Hola em dic Música, però encara hi ha qui m’anomena Maria.
Què qui m’ho diu? Doncs n’hi ha de tot: des de mestres, famílies, gent que
ocupa despatxos de l’administració educativa arreu...
Ja fa temps que no estic gaire de moda, de fet, tret de en algunes escoles,
no estic segura d’haver-ho estat mai. A més, abans que la major part de gent
patís les retallades originades per aquesta crisi que vivim, a mi em van
retallar el nombre d’hores que els nens i les nenes em veien de prop.
De moment, si no m’eliminen totalment m’han deixat una classe a la setmana,
jo confio que em mantinguin amb vida, perquè al cap i a la fi algú ha de muntar
a les escoles un show de tant en tant,
ni que sigui per nadal o fi de curs. Però qui sap...
Però no tot és culpa de les administracions educatives i de les escoles. Ja
sabem que la música no és gaire important per les persones, ni per gaudir, ni
per sentir, ni per aprendre
… A més no les avalua de manera directa cap prova de competències
bàsiques (o no),
ni tan sols les de PISA
que és tan universal;
i el que és encara més important, majoritàriament no serveix per treballar,
així que en el fons no sé de què em queixo, és normal que se’m margini al cole.
Si és que m’ho busco jo...
Com us deia no heu de patir del tot per mi, no sempre estic marginada de la
classe, copiant, asseguda en un racó o castigada al passadís; com a mínim un o
dos cops l’any em posen un gomet verd, és el meu moment, és quan triomfo. A
vegades és el festival de nadal i d’altres el festival de final de curs, ja
veieu, la meva vida és un espectacle.
Ara, us imagineu que podria passar si
les inclouen un any a PISA o a les proves de competències bàsiques de sisè o de
l’ESO?
Josep Maria López Madrid
No hay comentarios:
Publicar un comentario