LA LECTURA I LA DOCÈNCIA

Quan temps fa que no llegim un llibre? I un llibre de divulgació científica o similar que ens ampliï el nostre coneixement? Mantenim la curiositat per aprendre en general? Quan fa que no llegim cap llibre de didàctica o d’educació? [hi ha qui la darrera vegada que va llegir quelcom va ser quan es preparava les oposicions]

I algun article d’aquestes “avorrides” revistes educatives que acumulen pols a moltes escoles? Reflexionem el que fem amb ajuda de lectures? Ho compartim amb els companys/es? Pot transmetre il·lusió pel coneixement i ganes d’aprendre qui no en té? I ganes de llegir qui no llegeix? i...?

Un bon llibre per recuperar lletres perdudes, el podem trobar en “Por qué la teoria de la evolución es verdadera”. No tan sols podem aprendre aspectes conceptuals o recordar-ne alguns d’oblidats, sinó l’actitud científica i reflexiva envers el coneixement.

El llibre en bona mesura, neix per desmuntar arguments dels corrents creacionistes, del disseny intel·ligent... que a indrets dels Estats Units  pretenen adoctrinar l’alumnat i ataquen la teoria de l’evolució. Un dels arguments del moviments que defensen que un ésser superior ha creat la vida a la terra, és qüestionar-la perquè diuen que només és una teoria, aspecte que és contestat per l’autor argumentant que és fa un ús subjectiu del terme, per treure-li deliberadament valor, quan és una teoria fonamentada en fets observables, que evidentment sempre poden ser posats en qüestió si es troben proves del contrari, fet que fins ara pel que sembla no ha succeït.

Si bé és cert que dona arguments “irrefutables” al respecte, com les mancances evolutives que té l’ésser humà, és a dir, aspectes del nostre cos que són força millorables i que no tindria sentit haver-los fet així en cas d’haver-los dissenyat Déu; durant el transcurs del llibre podem aprendre moltes coses relacionades amb la història de la vida a la terra: recordar el nostre origen amfibi, entendre per què les balenes van tornar al mar (em va fer gràcia que tinguin també lanugen quan s’estan gestant a la panxa de les mares), que tenim al nostre codi genètic vestigis, “instruccions” adormides d’antigues parts del cos que ara ja no tenim, etc.

En definitiva, un bon repàs a com se sap el que és sap en evolució, reconeixent la revolució científica que van suposar les aportacions de Darwin. A casa nostra, desconec l’abast del moviment creacionista o similar (tot i que algun cas sempre ens trobem, no tinc constància que sigui rellevant), poderós als Estats Units, dels quals de tant en tant ens arriben notícies desconcertants respecte a què s’ha d’ensenyar a l’escola.

Josep Maria López Madrid