No passa massa vegades que l’alumnat està gairebé predeterminat
genèticament a treure sempre les mateixes notes?
Quantes vegades els ítems dels informes no valoren gaire el treball que es
fa en una assignatura i realment es valora la genètica, és a dir, si el nen o
nena està més o menys naturalment dotat per aquella àrea.
Quants ítems dels informes són absurds? I l’escala de valoració sempre és
encertada?
De quina manera reben les famílies aquestes frases estandaritzades de les
notes?
Fem alguna cosa per què l’alumnat que sempre suspèn pugui aprovar? Fem una
avaluació acurada dels nens i nenes que els encoratgi a aprendre? O el
qualifiquem amb exàmens i l’amenaça del suspens? Els animem a aprendre o a que
tinguin por al suspens? Algú es creu que l’alumnat que suspèn contínuament
millorarà gaire amb exàmens o amenaçant-lo amb el suspens o la repetició?
L’escola obligatòria pot suspendre? (en tornarem a parlar però per
pensar-hi us podeu acostar a un gran llibre “Carta a una mestra" com sempre un bon clàssic ens ajuda a respondre a
qüestions del present).
Aquestes i moltes altres són qüestions que ens hauríem de plantejar més
sovint al voltant de l’avaluació.
Josep M. López Madrid
