L'ESCOLA CONTRA LA DEMOCRÀCIA?

Vivim en un sistema polític anomenat democràcia, que es pot interpretar de diferents maneres. Però a l’escola no és gens estrany trobar-se que no existeix cap de les interpretacions que es fan a la vida real. Ni quan parlem de democràcia sota mínims: votar cada quatre anys i on bàsicament la resta del temps s’observa amb passivitat, de tant alguna protesta/queixa i s’obeeix amb desgana les iniciatives que sorgeixin des del poder polític.

Però és clar, que si parlem d’escola, no tenim perquè conformar-nos amb la idea mínima. Podem estendre iniciatives que faciliten que l’alumnat participi activament de la vida de l’aula, de les decisions que es prenen tan a nivell acadèmic com de convivència, per no dir de relació amb l’entorn.

De totes maneres, tothom té clar que l’escola ha de forjar la futura ciutadania democràtica? O bé ha de formar futures persones obedients? Els nens i nenes han d’obeir o també han de tenir més pes a les institucions educatives (pa lo bueno y pa o malo, és a dir assumint les responsabilitats de les seves decisions/accions)? O l’escola ha de ser una mena de sistema precarcelari on tot es basa en que els nens i nenes obeeixin o sinó són castigats? L’escola ens ensenya fer-nos responsables dels nostres assumptes? ...?

Els interrogants són molts...

Josep Mª López Madrid

LLIBERTAT RESPONSABLE

Des que el meu company Josep Mª i jo anem perdent el temps plegats en l’elucubració pedagògica (i política) que anem donant voltes al paper de l’escola pública en l’educació i formació d’individus autònoms, lliures, conscients, responsables,participatius, gestors del seu aprenentatge, ... Vaja, del paper de l’educació pública en el canvi de model de societat. És ben cert que el  Departament d’Ensenyament (abans Educació)  ha escrit en algun paper mullat alguns d’aquests conceptes però, sincerament, no hi ha qui se’ls cregui (a cap dels dos).

      El concepte de responsabilitat és el primer concepte que, en els nostres anars i venirs reflexius, apareixia. Som realment responsables de les nostres accions en el context global en el que vivim? En l’àmbit que ens pertoca, sabem els mestres quin és o hauria de ser la nostra responsabilitat en aquest sentit, en l’educació/formació dels i les nostres alumnes? Són els nens i nenes conscients de la importància del seu pas per l’escola i la seva responsabilitat en aquest? Ho són les seves famílies? Els eduquem/formem en la responsabilitat?

      Sense generalitzar,  em trobo sovint que aquesta responsabilitat es dilueix en una mena d’actitud general d’ignorància consentida, d’ingenuïtat celebrada o de comoditat necessària. La irresponsabilitat (conscient) de l’administració, en el sentit global del terme,  la deixo de banda per ara. N’hi ha per escriure uns quants llibres...

     De quina manera treballar la responsabilitat en un mateix des de l’escola? Com aprendre a utilitzar la nostra llibertat de manera responsable? De quina manera treballar la responsabilitat com  a part del procés educatiu propi i aliè? Com establir un procés educatiu que alliberi i responsabilitzi als i les nostres alumnes? De quina manera treballar la responsabilitat respecte a l’entorn, proper i no proper? Com utilitzar la nostra llibertat pel canvi i la participació?

Buscant informació sobre la responsabilitat com a eix, com a principi d’un model educatiu, vaig anar a parar a la pedagogia llibertària, el concepte de llibertat responsable, l’escola PAIDEIA a Extremadura i, com no, a Ferrer i Guàrdia.

apoyo mutuo, solidaridad, libertad, igualdad ético colectiva, dignidad, responsabilidad, participación, compromiso, decisión colectiva, sinceridad, autonomia, derechos y obligaciones, respeto, problemas, convicciones, razonamientos,  trabajo colectivo, coeducación, personas  libres y autogesionadas, decisión, elección, interés, consciencia, auto-didactismo, cooperación didáctica, ayuda, auto-evaluación, limpiar, recoger, administrar materiales, asamblea, crítica, dudas, sentimientos, propuestas, decisiones colectivas, consenso, votación.

           

Em continua sobtant la meva pròpia ignorància!   (Uff, quina sort!)

I si mirem  enrere  en el temps  per anar endavant en la nostra consciència...

David Sánchez Sánchez

MÚSICA PER A TOTHOM

El lloc web Free Music Archive és un bon recurs per aconseguir diferents tipologies musicals de manera legal i gratuïta. Gràcies a la navegació per gèneres musicals podem aconseguir el recurs que necessitem per les nostres activitats o per conèixer nous grups!

Josep Maria López Madrid

MARIA IS MY NAME

Hola em dic Música, però encara hi ha qui m’anomena Maria.

Què qui m’ho diu? Doncs n’hi ha de tot: des de mestres, famílies, gent que ocupa despatxos de l’administració educativa arreu...

Ja fa temps que no estic gaire de moda, de fet, tret de en algunes escoles, no estic segura d’haver-ho estat mai. A més, abans que la major part de gent patís les retallades originades per aquesta crisi que vivim, a mi em van retallar el nombre d’hores que els nens i les nenes em veien de prop.

De moment, si no m’eliminen totalment m’han deixat una classe a la setmana, jo confio que em mantinguin amb vida, perquè al cap i a la fi algú ha de muntar a les escoles un show de tant en tant, ni que sigui per nadal o fi de curs. Però qui sap...

Però no tot és culpa de les administracions educatives i de les escoles. Ja sabem que la música no és gaire important per les persones, ni per gaudir, ni per sentir,  ni per aprendre … A més no les avalua de manera directa cap prova de competències bàsiques (o no), ni tan sols les de PISA que és tan universal; i el que és encara més important, majoritàriament no serveix per treballar, així que en el fons no sé de què em queixo, és normal que se’m margini al cole. Si és que m’ho busco jo...

Com us deia no heu de patir del tot per mi, no sempre estic marginada de la classe, copiant, asseguda en un racó o castigada al passadís; com a mínim un o dos cops l’any em posen un gomet verd, és el meu moment, és quan triomfo. A vegades és el festival de nadal i d’altres el festival de final de curs, ja veieu, la meva vida és un espectacle.

Ara, us imagineu  que podria passar si les inclouen un any a PISA o a les proves de competències bàsiques de sisè o de l’ESO?

Josep Maria López Madrid

ESCOLA SELECTIVA-ESCOLA INCLUSIVA. CAP A ON ANEM? CAP A ON ENS PORTEN?

Sembla una qüestió anacrònica confrontar escola selectiva i escola inclusiva a les alçades de segle en  que ens trobem. No obstant això, tot gratant lleugerament sota l’escorça de l’escola pública i molts dels seus currículums ocults, ens adonem que la relació inclusió-selecció és una qüestió prou incipient, si més no, a la pràctica educativa. Jo mateix en sóc un exemple.

“Es tracta de fer ciutadans competents, però no competitius, sinó cooperatius; ciutadans tolerants, respectuosos amb les diferències, però no permissius; ciutadans lliures, crítics i responsables. En una educació inclusiva s’insisteix en la necessitat de formar una personalitat autònoma i crítica, no solament competent i hàbil.” (Pujolàs, 2002, 27)

  Com deia, a anys llum...

            En aquest llibre Aprendre junts alumnes diferents  en Pere Pujolàs teixeix els fonaments teòrics de l’escola inclusiva amb els recursos pràctics per al desenvolupament d’una educació essencialment inclusiva utilitzant l’aprenentatge cooperatiu, els equips d’aprenentatge cooperatiu.

Així doncs ja no només ens trobem davant d’un discurs teòric i de fàcil arraconar per la mandra pedagògica sinó que tenim davant l’oportunitat de posar en pràctica una escola diferent, una escola per a tots i totes, una veritable igualtat d’oportunitats.

           

David Sánchez Sánchez