PORTES OBERTES ( En quina direcció?)

Avui és un gran dia, un gran dia per a  l’escola. Els passadissos claregen sobre dotats de decoració. Les senyores de la neteja, molt competents, corrent amunt i avall pels passadissos. Tots i totes les mestres es preparen amb la seva millor versió per rebre la visita de les futures, i potencialment possibles, famílies de l’escola. Alguns i algunes fins i tot treuen les seves millors gales de l’armari. Tot és joia i xerinola a la nostra escola. Som mestres!

Tot ha d’estar a punt! A punt per a transmetre bones sensacions, una bona imatge. Tot està bé. Tot està en ordre, no passa res. Estarem tots i totes disposades a atendre de la millor manera possible als fills i filles dels visitants. No passa res, l’educació del seu fill i filla està per damunt de tot. La nostra escola és més què un club!  Som mestres!

Tot és pedagogia, tot és experiència educativa, it’s wonderful. Tot és música en alemany, coneixement del medi en japonès,  hort al teatre,  teatre a matemàtiques , desdoblament de dansa i  escultura a l’hora del pati. Això és  l’escola pública, art en estat pur, excel·lència . El nostre projecte educatiu és el millor: busque, compare y si encuentra otro mejor, cómprelo (El fet que sigui en horari extraescolar encara li dóna més lluentor).  Som mestres!

Avui és dia de PORTES OBERTES!!!

És possible que, rere aquest lloable i meritori fet, aparentment sense cap transcendència (més que la de mostrar als pares i mares preocupats per l’educació dels seus fills i filles com és l’escola)  s’obrin alguns interrogants relacionats amb l’estat i la funció de la xarxa (?)  pública d’educació en el context de la societat catalana actual, LEC i LOMCE (No sabem encara quina de les dues  ha fet i està fent més destrosses a l’Educació Pública catalana)

El primer d’aquests interrogants  és  quina relació  té   el projecte d’autonomia de centre amb el procés de matriculació de l’escola?

És a dir, som i serem autònoms en la captació d’alumnes cap al nostre centre? Quines implicacions tindrà aquesta situació  a nivell de xarxa educativa pública o a nivell de concertització (privatització i negoci) de l’escola pública? Quins canvis en les relacions amb les famílies tindrà aquest fet?  Quins canvis en les relacions laborals i de participació/decisió dels mestres suposarà? Com hauran de ser el projectes, educatius? Les avaluacions externes i els resultats afectaran a la projecció externa de l’escola, als  projectes educatius, als i les mestres? Comença la cursa mediàtica i acadèmica  per ser la millor escola del municipi, la que té cançó pròpia, un grafitti molt gran i el proverbi  més lluent i ressonant. Es busca l’escola del milió de dòlars? 

El segon d’aquests interrogants és quina  relació tindrà la matrícula escolar en els propers anys amb el tancament d’escoles? (Ja sonen nous tancaments....pel curs que ve...)

Estarem davant d’una veritable competició entre escoles,  ja no per ser la millor sinó per ser, per continuar existint? És aquest un tema que s’ha de tractar des d’una perspectiva escolar, municipal o d’una manera molt més global i contundent? Estem davant un veritable canvi de paradigma d’escola pública? (¿Sálvese quien pueda?)

Molts són els temes que s’obren al voltant d’aquests dos interrogants. En aquest cas i per una qüestió d’inquietud personal n’escullo aquest, sobre el que estic preparant un pseudo article: segregació dels nostres fills i filles. 

Què vol dir escollir escola pública? A qui beneficia?

Què s’escull quan s’escull una o una altra escola pública?  Existeixen, dins el que queda de  xarxa d’escoles públiques, escoles millors i pitjors? Qui o què estableix aquests criteris? Quin paper juga o hauria de jugar l’administració en aquesta qüestió? Tothom escull i/o pot escollir escola? Totes les escoles són iguals i/o parteixen del mateix punt, amb les mateixes oportunitats? Existeix realment una veritable elecció? El sistema actual afavoreix la segregació dels nostres fills i filles?

Ens convertim en mercaders d’escola pública? La convertim en un objecte, un producte de consum?

Està sent el decret de plantilles  que permet l’elecció d’un tant per cent de la plantilla al director o directora,  la solució o l’extremunció de l’escola pública? 

Serà l’AVAC?

David Sánchez Sánchez