EL CLUB DE LAS MALAS MADRES

En un món on domina l’estètica del políticament correcte, on la maternitat té un lloc destacat (malgrat que vivim en un Estat i una societat que dóna molt poques facilitats a les famílies amb nens/es: quan estan malalts, per reunions a les escoles, per sortir…), el web del Club de las malas madres  (link a http://clubdemalasmadres.com/) convida a viure la maternitat de manera desacomplexada i amb humor. Està bé fer un cop d’ull a la secció de “blog”. Alguns exemples del que ofereix:

Madres imperfectas que luchan por no perder su identidad como mujeres, por seguir creciendo profesionalmente y desmitificar la maternidad. Conseguiremos acabar con el concepto de “superwoman”, ese que nos impone la sociedad y que no nos ayuda en nada. Porque no tenemos súper poderes ni queremos tenerlos.

No soporto ver la casa sucia. Ahora mismo me levanto y apago la luz.

Las pelusas son tu amigas incondicionales, pisan por donde tu vas y siempre, siempre se esconden las muy listas. Con esto quiero decir que una quita lo que se ve, me he sacudido la presión de la casa en condiciones siempre, hago lo que puedo, tengo otras prioridades

La segunda cosa que no llevo nada bien es vestirme con estas dimensiones esféricas. A mí no me engaña nadie con la sonrisa dulce diciéndome: “qué mona estás con tu tripita” o “qué bien te sienta el embarazo”. Y tú con la sonrisa apretada y los mofletes hinchados asientes en el primer segundo, sabiendo que es un cumplido que quiere decir “te estás poniendo hermosa y lo sabes”

¿Es obligatorio unirse a los grups de whatsapp de las madres del colegio?

Aquesta darrera és digna d’estudi. On s’informen ara les famílies de les classes? Qui informa i com a les famílies? S’informa realment del què es fa a dins l’escola o és una mena de caixa negra que només es destapa en esdeveniments festius de caire propagandístic?  Quin tipus de converses es donen dins el whatsapp de les mares/famílies de les escoles? El whatsapp ha esdevingut una mena de bucle comunicatiu de les famílies on no s’aclara ningú però acaben trobant respostes per a tot? O és la única manera que tenen algunes famílies d’estar mínimament informades del que succeeix a l’escola?

Com moltes vegades passa quan parlem de la relació/comunicació família escola, no sembla haver-hi respostes senzilles sobre el paper que han de jugar les famílies dins la vida dels centres educatius: participants actives de les decisions? Voluntàries pel que calgui? Ajudants a casa i a l’escola en moments puntuals? Com més ……….. millor?...

Josep Maria López Madrid