Començo el curs amb un costum que espero poder mantenir: fer ullades per
veure que passa al món del món de l’educació; especialment als països anglosaxons, pel que vaig comentar en una altra entrada, i
que també en parla Pascal Bruckner en el seu recomanable llibre “La
tentación de la inocencia”, ens
anticipen les malalties de la modernitat, i qui diu malalties, diu
tendències...
quest cop paro atenció en l’article titulat Why
so many teachers quit, and how to fix that on parla de l’abandonament
laboral del professorat, com a mínim un 17% dels docents nous que comencen a
treballar, en el període de cinc anys deixen la docència. A banda dels costos econòmics, això també
comporta uns costos qualitatius, ja que l’estabilitat s’observa com crucial per
construir uns llaços forts entre el personal docent i l’alumnat (tampoc no ens
confonem del tot, estabilitat de plantilla a casa nostra moltes vegades no té
una correlació gaire directa amb qualitat de l’educació del centre).
Com no és d’estranyar, cap a la cinquena part ho deixa anualment en els
centres educatius pobres urbans (aproximadament un 50% més que a les escoles
més pròsperes).
Entre d’altres motius, el professorat es queixa de de massa hores i massa
poc sou; per el col·lectiu docent encara està més molest per la seva manca de
veu en les decisions clau que afecten les aules.
La classe política ha intentat frenar aquesta tendència donant bonus al professorat que treballa en
escoles deprimides –podríem afegir que depriments– o vincular el pagament als
resultats en les proves externes tipus competències. Es veu que de moment no
els funciona gaire, i hi ha qui planteja que potser la manera sigui donant més
protagonisme al docent en la seva feina.
També ens explica l’article un cas que va girar positivament quan el centre
educatiu va donar suport al professorat en la seva feina en comptes de
reprimir-lo. Havien intentant reconduir la situació del centre acomiadant
professorat i prenen mesures de control més estrictes, però no van obtenir cap
resultat.
Els resultats positius van venir quan es van invertir les accions i van
facilitar la feina docent, per exemple, ampliant el temps pagat perquè els
docents poguessin treballar en equip preparant lliçons intel·lectualment
atractives o afavorint la formació dels companys/es que necessitaven ajuda.
Per descomptat el professorat no fou l’únic beneficiat del canvi de
direcció...
Ressona una mica aquesta cantarella a mode de premonició?...
Josep Maria López Madrid
No hay comentarios:
Publicar un comentario