PASSEM A L’ACCIÓ...

Entenem per educació un procés continu d’aprenentatges pels quals els éssers humans creixem en totes les nostres dimensions (psíquica, física, emocional, i social) i que ens ajuda a incorporar-nos en la nostra societat, la qual està en canvi constant. Aquesta educació ens permetrà prendre decisions, plantejar-nos qüestions i resoldre-les, en definitiva, a desenvolupar-nos en el món en què vivim. Partint d’aquesta base ens preguntem si les metodologies aplicades en l’actual sistema educatiu afavoreixen o no a justificar l’anterior definició sobre el que ha de ser per nosaltres l’educació.

Ens hauríem de replantejar la figura del mestre, la concepció d’aquella classe magistral que avorria als alumnes i on només el mestre tenia tota la raó (tant en els continguts com en els valors transmesos), on els alumnes no tenien res a dir. Cal que passem a l’acció, fent un gir de 360 graus a la metodologia aplicada i canviar els rols a les aules, és a dir, que els alumnes siguin els protagonistes dels seus propis aprenentatges (afavorint, així, a un aprenentatge més significatiu) i entendre la figura del mestre com un guia per ells. Mestres que els hi proposi conflictes reals, que els faci reflexionar per poder ser crítics amb allò que els envolta i amb ells mateixos, que aporti uns valors universals, que apostin pel diàleg a l’aula, que activin una metodologia activa i cooperativa entre els alumnes, que els faci creure en ells mateixos i en els seus processos d’aprenentatge, que no els fiqui al cap la idea que equivocar-se està malament, un acompanyament global que ha de sorgir de les motivacions i dels interessos dels alumnes, per tal que aquest noi o noia sigui capaç d’enfrontar-se al seu dia a dia el més autònomament possible.

Un dels punts més rellevants que ens qüestionem seria la tendència a reprimir la creativitat innata dels nostres alumnes, jerarquitzant els continguts del currículum, donant més importància a assignatures troncals com les matemàtiques o la llengua i subestimant les arts. Un adult creatiu és un nen que ha sobreviscut. Com a mestres ens hem de plantejar que contra més pensem, més creatius serem, i els nostres alumnes també. Així, aquesta capacitat innata en els nens i nenes no es veuria afectada, això si, no és una feina fàcil, i molts mestres hauran de sortir de la seva zona de confort i canviar radicalment la seva metodologia. Deixem que els nostres alumnes descobreixin els seus talents, els seus somnis, les seves il·lusions i ajudem-los a desenvolupar-les, segur que serà un camí on nosaltres, els mestres, també hi aprendrem.

Creiem que el sistema educatiu actual no afavoreix a la creativitat ni al talent de cada nen i nena, i és molt inflexible, té una organització molt individualista i centrada en el resultat, donant-li més importància que al mateix procés d’aprenentatge. És més important el què aprenem que el com aprenem? Hem d’entendre que cada alumne evoluciona i aprèn d’una manera diferent segons les seves capacitats i personalitat, per tant necessitem un model educatiu que cobreixi totes aquestes diferències, sense excloure a cap alumne. Que faci descobrir a cada alumne el seu talent, i que accepti la diversitat com a part de la societat.

L’educació, com la societat, és un sistema en canvi constant, hem de ser realistes i afrontar-lo, no tenir por, i passar a l’acció, innovant en les metodologies pedagògiques, no oblidant mai que la nostra futura societat estarà a les mans d’aquests que són ara els nostres alumnes.

Passem a l'acció.

Marta Montfort, Saray Pérez, Natàlia Cruz, Arnau Cañas, Laura Blasco, Inés Álvarez, Núria Prósper