Comença un nou curs i, amb aquest, nous reptes i nous projectes que, de mica en mica, aniran veient la llum. Esperem...
Part de la responsabilitat en el manteniment de l'ànim i la il·lusió per continuar en aquesta i en d'altres aventures l'ha tingut el llibre d'en Jaume Carbonell Sebarroja, Pedagogías del siglo XXI, d' Octaedro Editorial. (Per fi l'he acabat de llegir....)
En aquest recull, el director de Cuadernos de Pedagogía ens presenta les principals tendències en educació, les “noves” pedagogies per a l’educació del futur, pel canvi de paradigma educatiu. Tendències, moltes, que tenen els seus orígens i fonaments al segle XX però que són, avui, més presents i necessàries que mai.
Podem trobar des de les pedagogies crítiques fins a les pedagogies de les diverses intel·ligències, passant per les pedagogies no directives, les pedagogies no institucionals o les pedagogies inclusives i cooperatives; des de l’educació lenta, serena i sostenible fins a la pedagogia sistèmica i la pedagogia del coneixement integrat són recollides en aquesta obra de divulgació educativa.
Cada una d'aquestes pedagogies protagonitza un capítol amb una primera part dedicada als fonaments teòrics, als origens i primers autors i referents. En una segona part es descriuen els principals trets identificatius i característics de cadascun d'aquests moviments pedagògics. Tot seguit hi ha un apartat amb diferents experiències educatives reals vinculades a cada pedagogia alternativa. El capítol continua amb la part més interessant de cada capítol, constituïda per una sèrie de qüestions que susciten debat i polèmica. Aquests aspectes estan resolts amb molta sensatesa per part de l'autor i sempre en un to molt crític i constructiu. En acabar el capítol hi ha una extensíssima bibliografia per poder seguir aprofundint sobre les principals idees aparegudes al capítol.
Feia molt de temps que no m’acabava un llibre. De fet, no m’havia passat mai això d’anar llegint un llibre i anar encarregant de nous per tal de complementar i aprofundir en els temes que van sortint. Potser és el temps i l’espai, l’instant o el moment però feia molt de temps que un llibre no m’empentava tant cap endavant.
Esteu absolutament convidats i convidades a tenir-ho a la tauleta de nit durant una temporada (espero que s'estigui menys que a la meva...) ja que és absolutament recomanable. Espero, a més, què us empenti cap endavant en la vostra tasca , en les vostres reflexions i accions educatives. Ens serà molt útil!
David Sánchez Sánchez
Part de la responsabilitat en el manteniment de l'ànim i la il·lusió per continuar en aquesta i en d'altres aventures l'ha tingut el llibre d'en Jaume Carbonell Sebarroja, Pedagogías del siglo XXI, d' Octaedro Editorial. (Per fi l'he acabat de llegir....)
En aquest recull, el director de Cuadernos de Pedagogía ens presenta les principals tendències en educació, les “noves” pedagogies per a l’educació del futur, pel canvi de paradigma educatiu. Tendències, moltes, que tenen els seus orígens i fonaments al segle XX però que són, avui, més presents i necessàries que mai.
Podem trobar des de les pedagogies crítiques fins a les pedagogies de les diverses intel·ligències, passant per les pedagogies no directives, les pedagogies no institucionals o les pedagogies inclusives i cooperatives; des de l’educació lenta, serena i sostenible fins a la pedagogia sistèmica i la pedagogia del coneixement integrat són recollides en aquesta obra de divulgació educativa.
Cada una d'aquestes pedagogies protagonitza un capítol amb una primera part dedicada als fonaments teòrics, als origens i primers autors i referents. En una segona part es descriuen els principals trets identificatius i característics de cadascun d'aquests moviments pedagògics. Tot seguit hi ha un apartat amb diferents experiències educatives reals vinculades a cada pedagogia alternativa. El capítol continua amb la part més interessant de cada capítol, constituïda per una sèrie de qüestions que susciten debat i polèmica. Aquests aspectes estan resolts amb molta sensatesa per part de l'autor i sempre en un to molt crític i constructiu. En acabar el capítol hi ha una extensíssima bibliografia per poder seguir aprofundint sobre les principals idees aparegudes al capítol.
Feia molt de temps que no m’acabava un llibre. De fet, no m’havia passat mai això d’anar llegint un llibre i anar encarregant de nous per tal de complementar i aprofundir en els temes que van sortint. Potser és el temps i l’espai, l’instant o el moment però feia molt de temps que un llibre no m’empentava tant cap endavant.
Esteu absolutament convidats i convidades a tenir-ho a la tauleta de nit durant una temporada (espero que s'estigui menys que a la meva...) ja que és absolutament recomanable. Espero, a més, què us empenti cap endavant en la vostra tasca , en les vostres reflexions i accions educatives. Ens serà molt útil!
David Sánchez Sánchez
No hay comentarios:
Publicar un comentario