Enguany
el nostre projecte d’escola va relacionat amb el joc i les joguines. D’ençà de
la nostra decisió que el meu cap començà a generar i relacionar diferents
aspectes del joc, de l’educació i de la meva pròpia experiència personal.
Es juga a l’escola? S’utilitzen els jocs com a recurs
educatiu? Realment ho són?
Què
a l’escola es juga és una obvietat però què s’utilitzi el joc com a recurs educatiu fora de l’àrea
d’Educació Física és més que discutible.
Ens
centrarem en el joc de taula com a
recurs educatiu a les àrees instrumentals, concretament a les matemàtiques.
Què
ens aporta? És realment educatiu? Afavoreix l’aprenentatge i el de envolupament
de les competències bàsiques?
Sembla
prou clar que ens aporta manipulació de materials, de situacions, de
possibilitats. Ens apropa a la realitat física de les matemàtiques, a
l’experimentació matemàtica. Ens aporta,
també, la possibilitat de treballar i desenvolupar aspectes com l’espai i la forma, la resolució de problemes
de tipologia diversa, la mesura, l’estadística i l’atzar. És a dir, ens aporta competència matemàtica de manera global,
lúdica i motivadora.
Podríem
també fer un petit esment de com el joc de taula ajuda a desenvolupar
estratègies de relació interpersonal, a viure i conviure en situacions
afectives, a resoldre situacions de
manera grupal i a generar aprenentatge de manera col·lectiva i cooperativa, en
definitiva, podríem establir que és una molt bona eina per desenvolupar les
habilitats socials. Estaríem parlant, aleshores, d’aportacions al desenvolupament de la competència
d’autonomia i iniciativa personal.
El
joc de taula respondria a un situació o enfocament
de tipus globalitzador de l’aprenentatge és per això que afecta directa o
indirectament a totes les competències bàsiques en funció del joc, de la
temàtica, dels suports, dels agrupaments,...
En
aquest sentit els responsables de lu2.cat
ja els han introduït en diferents escoles i, fins i tot, tenen una organització
de jocs de taula per temes o àrees.
De quina manera podem introduir el joc de taula dins l’aula?
Els
racons (en una versió minimalista i
molt senzilla organitzativament parlant) tornen a ser una fantàstica solució
per poder introduir el joc de taula d’una manera més o menys sistemàtica i
aprofitar tota la seva potencialitat en les àrees instrumentals.
El
que hem fet a l’escola, amb la inestimable convicció, participació i esforç dels
i les tutores, ha estat destinar una hora de l’àrea de
matemàtiques a la resolució de
problemes. Aquesta sessió l’hem organitzada a partir de sis tipologies
diferents de problemes, sis activitats autònomes que els i les alumnes han d’escollir
i resoldre, generalment, de manera grupal. Els sis problemes són rotatius de
manera que cada setmana cada grup fa un problema diferent. Uns petits racons de
resolució de problemes.
Un
d’aquests problemes, una d’aquestes situacions
problema, és un joc de taula.
Els i les nenes han de resoldre com es juga i jugar! Han de llegir les
instruccions, organitzar-se i encetar la partida tot seguint les normes i
realitzant les diferents tasques que demanen el joc. Normalment totes aquestes
tasques requereixen d’un esforç intel·lectual i matemàtic important: raonament, memòria, càlcul,
atenció, percepció, anàlisi i aplicació d’estratègies, combinatòria,
anticipació, identificació i classificació de formes geomètriques, ...
D’aquesta
manera hem pogut començar a introduir diferents jocs de taula amb les seves
corresponents instruccions dins l’àrea de matemàtiques.
Aquests
són els jocs de taula que hem introduït, per ara, dins les aules a l’hora de resolució de
problemes en diferents cursos de primària: Speed Cups ,UNO, Rummikub (versió
simple), Fantasma Blitz, Tantrix, Rush Hour, Hundir la
flota, Cubulus, El joc dels gratacels, Ubongo i el Gobb’it.
Per acabar i a mode de
conclusió us deixo amb la interesantíssima reflexió d’una experta en joc, en
jocs, en jugar i en motivar, l’Imma
Marín.
(Segur que sí)
David Sánchez Sánchez
No hay comentarios:
Publicar un comentario