Us ofereixo uns petits fragments que ens fan la idea
de com de recomanable és la seva lectura, com tots el d’en Joan Ferrés que tracten
sobre televisió i educació; expert de casa nostra que vaig tenir el plaer de
poder escoltar quan tenia temps per assistir, entre d’altres, a jornades com
les que organitzava l’Observatori Europeu sobre la
Televisió Infantil
“La major part de la ciutadania –especialment
la més jove- està més exposada a la cultura de l’espectacle que a la cultura
oficial. I –el que és encara més important –li sedueix molt més. No es coneix
cap poble a llarg de la historia que no hagi disposat d’algun tipus
d’espectacle, però fins el moment present, els espectacles sempre havien estat
circumscrits en l’espai i en el temps. Hi havia determinats espectacles,
determinats dies, a determinades hores i en determinats espais físics. Avui,
gràcies a la televisió, el vídeo i les noves tecnologies de la informació i comunicació,
la ciutadania té accés a casa seva a qualsevol tipus d’espectacle, a qualsevol
hora del dia i de la nit”.
“En la comunicació escrita
els significants són abstractes, i en aquest sentit només tenen valor com a
mediadors, com a passa prèvia i inevitable en el camí cap al significat. En la comunicació
audiovisual, en canvi, els significants són concrets i tenen un valor
intrínsec, per si mateixos. La representació pot perdre llavors el seu valor de
signe per convertir-se en una realitat autònoma”.
Perquè ens arribi el missatge amb el text escrit l’hem d’entendre, però no
és així amb el missatge audiovisual, que arriba al nostre cervell encara que no
l’entenguem, i allà hi deixa un pòsit sobre el qual es va construint. Només
així, entenc el comportament de nens i nenes petits que fan servir coses de
grans en quan a llenguatge i temes de conversa, sense a vegades, no ser massa
conscients del que estan dient. Però ja sabem, que avui dia, molts nens i nenes
consumeixen molta televisió per adults.
“En una època en què les
màquines compleixen sovint millor que les persones la funció de transmetre
informacions, les persones educadores i la gent de cultura hauria de recuperar
una funció primordial: la de despertar el desig, la de contagiar l’entusiasme,
la de aconseguir que l’estudiant inverteixi els seus impulsos, el seu desig, en
el què ha de ser objecte de coneixement. “
«Nuestros centros docentes son edificios sin alma; dan, como máximo, el
saber, pero no infunden el amor al saber».
Ángel Ganivet
Escriptor i diplomàtic
(1865-1898)
“Nosaltres ni ens droguem, ni ens tirem, ni
comprem els àrbitres. Nosaltres només juguem a futbol”. Aquestes paraules recordaran a Gerard Piqué, uns dels
personatges mediàtics del moment, a mi em recorden a un nen de 11 anys, líder
de la seva classe, quan la repetia...
Josep Maria López Madrid
No hay comentarios:
Publicar un comentario