lunes, 1 de mayo de 2017

Una lectura de l’avaluació voluntària dels docents



Llegeixo a un fulletó d’un sindicat els criteris per l’avaluació voluntària de l’exercici docent per tal d’aconseguir requisits per cobrar els estadis docents. Aquesta avaluació està sent molt criticada des de diferents estaments pel que pot arribar a suposar: lligar sou docent a resultats del centre, de moment de manera voluntària però properament.... 

A algú a primera vista li pot semblar bona idea, però atesa la complexitat i diferent mirada que suposa el concepte “bon resultat” d’un centre, d’entrada ja és una idea controvertida, perquè a més, el resultat del centre es valora fonamentalment amb les proves de competències bàsiques (CCBB) de sisè, que poden variar bàsicament en funció de la fornada de nens i nenes de cada any. És cert que hi ha molts centres que estan fent esforços en fer canvis per millorar els seus resultats, no els educatius, els de les proves de CCBB, però compte a fer correlacions simplistes que condueixen a avaluacions enganyoses.

Un dels temes que es té en compte en aquesta avaluació voluntària és la valoració de la implicació del professorat al centre; d’entrada si mirem l’anterior entrada del blog on la direcció d’un centre a l’any 2017 exerceix d’una mena de policia política, la idea ja fa una mica de por. Però la situació no millora quan mirem qui ha de valorar si el professorat està motivat pel centre: direcció, inspecció i coordinació de cicle. Si tenint en compte que cada cop més, en alguns llocs és clar, les direccions el que fan es posar a persones afins a les coordinacions, i la vella tradició de les inspeccions de donar la raó a les direccions, la conclusió no es veu gaire esperançadora. 

Que voldrà dir implicació del professorat al centre? Fent cas a l’anterior entrada del blog seria una mena d’obediència cega a la direcció, imagino que en aquest centre, i en algun altre, aquesta seria la gran condició (ja hem parlat anteriorment que amb la LEC s’ha donat un gran poder a les direccions sense més ni més) participar “voluntàriament” en tot el que demani la direcció, riure-li les gràcies fent el cafè, fer-li comentaris agradables que l’ajudin a suportar en el dia a dia les penúries del seu càrrec, però sobretot no portar-li mai la contrària en públic, no discutir ni debatre res; com a molt ens podem permetre per netejar-nos les consciències, fer-li algun comentari crític en privat, que ràpidament ens serà recompensat situant-nos en la llista de la gent de fiar. 

Però bé, defugint de casos particulars, si les frases a valorar continuen sent susceptibles de moltes interpretacions segons qui sigui, difícilment es pot parlar de molta objectivitat, o si més no, només ho serà si la persona que ho ha de fer procura ser-ho.

L’avaluació voluntària té dues modalitats, en la primera es valora el grau d’implicació, la segona la duu a terme més la inspecció, tot i que la direcció n’elabora un informe. En aquesta segona modalitat, entre d’altres criteris apareix un succedani de l’anterior, la participació en el Projecte Educatiu de Centre (PEC). Tornem al mateix, què voldrà dir això darrer? Perquè en alguns centres ja no es distingeix què és el PEC i què és el projecte de direcció. Hi ha algunes direccions que bàsicament es refereixen al seu projecte, i per tant demanen que els ajudis a aconseguir-lo, si més no sobre el paper, no a millorar l’escola en el bon sentit de la paraula. A més, és legítim pel fet que ho digui algun paper tipus PEC a un centre haver de seguir línies anacròniques i incoherents? Per això, és tan important el debat/discussió professional fonamentat (no el cridat), que ajudi a progressar els centres.

Un altre tema seria això del PEC, un estudi interessant seria veure a quin % escoles es real, a quantes el coneixen les mestres (això també implica en part que se’ls explica quan arriben, el tenen disponible, és un document de treball...); a mi personalment, sempre m’ha interessant la coherència entre les frases dels PEC i la realitat que es viu a les aules, perquè el paper ho aguanta tot, i tothom sabem copiar i/o escriure frases més o menys boniques. 

 

Josep Maria López Madrid

No hay comentarios:

Publicar un comentario