domingo, 23 de octubre de 2016

ESCOLA, PREPARACIÓ PER A LA VIDA.

L'educació en l'actualitat, encara no s'acaba d'apropar a tot el seu alumnat. Com ha passat durant molts anys hi havia part de la societat que no es contemplava a l'hora d'educar, alumnes als quals no s'adaptaven els coneixements a la seva realitat.
Encara que en els últims anys hem avançat en recursos, metodologies i investigacions respecte l’educació, actualment continuem trobant part d'aquesta problemàtica a les nostres aules.
Al sistema educatiu actual els alumnes amb diverses problemàtiques socials, emocionals i de comportament queden pràcticament exclosos del sistema, que comporta fracàs escolar i un alt grau d'abandonament escolar i en el futur en casos d'exclusió social.

No obstant, trobem casos d'escoles amb alumnes amb aquesta problemàtica on s'ha aconseguit revertir la situació i acabar aconseguint un futur d'èxit, com per exemple l'escola “Ian Mikardo High School" a una escola d'un barri marginal a prop de Londres on els alumnes estaven considerats incapaços d'aprendre i la majoria d'ells derivaven en fracàs escolar i cometent delictes.


Tanmateix, trobem casos on tot i no haver-hi situacions problemàtiques ni contextos problemàtics s'han dut a terme metodologies d'experimentació pròpia on el mestre deixa als alumnes experimentar i treballar per projectes, on la funció del mestre es acompanyar i donar suport als alumnes en els seus descobriments de nous coneixements. De fet, al 2005, George Kembel, va muntar al mig de la Universitat de Standford la “d.school” una escola de disseny, i destaquem que l’estructura física era un contenidor.

(Es un laboratorio para innovadores. Lo importante no es el producto final, sino el proceso de aprendizaje.) 



Per tot això, creiem que és important quin sigui el context i la situació social, familiar i econòmica dels infants, però no és determinant, ja que amb una bona educació, contemplant metodologies adequades i eficaces, els infants poden arribar fins a on ells vulguin. Prou de la segregació i de la separació i marginació d’alumnes segons el seu comportament, el seu context i la seva situació personal.

Núria Serrano, Marina Carmona, Christian Muelas, Patricia Arbós, Xavi Montero, Miriam Díaz, Patricia León, Lorena Badia

domingo, 16 de octubre de 2016

LLIBERTAT D'EXPRESSIÓ A L'ESCOLA?

Avui em toca, com diria en Josep,  fer de pancartero (altre cop). Certament ha estat una entrada més aviat casual que m’ha recordat mentre hi pensava,   vivències vàries i pròpies relacionades amb   l’estat pseudo-policial en què s’han transformat algunes (moltes?) escoles públiques. Potser m’ho ha provocat, inconscientment, el nou i flagrant premi Nobel de Literatura i s’ha accelerat, accidentalment, gràcies la meva paternitat relativament incipient i les cabòries filosòfiques que això implica (no he pogut evitar col·locar mentalment als meus fills en la situació dels i les protagonistes del vídeo). 





Sigui com sigui, el vídeo que anuncia l’Exposició d'il·lustracions per la llibertat d'expressió "No Penso Callar" a la Fundació Antoni Tàpies m’ha arribat a indignar de manera poc habitual. M’ha fet recordar, projectar, pensar i ,com no, establir paral·lelismes amb la meva feina i la transformació soferta per l’Educació Pública en aquests últims anys pel que fa a la participació dels i les alumnes (?), la participació dels i  les mestres i l'estat de la llibertat d’expressió a l'escola.


Em venien al cap algunes preguntes...

És possible l’existència de llibertat d’expressió en entorns no democràtics on la participació i la reunió queda manipulada i limitada  a ocasions puntuals?

És possible, doncs, que els i les nostres alumnes tinguin llibertat d’expressió, participació, democràcia...?


Els condicionants laborals actuals del professorat condicionen la  llibertat d’expressió?

És necessari, en conseqüència,  crear mecanismes paral·lels de trobada, espais il·legals i subversius de reunió pels mestres i alumnes? Serem, aleshores, proscrits?

Així, en espais on existeix teòricament la llibertat d’expressió, pot aquesta estar coaccionada?

Bé, espero que els amics i amigues de l’Escola XXI ens solucionen aquest tema...(En Bob ja ho va fer ;)





domingo, 9 de octubre de 2016

L’EDUCACIÓ HOSTIL

Comenten a aquest article titulat “Brain-hostile” education: how schools are failing adolescents on s’exposa que en la nostra era educativa, l’època de les “objectives”, (proves tipus competències bàsiques) als nanos de ben aviat se’ls demana que facin coses com llegir, escriure i analitzar, abans que molts d’ells estiguin preparats per fer-ho; fet que els pot fer sentir fracassats per no saber fer-ho. I com sabem, l’autoestima acadèmica així com l’autoconfiança, són claus per poder aprendre i restar amb dignitat dins els sistema educatiu.


Quan ho llegia em venia al cap aquesta pressió per la lectura ja a P-5. Si no llegeixes evidentment ja vas endarrerit. A vegades es demanen coses realment complexes, que requereixen de temps i treball progressiu massa d’hora. Encara hi ha gent que es pensa que si explica una cosa l’alumnat ja l’ha d’haver après i sinó es culpa dels infants...


Però bé, tornant a l’article, es centra en l’educació que reben els i les adolescents. Considera que molts instituts són cervell-hostils o cervell-ignorants perquè no tenen en compte la neuroplasticitat del cervell adolescent, fins i tot alguns poden ser cervell-perjudicials, ja que generen estrès, apatia i ressentiment entre els i les estudiants, cosa que afecta negativament el seu funcionament cerebral.

Critica que just quan el cervell de l’adolescent implora estimulació per part dels companys/es, l’educació es torna més centrada en el professor/a, oferint menys interacció en petit grup i aprenentatge cooperatiu que a primària, a banda de prohibir o restringir les xarxes socials que facilitarien un aprenentatge interpersonal a classe.

Així doncs, quan l’habilitat en la presa de decisions està en un moment clau de desenvolupament al còrtex frontal,  en un procés d’afinament, les normes de disciplina de tolerància zero arrasen amb les capacitats dels estudiants per aprendre dels seus errors.

Com diuen que comentava un alumne de 16 anys després d’un concurs de poesia “és realment aterridor. Estàs nerviós i tremolant. Tot seguit, obtens la mateixa sensació que obtens d’una muntanya russa. Vols anar de nou”.
Emocions (que sinó busquen en un altre lloc), interacció cooperativa...


Intento no ser hostil al cervell del meu alumnat?





Josep Maria López Madrid

domingo, 2 de octubre de 2016

TIMELINE: UN RACÓ COOPERATIU INTERDISCIPLINAR?

Avui us presentem un joc de taula força conegut i que ofereix, com a racó cooperatiu, moltíssimes possibilitats. Sobre la base de la línia del temps (recta numèrica) ofereix la possibilitat de descobrir  invents, fets històrics, avenços científics  o fet relacionats amb la música i el cinema: TIMELINE.



TIMELINE és un joc de dinàmica senzilla on s’han de col·locar diferents cartes amb invents, en la versió d’invents, per ordre cronològic; a l’esquerra els més antics i a la dreta els més moderns. Per davant la carta té dibuixat l’invent i per la part del darrere l’any en el que es va inventar. 

Què es va inventar abans la pólvora o el tap de suro?



A partir d’aquesta senzilla i entretinguda dinàmica de joc es poden generar instruccions de tipus  cooperatiu on l’objectiu del grup sigui, per exemple, col·locar les 20 cartes de l’inici amb només cinc errades, on les decisions es prenguin entre tots i totes les membres del grup o, fins i tot, fent alguna votació,...

A més a més es poden generar tot tipus d’activitats de cerca o projectes d’investigació a partir de les diferents temàtiques o tipus de cartes sorgides a les partides. Tot depèn ja de la imaginació de cadascú...

Heus aquí algunes de les cartes de la versió de música i cinema:




En l'actualitat existeixen dues versions anomenades CARDLINE sobre animals i dinosaures. En aquestes versions l'ordre dels animals es realitza en funció de variables com el pes, la longitud i el temps de vida, en el cas dels animals, i el pes o la longitud, en el cas dels dinosaures.




Les possibilitats com a racó cooperatiu de l'àrea de... matemàtiques, medi natural i social, educació artística o de forma interdisciplinària són infinites.

La possibilitat de crear-ne un amb continguts que siguin de l'interés dels i les alumnes  o dels i les mestres també existeix...



David Sánchez