BULLYING A SECUNDÀRIA I A PRIMÀRIA

Recentment un reportatge de 30 minuts ens recordava una trista realitat: segons dades del Departament d’Ensenyament un 4% dels estudiants de Secundària consideren que han patit casos greus d’assetjament escolar. El documental a través de testimonis es portava a veure perquè ho fan els que agredeixin i com se senten els agredits, alguns dels quals, com ja sabem malauradament acaben suïcidant-se. Alhora observem, que hi ha una tipologia variada de nanos que es poden veure implicats, tan com a víctimes o com a participants actius o passius de l’agressió.

De manera sintètica la FAPAC va recollir en un document un fulls informatius sobre el tema: què és, què fer si el nostre fill/a és víctima o agressor/a...

Altres pàgines, com la de l’hospital Sant Joan de Déu en el seu portal de salut per famílies, a banda d’informació, donen consells per prevenir-lo, orientacions per actuar com a pares i mares tant si el fill/a és agressor, víctima o observador. També ens ofereixen informació sobre la nova modalitat d’assetjament que han facilitat les noves tecnologies: ciberbullying. Ja comença a ser habitual que a cicle superior de primària ens trobem casos, de major o menor mesura, d’assetjament a través d’internet.

Interessant no perdre de vista alguns assetjaments específics, com el denominat bullying homofòbic, on  clarament l’acceptació de les diferents opcions sexuals –ho és fins i tot sortir-se’n dels estereotips de gènere – és una assignatura pendent de la nostra societat.

També es consultar el document l’assetjament escolar i la justícia juvenil que ens parla des d’aspectes teòrics: què és i que no assetjament escolar, com es dóna el bullying, indicadors de victimització, etc.; així com s’intervé des del Departament d’Ensenyament i de Justícia.

El problema de l’assetjament escolar és un vell conegut, que de tan antic hi ha qui el pren erròniament com una cosa normal, “coses de nanos” “sempre han passat coses d’aquestes”, “sempre estan igual amb els seus embolics i mira que els tinc dit” “és que es busca que el peguin” (tan mestres com famílies n’hi ha), que pot tenir repercussions a llarg termini en la vida de les persones implicades.

A més, moltes vegades els nens/nenes, nois/noies agredits s’ho callen, per la qual cosa cal potenciar als centres educatius una major participació democràtica de l’alumnat, tant a aules com a nivell centre, si contribuïm a formar una ciutadania activa i crítica; que pren decisions sobre la seva vida col·lectiva, fem més difícil que us cas pugui passar “desapercebut” i no s’intervingui.

Alhora, cal sempre observar els fenòmens socials que es produeixen al nostre voltant, demanar opinions de les coses, conversar amb ells/es; als centres educatius moltes vegades falta calma, una pausa en el quefer del professorat que permeti poder conversar amb l’alumnat, per això, cal tenir present que aquesta és una funció primordial del professor/a, amb connotacions tan personals com acadèmiques.

Darrerament hi ha una de les tendències dels centres educatius és pensar només en els resultats acadèmics, les notes, fet que posa més encara en perill els aspectes de convivència, pot facilitar que el professorat no intervingui prou perquè no és ni el que se li demana, exigeix ni se li valora. Així que cal plantejar-nos quin model de persones que formem a l’escola, ciutadania activa o passiva, ciutadania responsable del que succeeix o consumidors? Ciutadania o treballadors obedients?

Per descomptat, l’escola no està aïllada de la societat en la que viu respecte a valors i tendències socials. Dins la nostra cultura està molt estès un model social d’èxit a costa dels altres (tampoc és que sigui nou en la història és clar), així que divertir-se a costa dels altres, dels seus defecte, del fet de ser diferents, o simplement perquè topen amb les persones adequades que veuen en ell/a una víctima del seus entreteniments.

Massa vegades et trobes a escoles aspectes d’assetjament no ben tractats pel professorat ni pel centre, no podem caure en el perill de pensar que només ensenyem i no eduquem a l’escola obligatòria, així que un altre recurs d’utilitat per formar-nos: Prevenció dels maltractaments entre companys a l’escola .

Josep Maria López Madrid