A tothom ens deu passar que hi ha
dies o temporades que no podem deixar d’entonar la lletra de la cançó d’en
Roger Mas “tanco els ulls-obro els ulls”
o d’alguna similar. Un pedaç d’aquesta cançó:
N'estic fart,
del nihilisme urbanita,
de les ulleres de pasta,
del setciències de bar
i de l'orgull pagès.
No en puc més
de les mentides dels progres,
dels rancis de l'altra banda,
(…)
Tanco els ulls i només veig voltors,
N’estic fart,
del monitor que realitza un taller i amenaça
les nenes i els nens perquè es portin bé, amb fer classe, sinó em feu cas haureu de fer classe diuen,
de les direccions que aprofiten
la seva posició per fer el mal a nanos i professorat,
del professorat que es queixa
sense fer res o fent sempre el mateix,
dels inspectors/es que no es
preocupen educativament del que succeeix realment a les escoles,
de les progres que viuen
improvitzant a base dels seus impulsos,
de les ràncies et venen a alliçonar
amb la lliçó equivocada,
de que els rancis mai hagin de
donar explicacions del que fan,
que et vinguin a fer un taller i
que són molt guais amb una activitat i et miren amb cara de que ets jilipolles quan els expliques la
realitat de la teva classe, com si els estiguessis explicant milongues,
de la gent xivata que només té
cura del seu cul,
de qui incentiva el xivateig i
apunyalament escolar sense pensar mai en els nens/es i en la salut laboral del
professorat,
de la comprensió infinita amb el
poder per autotranquil·litzar-se la consciència,
dels i les mestres que
atribueixen tota la culpa als nens i les families sense parar-se mai a pensar en
el que fan,
de les famílies que critiquen sense
dirigir-se sincerament al professorat,
Del cursiting, encara que sigui impulsat pel Departament (es pot veure
més a página 717 http://www.ub.edu/congresice/actes/7_rev.pdf)
No m’ha quedat molt musicable,
però bé és pot anar completant i perfeccionant ;)
…………………………
………………………..
Josep Maria López Madrid
No hay comentarios:
Publicar un comentario