TOTS CONTRA TOTS: COMPETICIÓ ENTRE L’ESCOLA PÚBLICA

Comencen les portes obertes, aquells moments en els quals les famílies intenten esbrinar alguna cosa de les escoles que visiten (el David ja va escriure el curs passat una bona entrada al respecte però la situació dóna per vàries entrades anuals), cosa que en ocasions no és del tot fàcil, a vegades per la seva manca de coneixement que el faciliti una comprensió del que se’ls explica, a vegades per manca de concreció dels centres...

El que cada cop sembla més clar, és a on ens porten els dirigents polítics que regeixen l’educació del nostre país. No sembla pas que el model sigui cooperar per millorar, un model que té clars avantatges com la inclusió de tothom, el compartir, l’avançar de tothom disminuint les desigualtats i injustícies. La cantarella que se sent a massa centres públics, és la de que cal competir contra les altres escoles públiques del municipi, sota el teló de fons del descens de matrícula per la baixa natalitat i disminució en l’arribada d’immigració.

La batalla està servida, en comptes de compartir les bones experiències, procediments, estratègies organitzatives entre els equips directius de les escoles públiques (també hauria de succeir amb les privades/concertades ja que totes ofereixen un servei públic, però avui ens cenyim a la xarxa pública) engeguen campanyes de propaganda, més o menys afortunades, on miren de captar futures famílies; per descomptat la campanya arriba a les llars d’infants, i s’observen comportaments curiosos on fins i tot en reunions que són per altres coses, famílies de diferents centres venen alliçonades per seduir la futura clientela.

Hi ha qui diu que la competència és la única solució perquè les coses funcionin, fins i tot recordo que m’ho va dir fa anys un inspector d’educació, em comentava que una vila tenia bona xarxa pública perquè tenia competència de la privada; malauradament això és fals, aquella localitat tenia bons resultats la xarxa pública perquè les seves famílies tenien un nivell socioeducatiu similar als de l’escola privada/concertada. I no parlem d’un supervisor d’aquells que porten els seus fills/es a l’escola privada i ni se’ls passa pel cap, dur-los a la pública. És llavors quan em ve al cap aquella idea anglosaxona tan interessant: els càrrecs públics haurien de fer ús dels serveis públics.

“Curiosament” la cançó que se sent a algunes escoles sobre la necessitat de competir amb l’escola pública la mateixa escola publica, no esmenten la concertada, deu ser perquè saben que no hi ha partit?

 A més, la competició massa vegades sabem que ens porta a mentir, fingir, fer trampes... a aquella famosa frase del písalo o al enemiga ni agua¸en principi valors que no desitgem que triomfin als nostres centres.

Per qui tingui temps i interès, un bon estudi pot ser anar recollint on hi ha amenaça de tancament de línies per manca de nens/es a l’escola pública o a la privada/concertada? No sé si els resultats ens sorprendrien...

Josep Maria López Madrid