TOTHOM A DINS!

Durant les últimes setmanes hem sentit a parlar molt d’en Diego, el nen que va deixar una carta als seus pares abans de suïcidar-se com a conseqüència d’un greu cas de bullying sofert en el centre escolar. Això ha generat una revolta davant les metodologies que es duen a terme per refrenar aquest problema i em fa qüestionar-me les següents preguntes: Són els nens els que generen aquest bullying? Són els nens i nenes conscients de què vol dir respectar  a tothom  sigui com sigui? Fem els mestres el suficient per donar un bon exemple? Respectem a tots els nens i nenes siguin com siguin?

Per donar una resposta a aquestes preguntes hem de partir de quin és el grau de la nostra tolerància. En  l’article “Tots a dins!” de Montserrat Fons i Concepció Poch ens fan la següent pregunta : És que eficàcia i ètica són incompatibles? 

Durant l’article ens explica el cas d’uns nens que juguen al pati, un d’ells fa fora a una nena perquè no vol seguir les regles del joc. I utilitza paraules com: tu fora, no jugues!, vés-te’n!, no pots ser aquí que hi som nosaltres! En aquest cas renyaríem el nen dient que tots han de participar i jugar, ja que som un equip i hem de respectar els nostres companys siguin com siguin (adaptar el joc). I per una altra banda exposen el cas de la mateixa mestra en una classe. Té una nena que no deixa de moure’s i, tot i que, ja l’ha renyat en vàries ocasions la nena no li deixa fer la classe, aleshores la mestre la fa fora i utilitza paraules com: Surt fora de classe! Ves-te’n, no pots ser aquí amb nosaltres! No et vull en aquesta classe!. En aquest cas estarien justificades aquestes paraules perquè la nena no deixa que la classe avanci, però, estem actuant correctament? Quin exemple estem donant a la resta de nens?

A les nostres classes hi ha molts nens que no poden seguir la classe i som el primers en fer bullying, però això pot tenir una solució. Com exposa Daniel Innerarity en el seu llibre   “Ètica de la hospitalitat” un mestre hospitalari serà aquell que acull el seu alumne o alumna tal com és, amb la seva cultura, social i psicològica particular. S’han de crear relacions que permetin l’acollida de tots plegats.

Com fer-ho?  Amb diferents intervencions pedagògiques: l’organització de l’aula, les activitats que s’hi duen a terme, les interaccions de l’ensenyament amb l’estudiant, l’organització de l’espai i del temps, els materials, els criteris d’avaluació, etc.

“Nosaltres com a educadors no podem canviar ni transformar els esdeveniments negatius que afecten i pateixen els nens i nenes, però si podem contemplar una educació que tingui en compte l’hospitalitat, la receptivitat i l’acollida” Montserrat Fons i Concepció Poch.

Evelyn Valderrama