Crec que vull canviar de companys, així et fas amic de tots els nens o
nenes de la classe.
Normalment tinc el saludable costum
de preguntar als nens i nenes on faig classe sobre el funcionament de la
mateixa: què els agrada i què no, que canviarien, de quina manera volen
treballar, de quina manera creuen que els va millor per aprendre
(metacognició).
Aquest darrer aspecte, mereixeria
més deteniment perquè és important que els nens i nenes vagin aprenent que hi
ha maneres de funcionar que els va millor que d’altres per aprendre, a la
majoria no li serveix per aprendre “hincar codos” (estudiar li diuen a això,
també condicionat perquè entenen per estudiar les seves famílies), dic aprendre
de veritat, construir esquemes mentals, saber emprar estratègies que després
podran tornar a fer servir, recordar conceptes i idees, és a dir, no repetir de
manera vomitiva paraules apreses de memòria de les quals després no recorden
res; però no em vull allunyar de la frase que encapçala aquesta entrada.
Començo amb les paraules d’un
infant a la pregunta si volia mantenir els grups de treball de classe. I quines
paraules tan magníficament sintetitzadores de com s’ha de fomentar un bon
ambient a les classes. Recordo a la gent que no vol veure-ho que realment l’únic
lloc on es poden conèixer de debò gràcies a la convivència diària és l’aula. Però
per això els hem de deixar i fer conviure: treballant en equips de treball que
vagin canviant durant el curs i que facin que més o menys tothom convisqui amb
tothom unes setmanetes; deixant que es parlin entre ells/es; facilitant
treballs en grup, parelles...; deixant espais per la seva autogestió com a
grups, fer-los partícips reals de les normes de convivència que regulen l’aula,
etc.
D’aquesta manera podem aconseguir
que tinguem un clima pro bo a classe, on es respectin en general i on els
conflictes, entre els nens i nenes i els que puguin generar al professorat,
baixin de manera escandalosa. Hi
ha escoles on tenen molts conflictes dins de classes o entre classes i farien
bé de pensar-hi al respecte. Això sí, les coses moltes vegades no s’aprenen
soles, cal una mediació i intervenció constant del professorat fen complir les
normes, ensenyant estratègies de resolució de conflictes i de presa de
decisions, afavorint el diàleg, treballant l’assertivitat (el punt entremig
entre violència i passivitat)...
Quantes vegades preguntem la
opinió real sobre les activitats que duem a terme a classe? Quantes vegades les
valoracions dels nens i nenes canvien les nostres activitats i maneres
d’actuar?
Evidentment ningú té la raó
absoluta i tothom ens equivoquem, però són sempre els nens i nenes?
Josep Maria
López Madrid
No hay comentarios:
Publicar un comentario