domingo, 25 de septiembre de 2016

CIPOLLA A L’ESCOLA?


Conversant sobre aspectes actuals del nostre sistema educatiu, em vingueren a la memòria les paraules de Carlo Cipolla. Jo no coneixia aquest autor fins que vaig tastar en una escola els seus principis, i una persona estimada me’l va indicar per ajudar-me a trobar explicacions a fets aparentment inexplicables.

El professor Carlo Cipolla va fer fortuna amb la seva teoria de la estupidesa que formulà en un dels seus llibres Allegro ma non troppo; en ell va elaborar les lleis fonamentals de l’estupidesa humana.




Algunes idees interessants que va escriure en forma de lleis:

-Les persones no estúpides subestimen sempre el potencial nociu de les persones estúpides.

-La persona estúpida és el tipus de persona més perillós que existeix. L'estúpid és més perillós que el malvat.

-Una persona és estúpida si provoca danys a altres persones o grups de persones sense obtenir cap guany per a ella mateixa, o fins i tot perjudicant-se ella mateixa.

El inteligente sabe que es inteligente, el malvado sabe que es malvado, el incauto lamenta ser un incauto. El estúpido no sabe que es estúpido. Cree estar en cualquier otra categoría y allá va pisando fuerte, dispuesto a arruinarte el día, provocar un conflicto, estropear algo o hacerte perder el tiempo; careciendo de motivos o incentivos para cualquiera de estas cosas.


Otro factor que explica el impresionante poder de la estupidez humana es la presencia de Å en puestos de poder o responsabilidad: ya sean presidentes, directores, generales, obispos o diputados, tienen un poder en sus manos que multiplica su capacidad de hacer daño y provocar pérdidas. ¿?



Josep Maria López Madrid


domingo, 18 de septiembre de 2016

RACÓ COOPERATIU A L'ÀREA DE MATEMÀTIQUES: EL JOC DELS GRATACELS


Avui us proposem un Racó Cooperatiu en l'àrea de matemàtiques per al Cicle Superior. Perfectament podria utilitzar-se a l'ESO i, en funció de l'exigència, en nivells més alts. Avui us proposem el PUZLE DELS GRATACELS.

Aquest puzle/joc/problema consisteix a col·locar 4 tipus d'edificis, de diferents alçades, en una quadrícula de 4x4 seguint una indicació numèrica que es troba a cada fila i columna. Aquest número (1,2,3 i 4) indica els edificis que es poden veure des d'aquella ubicació. Així el número 1 vol dir que, des d'allà, només es veu un edifici i, per tant, que allà va col·locat l'edifici més alt. Edifici que tapa la visió dels altres tres.



El podem trobar en format joc interactiu o bé en format físic (manipulable). També es pot construir i treballar altres aspectes de les competències bàsiques. 


Heus aquí les instruccions formulades per alumnes de 6è de l’escola Els Pins de Castelldefels. (Des d’aquí una salutació al Rafael, la Milena, la Paula i en Jordi) 



Per a qui tingui interès en aspectes matemàtics, és un joc basat en els quadrats llatins. Els Sudokus són casos especials de quadrats llatins.


David Sánchez

domingo, 11 de septiembre de 2016

TORNADA A LA REALITAT ESCOLAR

De tornada a l’escola de cop ens assalta una observació com a mínim sorprenent per mi, feta a l’estiu, i com va dir la gran Rita lo caloret. Em sobten les declaracions estiuenques d’un destacat representant d’ERC i Secretari d’Igualtat, Migracions i Ciutadania de la Generalitat,  Oriol Amorós, on proposa per combatre el fracàs escolar de l’alumnat nouvingut, la presencia de professors estrangers per augmentar les expectatives acadèmiques dels alumnes nouvinguts. Se’ns diu que ...



No nego que la notícia em va sorprendre força. Serà per què mai no hi havia pensat? (enveja de no haver tingut la idea) Serà per què mai ningú m’havia fet cap comentari similar? Serà perquè els nostre sistema educatiu té altres disfuncions que afecten més a l’èxit de l’alumnat nouvingut? Serà el txatxata? Serà que jo també estic afectat del mal estiuenc de Rita? Serà que té més a veure el nivell socioeconòmic de les famílies en el resultat dels nens/es que acaben d’arribar? Serà en part, perquè ara no arriba  ni de lluny tanta població immigrant i què per això a molts centres s’estan desmuntat les aules d’acollida? O serà que em ve al cap l’experiència personal o l’informe del Sindic de Greuges. Coneix el senyor Amorós l’Informe del Sindic de Greuges català que alerta sobre la segregació escolar a Catalunya: la gestió del procés d’admissió d’alumnat? On ens torna avisar de l’Escassa consciència col·lectiva de la necessitat de combatre la segregació escolar i de preservar l’equitat del sistema com a bé comú.
Ara que també podria ser que jo sigui curt de mires i poc viatjat… bé un nou tema per a pensar-hi o…

Josep Maria López Madrid

domingo, 4 de septiembre de 2016

MOLTES GRÀCIES CONSELLERA! O LA SÍNDROME DE DUNNING-KRUGER.

MOLTES GRÀCIES CONSELLERA! O LA SÍNDROME DE DUNNING-KRUGER.

Aquest curs comença amb unes quantes bones notícies. És clar que cadascú veu i viu les notícies com, segurament, algú el subvenciona per a què les vegi. Oracions com aquesta ho demostrarien:

[...] El nombre total de centres que començaran només amb mòduls prefabricats serà de vuitanta-sis, quatre menys que el curs passat, tot i que en el còmput global hi haurà quinze barracons més. [...]

(Així... Quants milers d'alumnes s'eduquen i es formen en barracons? I... Ja està... Només són un número? No hi ha conseqüències, anàlisi, crítiques, ...)


Sense ànim de polemitzar sobre xifres d'alumnes més però menys i professors menys però més, m'agradaria aturar-me en la nova i magnànima dotació de la Consellera (i comparsa) als nostres fills, filles i alumnes: 48 h més per als seus mestres substituts!



Ara ho entenc, deu ser que la febre AMAZON arriba al Departament. Com que AMAZON t'envia un paquet des de qualsevol lloc del món en 48 h, es pot fer! I és clar, com no es pot preparar un curs en 48 h? Si ho fa AMAZON, ho poden fer els i les mestres del nostre país!! I si no...

Com deia un sindicat (muy luchadoreso sí) parafrasejant a l'Ovidi Montllor: "Ja no ens alimenten molles, ja volem el pa sencer." Doncs apa, dues tasses de molles i a tirar milles!



Tot i això, el que més m'ha sobtat no és el fet de les 48 h, ni de les altres bones notícies que des de fa uns quants anys ens acompanyen cada inici de curs, sinó l'escenari i els actors, el posat de tot plegat, les "reaccions", la parsimònia, en definitiva, l'estupidesa(?). Segur que uns o altres no tenim la Síndrome de Dunning-Kruger? Ens ho fem mirar?


Bon i non-stupid inici de curs!

David Sánchez Sánchez