Una vegada, ja fa temps,
els animals varen decidir fer quelcom
per afrontar els problemes del “món nou”
i organitzaren una escola.
Varen adoptar un currículum d’activitats
consistent a córrer, grimpar, nedar i volar.
I perquè fos més fàcil d’ensenyar-lo
varen inscriure tots els animals a totes les
assignatures
L’ànec era un estudiant excel·lent
en l’assignatura de natació,
de fet superior al propi mestre.
Va obtenir un suficient en vol,
però en carrera va resultar ser molt negat.
Com que era d’aprenentatge lent en carrera
va haver de quedar-se a l’escola una hora més
i abandonar la natació.
Però la mitjania s’acceptava a l’escola,
de manera que a ningú li va preocupar el fet,
a excepció, com és natural, de l’ànec
La llebre va començar el curs
com l’alumne més distingit en carrera,
però va sofrir un col·lapse nerviós
per excés de treball en natació.
L’esquirol era excel·lent en grimpar,
fins que manifestà una síndrome de frustració
en la classe de vol,
a on el mestre el feia començar des de terra,
en lloc de fer-ho des del cim de l’arbre
a l’últim es va posar malalt de rampes
per excés d’esforç
i llavors el varen qualificar amb un 6 de grimpar
I amb un 4 en carrera.
L’àguila era un noi problema,
I va rebre moltes males qualificacions en
conducta.
En el curs de grimpar
superava tots els altres
en l’exercici de de pujar fins a la copa d’un
arbre,
però, s’entestava a fer-ho a la seva manera.
Al finalitzar el curs, una anguila normal,
que podia nedar excel·lentment,
i també córrer, grimpar i volar un xic,
va obtenir la mitjana superior
i la medalla al millor alumne.
Faula treta de Lorenzo (coord.) (2001). Guia d'activitats dels crèdits pràctics de disseny,
desenvolupament i innovació curricular (2001). Edicions Universitat de Barcelona.
No hay comentarios:
Publicar un comentario