L’any passat vam realitzar a l’escola
una formació de matemàtiques. Sense entrar en detalls, en aquest assessorament se’ns
recordà i reafirmà que les matemàtiques es poden treballar des d’una altra
perspectiva: la situació – problema.
Una altra visió del concepte de problema
de matemàtiques, molt més competencial, de desenvolupament cooperatiu i afavoridora
d’una millor atenció a la diversitat. Aquest enfocament de la resolució de
problemes i de les matemàtiques, en general, ens ha de permetre treballar per RACONS de forma sistemàtica a qualsevol
curs.
Breument aquesta situació-problema consisteix en una tasca que parteix d’una
situació propera, funcional i significativa, permet que tots i totes els
alumnes puguin participar en la seva resolució (tinguin el nivell competencial que tinguin),
respon a diferents intel·ligències i perfils d’alumnat i permet que tots els i
les alumnes desenvolupin al màxim les seves capacitats.
D’entre les infinites possibilitats
us proposem aquesta situació-problema
com a RACÓ de matemàtiques: ELS
NÚMEROS DE L’ESCOLA.
En aquest racó el que pretenem és jugar
amb els números que s’amaguen dins l’escola, dins l’estructura escolar. Com és
evident podem anar de la porta de la classe , passant pels i les alumnes de la classe fins arribar a les
factures de llum, el consum d’aigua o la relació entre el nostre consum de
paper i la desforestació planetària. A mesura que juguem amb
números més complexos més complexos són els algorismes de càlcul, les variants
a tenir en compte, el sistema de representació gràfica i el context i les
repercussions numèriques no matemàtiques.
A tall d’exemple:
Quantes nenes i nens hi ha a la
classe de P3?
Permet memoritzar la cantarella dels nombres fins al
25 (o el 28!) i associar el número a una
quantitat, la quantitat de companys i companyes de la classe!! Les variants són
infinites.
Quantes cadires hi ha a la classe de
P4? I quantes taules?
És fàcil deduir que si som 23 a la classe necessitem
23 penjadors, 23 gots, 23 fulls, 23 llapis... Necessitem, però, 23 taules? I
lavabos, necessitem també 23?
Aquí el concepte ja és més complex i a més a més
apareixen altres conceptes com l’agrupament...de dos en dos, de quatre en
quatre,... Les variants són infinitament genials!
Quants nens i nenes porten entrepà a
la classe de P5? I galetes? I fruita?
En aquests casos es poden començar a introduir les
representacions gràfiques, els primers gràfics de barres i les reflexions
entorn als hàbits saludables. Les variants...altre cop infinites.
Quants anys tenim entre tots i totes
a la classe de 1r B? En quin mes vam néixer?
En aquest cas, no tots i totes tenen la mateixa edat
per tant, abans de fer qualsevol tipus de càlcul s’han d’estudiar les diferents
variables que hi apareixen: els i les mestre compten? quants anys tenen?
Si la suma és molt llarga, com la fem? com la podem
resoldre?
La representació gràfica dels nens i nenes en funció
del mes en que han nascut també és una tasca molt interessant. Poden fer un
petit estudi de camp i preguntar en quins mesos han nascut els nens i nenes de
l’altre classe. Què? Què no ho saben? Doncs tenim una bona oportunitat per
implicar les famílies!
Quants dits de les mans tenim entre
tots i totes les companyes de 2n A
El càlcul és, aparentment senzill, tot i que comencem
a veure la necessitat d’una altra manera de calcular més efectiva, ni que sigui
a nivell intuïtiu. Es pot introduir la calculadora.
Aquests tipus d’activitats també serveixen per a
introduir nous números de forma funcional i permet als i les alumnes jugar amb
aquests sense problemes, tot i que no dominar-los del tot.
Si som 24, fixem-nos la relació entre els 24 i els 240
dits. Casualment hi ha un zero de diferència, com el del número 10...
De quin color són els ulls del cicle mitjà?
Quants hi ha de cada color? 3r
En aquest cas estaríem parlant d’un treball de camp
més complex però que podria fer partícips
a altres nens i nenes, és a dir, no cal que els alumnes de 3r comptin
tots els diferents colors d’ulls del cicle. Poden fer l’encàrrec a les
diferents classes i mentrestant,
preparar la manera de representar les dades gràficament. Quants colors
diferents d’ull podem trobar? Com es diu
la part de l’ull acolorida? Quina funció té?
Les variants són infinites...altre cop.
Quants cognoms hi ha de cada lletra
al cicle mitjà? 4t
Quina és la lletra que més apareix en els cognoms? Hi ha algun cognom que apareix més que els
altres? En quin tant per cent? D’on venen els nostres cognoms, quina és la seva
història?
En aquest cas el racó és pot desenvolupar per molts
camins, la geografia, la història, la immigració, els segons cognoms, les lletres
menys freqüents,...
Quina quantitat de paper gastem a l’escola?
Quanta quantitat de paper gastem a l’any? Quin tant
per cent de paper gasta cada cicle? Quina mitjana de paper consumeix cada un
dels alumnes del centre? Quin tipus de paper és? Aquest fet té conseqüències
ecològiques que podríem evitar? Com?
Es poden introduir els tants per cents i conceptes com
la mitjana. Aquí els càlculs també esdevenen complexos ja que són molts els
factors a tenir en compte. Les variants són, com en exemples anteriors,
infinites. En aquest cas s’introdueix la possibilitat de canviar el punt de
partida, d’utilitzar les matemàtiques per reflexionar i organitzar canvis i
noves propostes dins l’escola.
De quin curs són els primers
20 alumnes que entren a l’escola? Es pot establir un patró d’entrada? Podem
encertar si preveiem uns o altres?
Com es pot observar es poden introduir petites nocions
intuïtives de probabilitat i estadística
com a exemple de la tipologia de números que podem obtenir a l’escola. Aquesta
última necessita de l’aplicació d’estructures matemàtiques més complexes però,
com hem comentat a l’inici, tots els alumnes poden participar d’una manera o
una altra i desenvolupar al màxim les seves capacitats i millorar, de diferents
maneres, la seva competència matemàtica.
Encertarem si apostem que el primer alumne en entrar a l'escola és de Cicle Inicial?David Sánchez Sánchez
No hay comentarios:
Publicar un comentario