ELS DEURES ESCOLARS

A l'article "els deures escolars" de la revista Perspectiva escolar, número 181 de l'any 1994, tracta diferents temes sobre els deures que posen a l'escola, el moment, l'edat i que comporten....

Primerament, defensa que els alumnes han de tenir deures, però que aquests han de tenir un sentit amb el que es fa diàriament a classe, no només com a hàbit de treball. Els deures han de cobrir una necessitat d'aprenentatge, és per això que exposa que abans de començar la tasca l'alumne hauria de preguntar-se <què m'ajudarà a aprendre?> i en finalitzar-los < què he après?>, però jo, personalment considero que les preguntes ( que haurien d'aprendre? que han après? ) se les hauria de fer el professor per tal de millorar.

Tot seguit exposa que hi ha 4 tipus de deures: els deures mecànics (per aplicar algun procediment que han après), l'aportació de material (que pot venir de qualsevol font i la seva funció és relacionar els aprenentatges amb la realitat), els treballs d'elaboració o dossier (molt útils per a deixar de banda el llibre, ampliar coneixements... El professor sol donar un guió), l'estudi puntual d'un tema tractat a classe.  L'aportació de material es pot començar a cicle inicial, els deures mecànics i l'estudi puntual a partir de cicle mitja. El dossier, a realitzar totalment per l'alumne (no per fotocopies, es per a cicle superior. 

Sempre parlem de diversitat i inclusivitat, però ho tenim en compte alhora de posar els deures? No tots els alumnes tenen les mateixes necessitats ni dificultats i no tot és útil per a tots, per això es defensa que els mestres han de posar deures de quantitats i tipus variables, adaptant-los al màxim als alumnes, però habitualment es deixa de banda.

Sovint es posen deures de vacances, però es convenient? Els quaderns d'estiu (on s'hauran d'indicar aspectes a treballar) i deures genèrics per a tot el curs són per a reforçar aprenentatges que s'han adquirit durant l'any. En el cas d'alumnes que no han tingut un rendiment adequat cal que els mestres donin una feina específica de l'àrea a reforçar. Es convenient que els deures siguin avaluats, que el mestre sigui conscient de les dificultats que tenen els alumnes amb les tasques que posa diàriament, dels seus progressos... Alhora els alumnes estan més motivats si noten com el professor segueix el seu aprenentatge. Però fer un seguiment tant específic en totes les àrees es possible amb 25 alumnes a l'aula?

Finalment, sempre a les aules del grau d'educació Primària es parla de la importància de la coordinació. És necessari que els mestres coordinin el repartiment de les tasques per a no posar excés de feina, i s'unifiquin els aprenentatges que imparteixen. 

Laia Viadé