Arrel del seu llibre blanc, l’omnipresent J.A.
Marina no fa massa proposava una carrera per ser professor que duri set
anys i una direcció més forta. Avui ens detindrem una mica en el poder de les
direccions. En altres entrades mirarem d’analitzar altres idees que proposa
aquest llibre
blanc.
Existeix un pla
pilot per contractar professorat a dit, a mode privat, que ja ha rebut
nombroses crítiques perquè diuen que promou els favoritismes, discrimina dones
embarassades o no promou el treball en equip. Podríem afegir que sí promou el piloterisme i que la gent que té ànima espieta deixi anar els seus més
baixos instints a l’espera de recompenses laborals.
Ja fa temps que les direccions tenen capacitat de maniobra per seleccionar
les persones que volen i fer fora les que no són del seu grat. Reconec que des de fora fins i tot pot semblar
una bona idea que les direccions entrevistin al professorat candidat i escullin
a la persona que els sembli més idònia (n’hi ha direccions encantades i altres
que no ho veuen gens clar), pensar això és normal si no es coneix la realitat
de les escoles i amb quina finalitat pot ser emprada i estar sent emprada ja en
molts llocs.
Es donen tot tipus d’arbitrarietats que no tenen cap conseqüència en la
persona que comet les decisions i qui les ha de supervisar perquè no tenim a
hores d’ara un sistema garantista.
Això, entre d’altres conseqüències, té el perill d’eliminar el debat educatiu a
les escoles, que ja no era gaire esplèndid, però ara es respira por a opinar a moltes escoles. A banda
de que la por no és bona companya de viatge intel·lectual, això suposa que no
es pugui qüestionar res que vingui dictat des de direcció. La discussió
professional sempre és molt important, encara més ara, que vivim en una època
d’incerteses i canvis que requereixen discussió educativa, que implica
compartir experiències, lectures, criticar-les, experimentar...
Però què té de dolent això? –es podria continuar preguntant algú, que
desconeix que n’hi ha massa direccions sense un criteri gaire educatiu, que prenen decisions per modes, per impulsos
personals... Les direccions han de manar per descomptat, però això ens portaria
a distingir entre autoritat i autoritarisme o entre dirigir o imposar. Haig de
reconèixer que jo també havia defensat més poder per les direccions, però amb
el pas del temps cada vegada ho tinc menys clar, o si més no, com a mal menor,
diria que gairebé estic en contra.
El perquè del mal menor, a banda de l’esmentat, ens fa tornar a aspectes
bàsics, no gaire ben resolts en el sistema educatiu, com quina és la manera per accedir (i mantenir-se) a ser director/a
d’una escola. A grans trets són els següents (alguns criteris són combinables i
altres són requisits estrictament complementaris) amb una petita modificació
recent, però que al meu parer, de moment no altera gaire la situació actual:
·
acatament: la crítica i la desobediència amb l’inspecció, amb els Serveis Territorials o
el Departament, fa de mal digerir, no ajuda gaire a ser director/a d’una
escola. A la vegada, aquests, si no hi ha grans aldarulls públics (fa de
mal veure) li seran còmplices de les decisions que prengui respecte el claustre...
Tot i que aquesta històrica tendència, amb la pressió “avaluativa” que s’està
posant en les proves de Competències Bàsiques com a finalitat de l’escola, pot
canviar una mica. Caldrà esperar per comprovar-ho...
·
casualitat: estar treballant com a funcionari/a en una
escola on ningú estigui interessat en ser-ho, i com que ningú volia doncs gairebé fan el favor.
·
X que faciliti que et posin a dit de direcció en un
centre educatiu. No hem de pensar que x és necessàriament estar preparat, el
ventall pot ser tan ampli com la imaginació ens ho permeti. A vegades sí
t’expliquen que han ofert direccions complicades a gent que ha demostrat fer-ho
més que bé; però a mi em sembla que massa vegades no és el criteri dominant,
però és només una sensació en vista d’alguns exemples.
·
voluntat de fer-ho bé, amb més o menys
encert i formació prèvia per ser-ho.
Em podríeu dir que ara han presentar un projecte de direcció, però qui
l’avalua? En quines condicions? Canvia gaire els condicionants anteriors?
A més, la novetat dels darrers anys és que surten a una mena de concurs públic les direccions dels
centres que han quedat vacants. Però, si no he entès malament la normativa
d’elecció de direccions dels centres educatius, el que prima és haver tingut
experiència de gestió i NO el projecte educatiu; tant és així,
que de fet el projecte educatiu està relegat al no res, a una puntuació que pot
ser no suficient ni tan sols per a que algú es llegeixi el Projecte Educatiu. És a dir, si algú no té experiència en gestió,
és a dir, haver forat part abans d’un equip directiu, no té pràcticament possibilitat
d’ accedir a una direcció.
Algú pot pensar que l’experiència en gestió és molt important però, deixant
de banda que experiència no implica necessàriament haver-ho fet gaire bé, cal
que en tingui tanta com perquè quedi tan en segon pla el projecte educatiu
proposat per al centre?
No perdem de vista les direccions preparades i/o amb molta bona voluntat i
dedicació que després es topen amb resistències de part del professorat, però
això ho deixem per un altre dia...
Josep Maria López Madrid
No hay comentarios:
Publicar un comentario