LES AVENTURES DE LA LAURA I EN JOAN: Els contes sobre la recerca a Catalunya

LES AVENTURES DE LA LAURA I EN JOAN:

Els contes sobre la recerca a Catalunya

Acaba de sortir el darrer conte de la col·lecció  “La Laura i en Joan a una recerca molt espacial”, el n. 22 de la col·lecció, que ens acosta a les investigacions sobre els planetes de fora del nostre sistema solar (els darrers títols de la col·lecció els podem trobar en català i anglès).

Especial és cada cop que en surt un a la llum, malgrat que com és normal, les emocions són més petites com més contes porto escrits. Dic porto escrits, però de fet, és una idea meva d’elaboració col·lectiva, és a dir, no deixen de ser un treball en equip amb els centres de recerca que hi participen, editor, il·lustradora, Direcció General de Recerca..., en fi tota la gent que contribueix a que el producte final arribi a bon port.

Els contes pretenen acostar el valor de la recerca que es fa a casa nostra alhora que incentiven vocacions científiques, estan a totes les escoles de casa nostra i biblioteques publiques, a banda d’internet. Al principi s’elaborava una guia didáctica (amb activitats de comprensió lectora, d’ampliació, proposta de sortides o recursos didàctics com sopes de lletres i trencaclosques;  darrerament s’opta per activitats interactives digitals 

A més a més, es disposa d’un maleta pedagògica pel conte de Aqüicultura, l’activitat se centra en l’equilibri a les xarxes tròfiques en l’àmbit marí, donant a conèixer l’impacte ambiental i els efectes de la sobreexplotació d’una espècie concreta: el mero.

No queda tot aquí, també hi ha la possibilitat de demanar el contacontes perquè us visitin a l’escola la Laura i en Joan amb algunes de les seves aventures de recerca: lingüística aplicada, fotònica, nanotecnologia i arqueologia. 

Evidentment no tan sols trobem el valor de la recerca en cada conte, també compten amb l’interès de ser un material molt actual, atès que ens acosten, dic acosten perquè també m’ho fan a mi quan tinc el privilegi de rebre les explicacions dels centres de recerca sobre les seves investigacions, recerques que s’han fet o s’estan fent a casa nostra de temàtiques diverses i fascinants: arqueologia de guerra, biologia de la conservació, fotònica, biomedicina, transplantaments, enginyeria, economia, biomedicina, tecnologia, neurobiologia, paleontologia, biologia, informàtica o medicina.

En el disseny dels contes també es tenen en compte altres aspectes educatius: continguts curriculars, coeducació, alimentació, etc. que poden servir per treballar-los a l’aula o a casa.

Josep Maria López Madrid

EL FRACÀS DELS RÀNQUINGS UNIVERSITARIS

Arrel de la nova base de dades de l’administració Obama als Estats Units, en la qual es facilita a les famílies una ingent informació sobre universitats –inclou entre d’altres la tassa de graduació del centre, ingressos mitjans dels graduats 10 anys després d’abandonada la institució i el percentatge d’estudiants que paguen els seus préstecs universitaris– un recent article de premsa College Rankings Fail to Measure the Influence of the Institution   ens advertia del fracàs dels rànquings per valorar la relació entre centre educatiu i resultats.

Un exemple ens el situen en el famós MIT i Harvard –Chomsky afirmava que al MIT anava la gent que feia funcionar el món i a Harvard la gent que el dirigia– al qual assisteixen els que estadísticament tenen totes les probabilitats d’estar a l’escala més alta, atès que o bé són gent molt filtrada per la institució gràcies a la seva trajectòria acadèmica que alhora reflexa una gran intel·ligència i ètica del treball, o bé, provenen de famílies molt ben situades que els ajudaran a pujar fins l’esglaó més alt.

D’aquesta manera aquesta mena de rànquings esdevenen perversos i injustos, a banda, de no proporcionar una informació autènticament fidedigna. Estadísticament és un peix que es mossega la cua, o dit d’una altra manera, el seu alumnat seria el primer independentment de la seva institució, o el que és mateix, és molt complicat saber l’impacte real que té la institució per la rellevància dels factors personals i familiars. Seleccionar l’estudiant que t’entra condicionarà el resultat de la institució més que la pròpia institució mateixa.

A banda cal diferenciar entre els estudis i els guanys que produeixen al mercat laboral, que moltes vegades tenen més a veure amb un criteri d’oportunitat que de vàlua, és a dir, determinades carreres es cobra més independentment de la seva “qualitat formativa”. Evidentment això ens portaria a discutir sobre el sentit de l’educació superior, per a què ha de preparar i quina ha de ser la seva relació amb el món productiu: al seu servei, a mitges o ... A banda, per descomptat com també ens parla l’article, de què monetaritzar les valoracions és tan sols una manera de mesurar els resultats, però si es fan servir altres criteris, els resultats poden variar molt.

De moment a casa nostra els rànquings escolars no són públics, tot i hi ha un cert run run que en parla de que això pugui ser possible. Esperem que no es caigui en errors ja coneguts. De totes formes, una certa ranquirització implícita ja es dóna en la dualitat del sistema educatiu, el filtre socioeducatiu que suposa accedir a una escola privada/concertada facilita els bons resultats educatius en el seu conjunt d’aquesta en detriment de les institucions públiques on pot accedir-hi tothom.

Josep Maria López Madrid

CONTES BOJOS: UN RACÓ COOPERATIU AMB MOLTES POSSIBILITATS LINGÜÍSTIQUES

Després d’unes quantes entrades relatives a les nostres opinions, avui us presentem un possible racó cooperatiu de llengua catalana amb moltes possibilitats i, sens dubte, molt útil en el desenvolupament de les diferents dimensions (Dimensió comunicació oral, Dimensió comprensió lectora, Dimensió expressió escrita, Dimensió literària i Dimensió plurilingüe i intercultural) de les Competències bàsiques de l’àmbit lingüístic. i en d'altres competències bàsiques. Aquest racó cooperatiu és el racó dels Contes bojos.

(La nostra proposta és fer servir l'aplicació coordinada per la Pilar Codina i dissenyada per la Montse Pons com a racó cooperatiu a l'àrea de llengua)

L’aplicació dels contes bojos té un funcionament aparentment senzill tot i que ,com intentaré justificar en aquesta entrada, se’n pot extreure moooolt de suc i és molt motivador pels nens i nenes.

Es presenta amb un munt de títols de contes sobre els quals es pot clicar i entrar. Un cop a dins, per exemple, de L’excursió accidentada trobem una pantalla com aquesta on s’han d’introduir diverses paraules que, finalment, formaran un conte boig. El conte, però, no apareix enlloc...de moment.

Com es pot observar en aquesta graella d’entrada apareixen categories gramaticals com l’article, el nom i l’adjectiu. Apareixen qüestions de concordança, gènere i nombre. En aquest sentit és molt útil per treballar aspectes gramaticals i observar la seva necessitat (els errors gramaticals i/o de concordança es detecten de seguida ;)

També es poden introduir els camps semàntics a partir del  vocabulari que proposen els contes.

Un cop omplerta, la graella queda de la següent manera:

I amb les paraules incloses al conte boig, aquest és el boig resultat!

Les possibilitats són infinites: il·lustracions, representacions,  narració de contes  als més petits i petites , llibre de contes per a final de curs, recull de lectures per a altres cursos, treballs de comprensió oral i escrita, creació de contes bojos de més o menys complexitat (aquesta activitat és d’una certa dificultat) , publicació a les pàgines web de les escoles, realització de muntatges animats i amb música a partir dels contes, activitats amb famílies, padrins de lectura, ...

Sembla evident, veient la llista de possibilitats, el desenvolupament de totes les Dimensions de les Competències bàsiques en l’àmbit lingüístic a un nivell  o altre a tots els cursos. Tot depèn de la imaginació dels i les mestres.

No em puc estar d’incidir en  la nostra aposta pel treball sistemàtic per racons cooperatius i la realització de racons com aquest que, sota aquesta metodologia, proporcionen molta riquesa, molts matisos i una altra, molt diferent, relació amb l’aprenentatge, els companys, mestres,  l’aula, l’escola, el món,...

David Sánchez