escola. Alguns i algunes fins i tot treuen les seves millors gales de l’armari. Tot és joia i xerinola a la nostra escola. Som mestres!

Tot ha d’estar a punt, a punt per a transmetre bones sensacions, una bona imatge. Tot està bé. Tot està en ordre, no passa res. Estarem tots i totes disposades a atendre de la millor manera possible als fills i filles dels visitants. No passa res, l’educació del seu fill i filla està per damunt de tot. La nostra escola és més què un club!  Som mestres!

 Tot és pedagogia, tot és experiència educativa, it’s wonderful. Tot és música en alemany, coneixement del medi en japonès,  hort al teatre,  teatre a matemàtiques , desdoblament de dansa i  escultura a l’hora del pati. Això és  l’escola pública, art en estat pur, excel·lència . El nostre projecte educatiu és el millor: busque, compare y si encuentra otro mejor, cómprelo (El fet que sigui en horari extraescolar i sense contraprestacions és una insignificança).  Som mestres!

Avui és dia de PORTES OBERTES!!!

És possible que, rere aquest lloable i meritori fet, aparentment sense cap transcendència (més que la de mostrar als pares i mares preocupats per l’educació dels seus fills i filles com és l’escola)  s’obrin alguns interrogants relacionats amb l’estat i la funció de la xarxa (?)  pública d’educació en el context de la societat catalana actual LEC i pre – LOMCE?  (Lo que venga, venga de donde venga, creo ayudará más, si cabe, a su hundimiento...).

 El primer d’aquests interrogants  és  quina relació  té o tindrà  el projecte d’autonomia de centre amb el procés de matriculació de l’escola?

 És a dir, som i serem autònoms en la captació d’alumnes cap al nostre centre? Quines implicacions tindrà aquesta situació  a nivell de xarxa educativa pública o a nivell de concertització (privatització i negoci) de l’escola pública? Quins canvis en les relacions amb les famílies tindrà aquest fet?  Quins canvis en les relacions laborals i de participació/decisió dels mestres suposarà? Com hauran de ser el projectes, educatius? Les avaluacions externes i els resultats afectaran a la projecció externa de l’escola, als  projectes educatius? Comença la cursa mediàtica i acadèmica  per ser la millor escola del municipi, la que té cançó pròpia, un grafitti molt gran i el proverbi  més lluent i ressonant. Es busca l’escola del milió de dòlars?  

El segon d’aquests interrogants és quina  relació tindrà la matrícula escolar en els propers anys amb el tancament d’escoles?

 Com es relacionarà aquest fet amb l’interrogant anterior? Estarem davant d’una veritable competició entre escoles,  ja no per ser la millor sinó per ser, per continuar existint? És aquest un tema que s’ha de tractar des d’una perspectiva escolar, municipal o d’una manera molt més global i contundent? Estem davant un veritable canvi de paradigma d’escola pública? (Sálvese quien pueda?)

Molts són els temes que s’obren al voltant d’aquests dos interrogants. En aquest cas i per una qüestió d’inquietud personal i d’un inexistent criteri al respecte em ve de gust obrir-ne un altre sobre el que prometo formar-me, llegir i determinar un posicionament personal.

 Què vol dir escollir escola pública? A qui beneficia?

Què s’escull quan s’escull una o una altra escola pública?  Existeixen, dins el que queda de  xarxa d’escoles públiques, escoles millors i pitjors? Qui o què estableix aquests criteris? Quin paper juga o hauria de jugar l’administració en aquesta qüestió? Tothom escull i/o pot escollir escola? Totes les escoles són iguals i/o parteixen del mateix punt, amb les mateixes oportunitats? Existeix realment una veritable elecció?

Escollint, ens convertim en mercaders d’escola pública?

Serà el decret de plantilles, que permet l’elecció d’un tant per cent de la plantilla al director o directora,  la solució o l’extremunció de l’escola pública?

            David Sánchez Sánchez