És un campanya de l’entitat
Veterinaris sense Fronteres-Justícia Alimentària Global on ens alerten dels trucs publicitaris més
emprats en relació amb el menjar. Per tant ens fan adonar del que hi ha darrere
de conceptes com natural, sa, casolà, enriquit, light...
També podem votar al pitjor
anunci publicitari d’alimentació, a la secció “anuncis rancis”.
Inclou
a la versió en català una guia didàctica pel professorat de Primària que té el següent objectiu és fomentar entre l’alumnat el coneixement i la presa de
consciència sobre de quina manera la cadena de producció, comercialització,
distribució i consum d’aliments a nivell global i local, així com els nostres
hàbits de consum, influeixen en el desenvolupament de les nostres comunitats,
en la salut i en el medi ambient.
Per ampliar informació/reflexió també podem fer un cop d’ull al documental Nuestro Veneno Cotidiano .
Imagino que a hores d’ara, ningú
dubta de la gran influència que té la publicitat sobre nosaltres atès que és
tan present com l’aire que respirem; així com de la necessitat de treballar-la
en sentit ampli des de l’escola. Tant pel que fa a la seva comprensió com a la
producció de la mateixa.
Per ampliar/complementar/com alternativa a aquest
treball de publicitat i alimentació que proposen a la guia didàctica; a
classe/casa es pot fer un treball interdisciplinar sobre l’origen dels
productes que mengem i els km que han de recórrer per arribar a les nostres
llars. És un treball interessant que
ens permet treballar des de matemàtiques, llengua (com sempre), a aspectes més
de Medi com la sobirania alimentaria (també explicada a la web mentida podrida,
es pot ampliar informació al vídeo Sobirania alimentària al Brasil), les
migracions, geografia, ecologia (petjada ecològica).
Josep Maria
López Madrid
No hay comentarios:
Publicar un comentario