LA SEXUALITZACIÓ DE LES NENES I EL PORNO COM AGENT EDUCATIU

Un recent article de premsa, El porno como educación sexual, ens recordava quelcom que massa vegades aquesta societat, escola i instituts inclosos, no té prou present: l’educació per una sexualitat saludable. No la tenim prou en compte!

Circumstància que provoca entre d’altres, un augment del masclisme entre els menors (això també ens portaria a parlar de la coeducació –ho farem en una altra ocasió –que massa gent creu que és un tema superat, entre d’altres una part important del professorat. Com ja en el seu dia vaig dir és “encara una útil assignatura pendent” per la importància que té per la salut de les persones).

Així doncs, malgrat ser molt important per les persones, resta massa vegades en l’esfera de l’atzar i de les ensenyances dels mitjans, especialment d’internet i les pel·lícules per adults. Ara, que els legisladors de torn no ho posen fàcil, mantenint la indústria del porno a un 4% d’IVA i en canvi manté el cinema o el teatre a un 21%, així que a una companyia teatral li surt més a compte canviar de negoci.

Així no m’estranya una conversa: quan una nena de sisè de Primària explica que un nen la perseguia per tocar-li el cul, una altra, li respongui “ya has ligao”.

Encara que ens aparegui una pagineta als llibres de text de tant en tant, i ens recorden que la sexualitat és relació, plaer, comunicació, afecte, és a dir, més coses que el coit i la possessió masculina de la noia; el tractament és molt ínfim en comparació amb l’educació que reben els nens, nenes i joves gràcies al nostre entorn cultural i mediàtic: pel·lícules, no necessàriament pornos (quants nens, especialment, han vist ja la saga completa de Torrente?  I evidentment ja van anar el primer cap de setmana de la seva estrena), porno, videojocs (no està de més oblidar el grau d’explicitat en quan a violència i sexe dels més venuts, és a dir, dels més jugats entre infants i nois la saga Grand Theft Auto, que fa molts anys que està educant a criatures i joves).

El llistat d’agents educadors és molt ampli, hi podem afegir les revistes, publicitat, cançons, dibuixos, vídeos musicals, esports mediàtics, televisió en general o productes com la roba,  nines o els cosmètics.

Això m’ha fet recordar que ja fa temps la Associació Americana de Psicologia (APA) va fer públic un informe on denunciava la sexualització de les nenes i adolescents que es produïa  a les nostres societats i alertava de com operava i els seus perills: baixa autoestima, depressions o estats depressius, ser més vulnerable a tenir algun trastorn alimentari (ja sigui anorèxia, bulímia o d’altres que comportaments inadequats amb el menjar).

Tenir una sexualitat saludable és bo per la salut mental i física però la sexualització implica altres aspectes. A grans trets són els següents:

• Una cultura es pot veure inundada d’imatges sexualitzades de nenes i noies, provocant que es pugui veure com quelcom normal i bo.
• Les noies poden ser tractades i animades a ser-ho, objectes sexuals; tant per la família o grups amb els quals es relacioni.
• Autosexualització: si les nenes aprenen que la conducta sexualitzada i l’aparença són aprovades i premiades per la societat mediàtica que els envolta i per la gent amb la qual conviu en el seu dia a dia; és probable que internalitzin aquests estàndards i es tractin així mateixes com objectes sexuals.

La mateixa APA ofereix un llistat del que poden fer les noies per defensar-se d’aquesta situació. La solució no és fàcil però segur que passa per l’educació en majúscules, fent èmfasi en empower -fer persones competents, crítiques i actives que si cal defensin els seus drets- les nenes i noies.

Josep Maria López Madrid