Vivim temps de debat educatiu
–encara que en alguns centres, en d’altres és més aviat el contrari; ja sigui
perquè les direccions no ho permeten/fomenten o perquè hi ha massa professorat
no gaire implicat en la participació activa en temes educatius o de
funcionament del centre– canvis normatius (van canviar el currículum per
competències, ara el decret d’avaluació...) iniciatives diverses, en la que
destaca pel seu potencial l’escola nova
del s.XXI, difusions de bones pràctiques... que corren el perill de quedar
en un no res si no es donen millores organitzatives en el sistema i canvis a la
inversa, des de l’aula suportades per una bona organització i lideratge
escolar.
Per la qual cosa, entre moltes
d’altres mesures, cal canviar l’enfocament del treball docent que es viu a
molts centres, incentivant el debat fonamentat dels aspectes que ens fan ser
millors professionals, la discussió educativa, l’experimentació, l’avaluació
entre companys/es per millorar la praxis i no fer us del poder sancionador/avaluador
per intimidar... tot això requereix també de temps i calma, incompatible amb
l’escola fàbrica, on a més les naus de la mateixa massa vegades romanen gairebé
inconnexes.
Una de les propostes que ha sonat
darrerament en els debats impulsats pel Consell Escolar de Catalunya
és allargar l’escolaritat obligatòria d’anar a escola fins els 18 anys. Però em
pregunto si podria ser que l’acabessin amb dignitat als 16? Sense
discriminacions, itineraris, on tothom pogués progressar? I no tots els mals
estan a l’ESO, la discriminació explícita o implícita comença moltes vegades a
Primària.
El Consell ha enviat un correu electrònic
al professorat perquè es dugui a terme un debat intern tan col·lectiu com
individual dins les escoles. Quantes ho hauran fet? Han de retre comptes les
direccions a inspecció del què fan fet i per què? M’agrada remarcar que debatre
és discutir de manera argumentada, fonamentada, no de manera cridada basant-se
només en les pròpies opinions derivades de l’experiència personal (no està
demés recordar que l’experiència en les feines pot donar un cert ofici, però
podria ser que no gran cosa més).
Però bé tornant a la proposta
d’allargar l’escolaritat
obligatòria als 18 anys, fet que ja va sonar fa uns anys al Ministerio de
Educación amb el PSOE, em sembla una idea interessant però massa agosarada amb
els temps que corren. A més, una de les
idees proposa allargar la Primària fins als 14 anys, acabant de nou com a
l’EGB. No sé si seria un altre trasbals organitzatiu a un sistema educatiu no
gaire sòlid, que ha estat sotmès a massa canvis en massa poc temps, a banda
dels aspectes econòmics que això suposaria.
Potser una altra via, podria ser
invertir en més formació efectiva a les escoles per aconseguir canvis, formació
impartida per gent que realment pugui ajudar a efectuar els canvis, que
col·labori estretament, en el dia a dia, amb el professorat de les escoles i
instituts.
La Consellera
diu ser partidària d’allargar la Primària als 14 anys i l’escolarització als
18. Però on ficaran als nanos de les escoles de Primària, si a moltes escoles
no hi ha gairebé espai amb els que tenen fins a sisè (no sé si es preveu una
davallada tan gran que això ho permetis sense fer obres a la meitat d’escoles
de Catalunya).
Està clar que també és una mesura
que reduiria l’atur, però a banda de l’arquitectura i altres canvis materials
de gran repercussió econòmica, ja que parlem de diners, és una mesura viable
econòmicament si això suposa molt més professorat? En quines condicions? Alguna
família pot necessitar que treballin els seus nanos? Però bé, el tema més greu
és que l’obligatorietat no vagi acompanyada de molts altres aspectes, que se
m’escapen per una modesta entrada... i caldrà llegir més la proposta per
conèixer-la amb detall, però de cop i volta, sembla un bonic paper mullat.
Josep Maria López Madrid
No hay comentarios:
Publicar un comentario