Una altra tornada al cole

Com a acostuma a passar vivim una tornada a l’escola sense parlar gaire d’educació a massa escoles. A massa centres hi ha excessives tasques d’emmagatzematge i manipulació, gairebé pròpies d’un operador logístic, fins i tot pel que sembla en alguna escola muntatges desorbitats i arriscats de mobles.

Però escasseja en alguns indrets parlar de coordinació educativa raonada, fonamentada i professionalment consensuada, és a dir, discutir de les diferents opcions quina és la millor educativament parlant per l’alumnat i s’acorda dur-la a terme, de quina manera, pros i contres, com es valorarà, etc.; no el consens dels que tallen el bacallà al centre, de les què ho saben tot i ho esgrimeixen de manera enèrgica valent-se de la seva situació de superioritat al centre, és a dir, el que transforma en suposat consens les idees –sovint educativament no gaire fonamentades –de les més fortes de la contrada, que volen fer valer la seva posició de domini, protegir les seves pràctiques no gaire professionals o senzillament defensar les seves creences sense sotmetre-les al necessari debat professional.

A més aquest curs augmentaran la dosi de Competències Bàsiques (CCBB) amb una prova de medi, dirigim-nos a un programa acadèmic adreçat a les mateixes; un estudi interessant seria esbrinar el % de temps que en els darrers anys s’ha incrementat a les aules en dedicació a l’entrenament de les CCBB. Arribarem a fer cursos que només preparin per les proves? Amb aquesta tendència, l’alumnat amb més dificultats necessàriament ha de fer més nosa als centres, fet que xoca amb aquell bonic eslògan “cap nen es quedi enrere”.

Però bé, tornant a la tornada a l’escola si ets un nen o nena és difícil no haver rebut la pregunta a punt per anar cole? Típica pregunta que irromp amb contundència foragitant al clàssic quina calor què fa!

Una enquesta a les direccions d’escoles del Regne Unit ha anunciat que hi ha força estudiants dels més petits que no estan preparats per començar escola, reclamen que hi hagi més inversió a les primeres edats i més diners per serveis a les famílies. 

Les respostes a la pregunta sobre el desig de tornar a escola, en més d’una ocasió reben una resposta negativa o una afirmativa real o de caire “compromissari. Ja que a alguns els tocarà passar moltes hores asseguts a cadires, sense tenir gaire veu ni vot i duent a terme activitats a mode de peces. Així que un article  ha decidit preparar l’ineludible moment oferint consells per motivar als nanos per quan tornin, però com diria aquell gran comunicador, en algunes escoles al soci no se li pot enganyar.

Per qui es queixi que pensi que encara podria ser pitjor, es podria tenir un inici de curs com a mínim més original: a una escola anglesa han fet tornar nens a casa perquè no portaven exactament els pantalons de l’uniforme que els havia exigit l’escola, i qui no podia anar a casa el mantenien en una classe sols. L’alumnat va ser obligat a fer una filera mentre plovia perquè el professorat li revisés si portaven exactament els pantalons que calia haver comprat al lloc indicat, no uns que s’assemblessin molt, al loro que no us.... Imagineu bé, si porten botes en comptes de les sabates de rigor també seran  retornats cap a casa, al centre no se li escapa res del necessari per una bona educació ;)

Josep Maria López Madrid