Com deia a la darrera
entrada, Jacotot, advocant per la igualtat de les intel·ligències, baixa de la
tarima del professor.
Però, atenció! Cal no
caure en la trampa de baixar de la tarima i seguir reproduint el model sense
adonar-se. Xavier Laudo, seguint la pista de Jacotot, parla de quatre rols del
docent: el mestre explicador, el mestre socràtic, el mestre facilitador i el
mestre emancipador.
El mestre explicador és
aquell que actua segons la imatge del mestre tradicional, el que li dóna el
coneixement triat i mastegat a l'alumne. El mestre socràtic és aquell que es fa
l'ignorant i, a través de preguntes, va conduint a l'alumne fins on ell vol que
arribi. “A priori, se trata de trata de movilizar la capacidad para pensar del
estudiante, pero debe considerarse que no deja de ser un procedimiento de
confirmación de que el alumno sólo puede aprender a través del discretamente
programado sendero que le propone la inteligencia superior y sabia del
maestro”.
El mestre facilitador, és entès en el text com aquell que no
imposa un determinat saber ja preestablert, sinó que acompanya cada alumne
segons les seves possibilitats. La crítica a aquest tercer rol és que aquest
plantejament pedagògic trasllada la desigualtat de les intel·ligències de la
relació docent-discent a la relació discent-discent. És a dir, encara que
desjerarquitza el paper del professor, segueix perpetuant la idea de que les
intel·ligències no són iguals.
El mestre emancipador, doncs, què fa? Senzillament, segons la
interpretació que el filòsof Jacques Racière fa de Jacotot, acompanya
l'estudiant, l'anima a seguir treballant, a que no defalleixi, i li pregunta:
“i tu, què en penses?”. El mestre emancipador no es queda mut. Condueix a l'estudiant
fins a la cultura, l'acompanya per un camí que no ha transitat abans, però no
li dóna les respostes ni espera que l'estudiant arribi a les seves pròpies
conclusions. Només l'enfronta a l'experiència i el deixa que la visqui i que
n'aprengui. Així, un cop hi ha aprenentatge, però no abans, podem dir que hi ha
hagut ensenyament.
Per als utilitaristes, per als que busquin tècniques i aplicatius,
pràctiques pedagògiques alternatives i mètodes innovadors, segurament Jacotot i
el seu Ensenyament Universal no els serviran. Però, recitant les paraules
inicials de Rancière, cal retornar periòdicament a la veu dissonant i poc
reconeguda de Jacotot perquè l’acte d’ensenyar no perdi mai del tot la
consciència de les paradoxes que li donen sentit.
Ignasi Flores
Per ampliar informació:
JACOTOT, Joseph (2008). Lengua
Materna. Enseñanza Universal. Buenos Aires: Cactus.
LAUDO, Xavier (2013):
“Educación y emancipación: de la experiencia de Jacotot a la expectativa de
Rancière” a Educació i Història: Revista d'Història de l'Educació, 21.
RANCIÈRE,
Jacques (2003). El maestro ignorante.
Barcelona: Laertes.
No hay comentarios:
Publicar un comentario