Actualment, ens trobem dins d’una realitat educativa que comporta una desigualtat que es pot percebre a les aules. Això suposa moltes diferències educatives, on influeix tant la situació econòmica de cada infant, com la seva provinença o el seu comportament a les aules. I per tant, es crea un clima de tensió entre els models educatius de les escoles públiques i les privades. Encara que es dóna el mateix temari no utilitzen els mateixos mètodes, i aquesta desigualtat i falta de comunicació en front del model educatiu és el causant principal dels alts nivells de fracàs escolar. Per evitar aquest fracàs acadèmic és molt important tenir en compte l’entorn i no tant la genètica perquè encara que segons molts estudis argumenten, com per exemple, Daniel Benjamin, que aquesta relació genètica no és tan rellevant com la social.
Però com hem dit anteriorment, en aquestes desigualtats i exclusions socials els mestres tenen un paper molt important per fer una inclusió completa a les aules de tots els infants. Ja que han d’ajudar als nens a expressar-se lliurement i no tenir por a equivocar-se. A més, d’identificar si es produeix algun tipus de discriminació (degut que d’ençà que que Trump va guanyar les eleccions, va enviar molts missatges racistes, homòfobes i misògins) han proliferat.
Així doncs, per aconseguir un aprenentatge comú i individualitzat a la vegada, i que tots adquireixin el mateix nivell de coneixements és molt important el treball en grup. Perquè és una excel·lent manera per aprendre, ja que ens permet tenir uns nous coneixements més enriquidors que no pas pel coneixement individual. Un exemple molt significatiu per comprovar que aquesta pràctica si és efectiva, es dóna en l’educació a Portugal. Perquè des de l’any 2000 segons les PISA, s’han centrat en les matèries de llengua i matemàtiques, i aquestes han millorat els resultats. Però sobretot perquè el personal docent tenen una gran devoció pels seus alumnes encara de la situació econòmica tan pèssima.
Aquest raonament el posem en pràctica quan ho expressem en paraules, les quals són més accessibles pels infants en una discussió grupal. Per tot això, en l’actualitat moltes empreses intenten aplicar aquest model per poder crear un ambient de treball més amè, empàtic, respectuós. I encara que, en l’àmbit laboral no es veu afectat per les diferències dels models educatius, hi ha massa professionals qualificats, i això provoca que hi hagi un excés de personal i per guanyar-se la vida han de treballar en treballs de baixa qualificació.
Malgrat tot, és molt important que a les escoles no només se centrin en una formació de la part lògica del nostre cervell sinó que també s’interactuï amb la part dreta. On els nens puguin aprendre a pensar per si sols, desenvolupin la seva creativitat i intuïció.
Per aquest motiu, és molt important no treure del temari del sistema educatiu la dansa. Perquè com argumenta el coreògraf Akram Khan, la dansa és tan important com les matemàtiques o medicina. Ja que ballar no és només un hobby sinó que es essencial per la vida quotidiana perquè ens permet tenir una altra perspectiva de la vida. I ens proporciona coordinació, organització i creativitat.
Elena Serrano, Sara Domènech, Roser Vela, Rocío Martínez, Lydia Serra, Marina Aguirre, Andrea Mancilla i Virgínia Enguix
No hay comentarios:
Publicar un comentario