Ens organitzem en una Xarxa d'Innovació Pedagògica? Canviem el XIP?

Heu sentit soledat docent? Existeix? Sí, sí... aquella sensació que molts companys i companyes tenim o hem tingut innumerables vegades als nostres centres quan proposem o parlem de canvis a l’escola: d’inclusió, diversitat, de cooperació i projectes, de racons i avaluació, de diversitat i  respecte pels ritmes d’aprenentatge, d’autogestió i participació, de democràcia i comunitat, de progrés ... En definitiva, quan parlem de canvi de model educatiu. (Curiós quan n’hi ha i n’hi ha hagut moltíssimes i grandíssimes experiències en aquest sentit...)

Soledat? Si tan sols fos soledat...N’hem sentit històries de tots tipus i colors... (d’insurrectes està el món ple!)

Sembla que les dificultats i resistències per a realitzar canvis a algunes escoles són més que reals i, sembla evident, que els motius i els perquès són molt variats i complexos. (organització mundial, capital i mercat, governs, lleis, departaments, inspeccions, equips directius, mestres, famílies, alumnes ...). Alguns autors fins i tot fan referència a aquest fet. Això sí, amb poques propostes de ruptura amb l’statu quo (no fem enfadar a ningú!)

De tots aquests perquès fa un temps que dono voltes a la falta d’un moviment pedagògic de referència, a la necessitat (tot i la seva existència) de més presència pública d’organitzacions de mestres i escoles pel canvi de model, moviments pedagògics de denúncia, associacions amb més  incidència als centres (més enllà de cursos o de revistes i llibres súper interessants que acaben en un racó de la biblioteca ), grups generadors de debat, de dubte (les inspeccions cogiten ergo són?), més presència familiar en temes pedagògics,... . En definitiva un marc de suport a les noves propostes de canvi...de suport a la soledat dels i les mestres. (si us plau, un pèl més radicals, d’arrel, cap a l’afectació total del sistema tradicional, cap al canvi definitiu,...)

La sensació, i potser és tan sols  meva i m’ho haig de fer mirar, és que no hi ha la suficient força per tal d’aturar aquesta nova  onada d’academicisme i  excel.lentisme , de graellisme i resultadisme, d’exclusivisme i individualisme,  d’imposició i por.

En els últims anys  El diari de l’educació ha fet força aquest paper, ha estat altaveu de l’educació i ha permès que, de tant en tant, puguem parlar d’educació a l’escola (rar, no?). Tot i això, en moltes ocasions arriba massa des de la llunyania al ser una publicació per escrit (s’ha de llegir!).

    -  Organitzar-se estaria bé, oi?

-          - Segur que no interessaria a molts companys i companyes! – M’increpa en Josep.

Així doncs....

Ens organitzem  en una Xarxa d’Innovació Pedagògica? Canviem el XIP?

Pd: Potser algú ha sentit les meves cabòries...

Pd2: Serà la ILP una possible solució? 

                                                                          David Sánchez Sánchez