VAGA DE DEURES

Arrel de la vaga de deures, escoltava un programa de ràdio que sovint em poso a la tarda en els múltiples trajectes en cotxe, que si a sobre alguns nanos van malament només fa falta que els treguin els deures.

El presentador no sap, com és comprensible, que els que van malament a educació primària no és perquè sí, i no és perquè no facin els deures. De fet molts no tenen a ningú que els ajudi a fer-los, perquè els deures com tantes altres coses dels nanos és un territori dominat per/necessitat de la presencia familiar. És a dir, molts nens i nenes sense la pressió i/o acompanyament familiar no els farien gairebé mai (sobretot tenint el compte quins són majoritàriament el tipus de deures que es posen), els fan perquè tenen la família a sobre. Ara està de moda posar molts deures, es pensa algú que en aquestes escoles elitistes on posen un munt de deures ja a nens/es de 6-7 anys els farien sense la família a sobre? De quantes hores és la jornada d’aquests nens/es?

Igualment passa a l’hora d’estudiar pels exàmens tipus vòmit (el que es vomita el contingut conceptual i després no te’n recordes de res) només ho fan els que tenen la família a sobre (pot ser de diferents maneres però les tenen).

Mots nens i nenes no tenen ningú que els ajudi (de la manera que sigui) realment a casa i per això no fan els deures; i els que no són especialment dotats per l’ensenyament més tradicional ho acostumen a passar malament a l’escola, perquè depèn de l’escola on vagin els fan sentir-se tontos, fracasats...

“Graciós” era sentir al Ministro de Educación parlant que era un tema que s’havia de debatre i parlar-ne, que no es solucionava d’aquesta manera, “graciós” dic perquè el seu partit sempre ha destacat per la manca de conversa real en aspectes d’educació, en no pactar amb cap altre partit les seves lleis educatives que ràpidament són derogades quan perden el poder; i en part és així, perquè les seves lleis educatives tenen un rerefons a ranci que no respon als coneixement actuals en les anomenades ciències de l’educació.

Una notícia també cita les queixes del mestres al respecte de la vaga, però quantes vegades s’han plantejat els sentit d’aquests deures? N’hi ha molts que sí, i molts d’altres que no; vivim  en un lloc obsessionat per les hores no qualitatives i que no té prou en compte un bon aprofitament del temps (fet que també es veu en les llargues jornades laborals de massa feines que són difícilment productives).

I ja que es parla tan de diàleg, quan es dialoga sincerament amb les famílies de perquè són els deures què es posen, quin és l’objectiu, quan s’escolten realment les opinions de les famílies? I encara diria més, a quantes escoles s’escolta realment la veu del professorat? (ara que la tendència és que moltes direccions simplement donin ordres o facin veure que hi ha consens) a quantes es discuteix educativament de manera seriosa? Per fer-ho ha d’haver-hi temps i espai en l’organització del centre. No serveix parlar una cosa complexa com aquesta en dos minuts per després simular un consens quan no hi ha hagut debat fonamentat (cas real i literal evidentment).

En el fons trobo normal que una iniciativa així la secundin les famílies, són les que veuen realment el que els suposa això pels seus fills/es, les hores que han dedicar a tasques avorrides, sense massa sentit educatiu que els gasten el temps lliure amb els seus infants i a sobre genera tensions familiars.

Caldria recordar que l’educació integral dels nens i nenes, és a dir, l’educació del nen/a en el seu conjunt, no és en el nen mates i llengua per passar unes proves; l’educació obligatòria no té sentit que serveixi per això, hem d’aconseguir desenvolupar al màxim totes les qualitats del nen o nena; per la qual cosa, serveix molt més una bona extraescolar (volguda pel nen o nena) que moltes hores d’exercicis repetitius o de feines que a l’escola no s’han sabut acabar.

Josep Maria López Madrid