Joseph Jacotot, hizo oír una disonancia inaudita, una de esas
disonancias a partir de las cuales ya no puede construirse ninguna armonía en
la institución pedagógica: una disonancia que hay que olvidar para poder cotinuar
edificando escuelas, programas y pedagogías, pero que quizá también hay que
volver a escuchar, en ciertos momentos, para que el acto de enseñar no pierda
nunca del todo la conciencia de las paradojas que le dan sentido”.
D'aquesta experiència, n’extreu dues idees pedagògiques, que
titula “tot està en tot” i la “igualtat de les intel·ligències”. Ambdues fan
referència a la intel·ligència humana com a capacitat creadora. Jacotot diu que
qui llegeix a Fénelon i comprén que la seva gramàtica és la mateixa que la de
qualsevol altra peça de la literatura francesa, o que totes les ciències i les
arts són fruit de la intel·ligència humana, la mateixa que ha escrit el Télémaque,
la mateixa que aconsegueix llegir-lo, traduir-lo, escriure'n una opinió...
entén sense complicacions que tot està en tot, i que totes les persones tenen
la capacitat de fer servir la cultura que generar cultura. Per això, hi ha
igualtat d'intel·ligències. Per això, els alumnes han pogut aprendre sols,
sense la mediació de l'explicació del mestre.
La “dissonància inaudita” de Jacotot (de la que ens parlava al
principi Rancière), no consisteix en una nova metodologia o en una tècnica més
eficaç. Això és el que voldrien els seus conciutadans de la França
revolucionària que, com en tots els règims anteriors i posteriors, només volen
apropiar-se d’allò nou i diferent per reproduir-ho estatalment/industrialment,
com si fos l’antídot definitiu contra l’analfabetisme. Però Jacotot no ha
inventat un mètode, ha fet una experiència. I comprèn que els bons resultats de
l'experiència no són mèrit de la intel·ligència del professor (la seva), sinó
de la intel·ligència de l'alumne. I això l'ha ressituat com a docent. L'Ensenyament
Universal és un mètode a aplicar, sinó una manera d'entendre l'ensenyament, una
manera d'entendre la relació entre el docent i el discent. Aquests dos rols,
tradicionalment, s'han entès jeràrquicament. Jacotot, advocant per la igualtat
de les intel·ligències, baixa de la tarima del professor.
Ignasi Flores
No hay comentarios:
Publicar un comentario