Comenten a aquest article titulat
“Brain-hostile”
education: how schools are failing adolescents on s’exposa que en la
nostra era educativa, l’època de les “objectives”, (proves tipus competències
bàsiques) als nanos de ben aviat se’ls demana que facin coses com llegir,
escriure i analitzar, abans que molts d’ells estiguin preparats per fer-ho; fet
que els pot fer sentir fracassats per no saber fer-ho. I com sabem,
l’autoestima acadèmica així com l’autoconfiança, són claus per poder aprendre i
restar amb dignitat dins els sistema educatiu.
Quan ho llegia em venia al cap aquesta
pressió per la lectura ja a P-5. Si no llegeixes evidentment ja vas endarrerit.
A vegades es demanen coses realment complexes, que requereixen de temps i
treball progressiu massa d’hora. Encara
hi ha gent que es pensa que si explica una cosa l’alumnat ja l’ha d’haver après
i sinó es culpa dels infants...
Però bé, tornant a l’article, es
centra en l’educació que reben els i les adolescents. Considera que molts
instituts són cervell-hostils o cervell-ignorants perquè no tenen en compte
la neuroplasticitat del
cervell adolescent, fins i tot alguns poden ser cervell-perjudicials, ja que generen estrès, apatia i ressentiment
entre els i les estudiants, cosa que afecta negativament el seu funcionament
cerebral.
Critica que just quan el cervell
de l’adolescent implora estimulació per part dels companys/es, l’educació es
torna més centrada en el professor/a, oferint menys interacció en petit grup i
aprenentatge cooperatiu que a primària, a banda de prohibir o restringir les
xarxes socials que facilitarien un aprenentatge interpersonal a classe.
Així doncs, quan l’habilitat en
la presa de decisions està en un moment clau de desenvolupament al còrtex frontal,
en un procés d’afinament, les normes de
disciplina de tolerància zero arrasen amb les capacitats dels estudiants per
aprendre dels seus errors.
Com diuen que comentava un alumne
de 16 anys després d’un concurs de poesia “és
realment aterridor. Estàs nerviós i tremolant. Tot seguit, obtens la mateixa
sensació que obtens d’una muntanya russa. Vols anar de nou”.
Emocions (que sinó busquen en un
altre lloc), interacció cooperativa...
Intento no ser hostil al cervell
del meu alumnat?
Josep Maria López Madrid
No hay comentarios:
Publicar un comentario