EL CLIMA D'AULA O LA RELACIÓ ENTRE ELS NENS I NENES A CLASSE

Crec que vull canviar de companys, així et fas amic de tots els nens o nenes de la classe.

Normalment tinc el saludable costum de preguntar als nens i nenes on faig classe sobre el funcionament de la mateixa: què els agrada i què no, que canviarien, de quina manera volen treballar, de quina manera creuen que els va millor per aprendre (metacognició).

Aquest darrer aspecte, mereixeria més deteniment perquè és important que els nens i nenes vagin aprenent que hi ha maneres de funcionar que els va millor que d’altres per aprendre, a la majoria no li serveix per aprendre “hincar codos” (estudiar li diuen a això, també condicionat perquè entenen per estudiar les seves famílies), dic aprendre de veritat, construir esquemes mentals, saber emprar estratègies que després podran tornar a fer servir, recordar conceptes i idees, és a dir, no repetir de manera vomitiva paraules apreses de memòria de les quals després no recorden res; però no em vull allunyar de la frase que encapçala aquesta entrada.

Començo amb les paraules d’un infant a la pregunta si volia mantenir els grups de treball de classe. I quines paraules tan magníficament sintetitzadores de com s’ha de fomentar un bon ambient a les classes. Recordo a la gent que no vol veure-ho que realment l’únic lloc on es poden conèixer de debò gràcies a la convivència diària és l’aula. Però per això els hem de deixar i fer conviure: treballant en equips de treball que vagin canviant durant el curs i que facin que més o menys tothom convisqui amb tothom unes setmanetes; deixant que es parlin entre ells/es; facilitant treballs en grup, parelles...; deixant espais per la seva autogestió com a grups, fer-los partícips reals de les normes de convivència que regulen l’aula, etc.

D’aquesta manera podem aconseguir que tinguem un clima pro bo a classe, on es respectin en general i on els conflictes, entre els nens i nenes i els que puguin generar al professorat,

baixin de manera escandalosa. Hi ha escoles on tenen molts conflictes dins de classes o entre classes i farien bé de pensar-hi al respecte. Això sí, les coses moltes vegades no s’aprenen soles, cal una mediació i intervenció constant del professorat fen complir les normes, ensenyant estratègies de resolució de conflictes i de presa de decisions, afavorint el diàleg, treballant l’assertivitat (el punt entremig entre violència i passivitat)...

Quantes vegades preguntem la opinió real sobre les activitats que duem a terme a classe? Quantes vegades les valoracions dels nens i nenes canvien les nostres activitats i maneres d’actuar?

Evidentment ningú té la raó absoluta i tothom ens equivoquem, però són sempre els nens i nenes?

Josep Maria López Madrid

LA SEXUALITZACIÓ DE LES NENES I EL PORNO COM AGENT EDUCATIU

Un recent article de premsa, El porno como educación sexual, ens recordava quelcom que massa vegades aquesta societat, escola i instituts inclosos, no té prou present: l’educació per una sexualitat saludable. No la tenim prou en compte!

Circumstància que provoca entre d’altres, un augment del masclisme entre els menors (això també ens portaria a parlar de la coeducació –ho farem en una altra ocasió –que massa gent creu que és un tema superat, entre d’altres una part important del professorat. Com ja en el seu dia vaig dir és “encara una útil assignatura pendent” per la importància que té per la salut de les persones).

Així doncs, malgrat ser molt important per les persones, resta massa vegades en l’esfera de l’atzar i de les ensenyances dels mitjans, especialment d’internet i les pel·lícules per adults. Ara, que els legisladors de torn no ho posen fàcil, mantenint la indústria del porno a un 4% d’IVA i en canvi manté el cinema o el teatre a un 21%, així que a una companyia teatral li surt més a compte canviar de negoci.

Així no m’estranya una conversa: quan una nena de sisè de Primària explica que un nen la perseguia per tocar-li el cul, una altra, li respongui “ya has ligao”.

Encara que ens aparegui una pagineta als llibres de text de tant en tant, i ens recorden que la sexualitat és relació, plaer, comunicació, afecte, és a dir, més coses que el coit i la possessió masculina de la noia; el tractament és molt ínfim en comparació amb l’educació que reben els nens, nenes i joves gràcies al nostre entorn cultural i mediàtic: pel·lícules, no necessàriament pornos (quants nens, especialment, han vist ja la saga completa de Torrente?  I evidentment ja van anar el primer cap de setmana de la seva estrena), porno, videojocs (no està de més oblidar el grau d’explicitat en quan a violència i sexe dels més venuts, és a dir, dels més jugats entre infants i nois la saga Grand Theft Auto, que fa molts anys que està educant a criatures i joves).

El llistat d’agents educadors és molt ampli, hi podem afegir les revistes, publicitat, cançons, dibuixos, vídeos musicals, esports mediàtics, televisió en general o productes com la roba,  nines o els cosmètics.

Això m’ha fet recordar que ja fa temps la Associació Americana de Psicologia (APA) va fer públic un informe on denunciava la sexualització de les nenes i adolescents que es produïa  a les nostres societats i alertava de com operava i els seus perills: baixa autoestima, depressions o estats depressius, ser més vulnerable a tenir algun trastorn alimentari (ja sigui anorèxia, bulímia o d’altres que comportaments inadequats amb el menjar).

Tenir una sexualitat saludable és bo per la salut mental i física però la sexualització implica altres aspectes. A grans trets són els següents:

• Una cultura es pot veure inundada d’imatges sexualitzades de nenes i noies, provocant que es pugui veure com quelcom normal i bo.
• Les noies poden ser tractades i animades a ser-ho, objectes sexuals; tant per la família o grups amb els quals es relacioni.
• Autosexualització: si les nenes aprenen que la conducta sexualitzada i l’aparença són aprovades i premiades per la societat mediàtica que els envolta i per la gent amb la qual conviu en el seu dia a dia; és probable que internalitzin aquests estàndards i es tractin així mateixes com objectes sexuals.

La mateixa APA ofereix un llistat del que poden fer les noies per defensar-se d’aquesta situació. La solució no és fàcil però segur que passa per l’educació en majúscules, fent èmfasi en empower -fer persones competents, crítiques i actives que si cal defensin els seus drets- les nenes i noies.

Josep Maria López Madrid

ELS NÚMEROS DE L’ESCOLA : UN RACÓ PER A MATEMATITZAR L'ESCOLA

L’any passat vam realitzar a l’escola una formació de matemàtiques. Sense entrar en detalls, en aquest assessorament se’ns recordà i reafirmà que les matemàtiques es poden treballar des d’una altra perspectiva: la situació – problema. Una altra visió del concepte de problema de matemàtiques, molt més competencial,  de desenvolupament cooperatiu i afavoridora d’una millor atenció a la diversitat. Aquest enfocament de la resolució de problemes i de les matemàtiques, en general, ens ha de permetre treballar per RACONS de forma sistemàtica a qualsevol curs.  

Breument aquesta situació-problema consisteix en una tasca que parteix d’una situació propera, funcional i significativa, permet que tots i totes els alumnes puguin participar en la seva resolució  (tinguin el nivell competencial que tinguin), respon a diferents intel·ligències i perfils d’alumnat i permet que tots els i les alumnes desenvolupin al màxim les seves capacitats.

D’entre les infinites possibilitats us proposem aquesta situació-problema com a RACÓ de matemàtiques:  ELS NÚMEROS DE L’ESCOLA.

En aquest racó el que pretenem és jugar amb els números que s’amaguen dins l’escola, dins l’estructura escolar. Com és evident podem anar de la porta de la classe , passant pels i les  alumnes de la classe fins arribar a les factures de llum, el consum d’aigua o la relació entre el nostre consum de paper i la desforestació planetària. A mesura que juguem amb números més complexos més complexos són els algorismes de càlcul, les variants a tenir en compte, el sistema de representació gràfica i el context i les repercussions numèriques no matemàtiques.

A tall d’exemple:

Quantes nenes i nens hi ha a la classe de P3?  

Permet memoritzar la cantarella dels nombres fins al 25 (o el 28!)  i associar el número a una quantitat, la quantitat de companys i companyes de la classe!! Les variants són infinites.

Quantes cadires hi ha a la classe de P4?        I quantes taules?

És fàcil deduir que si som 23 a la classe necessitem 23 penjadors, 23 gots, 23 fulls, 23 llapis... Necessitem, però, 23 taules? I lavabos, necessitem també 23?

Aquí el concepte ja és més complex i a més a més apareixen altres conceptes com l’agrupament...de dos en dos, de quatre en quatre,... Les variants són infinitament genials!

Quants nens i nenes porten entrepà a la classe de P5? I galetes? I fruita?

En aquests casos es poden començar a introduir les representacions gràfiques, els primers gràfics de barres i les reflexions entorn als hàbits saludables. Les variants...altre cop infinites.

Quants anys tenim entre tots i totes a la classe de 1r B? En quin mes vam néixer?

En aquest cas, no tots i totes tenen la mateixa edat per tant, abans de fer qualsevol tipus de càlcul s’han d’estudiar les diferents variables que hi apareixen: els i les mestre compten? quants anys tenen?

Si la suma és molt llarga, com la fem? com la podem resoldre?

La representació gràfica dels nens i nenes en funció del mes en que han nascut també és una tasca molt interessant. Poden fer un petit estudi de camp i preguntar en quins mesos han nascut els nens i nenes de l’altre classe. Què? Què no ho saben? Doncs tenim una bona oportunitat per implicar les famílies!

Quants dits de les mans tenim entre tots i totes les companyes de 2n A

El càlcul és, aparentment senzill, tot i que comencem a veure la necessitat d’una altra manera de calcular més efectiva, ni que sigui a nivell intuïtiu. Es pot introduir la calculadora.

Aquests tipus d’activitats també serveixen per a introduir nous números de forma funcional i permet als i les alumnes jugar amb aquests sense problemes, tot i que no dominar-los del tot.

Si som 24, fixem-nos la relació entre els 24 i els 240 dits. Casualment hi ha un zero de diferència, com el del número 10...

 De quin color són els ulls del cicle mitjà? Quants hi ha de cada color?      3r

En aquest cas estaríem parlant d’un treball de camp més complex però que podria fer partícips  a altres nens i nenes, és a dir, no cal que els alumnes de 3r comptin tots els diferents colors d’ulls del cicle. Poden fer l’encàrrec a les diferents classes i mentrestant,  preparar la manera de representar les dades gràficament. Quants colors diferents d’ull  podem trobar? Com es diu la part de l’ull acolorida? Quina funció té?

Les variants són infinites...altre cop.

Quants cognoms hi ha de cada lletra al cicle mitjà?                                         4t

Quina és la lletra que més apareix en els cognoms?  Hi ha algun cognom que apareix més que els altres? En quin tant per cent? D’on venen els nostres cognoms, quina és la seva història?

En aquest cas el racó és pot desenvolupar per molts camins, la geografia, la història, la immigració, els segons cognoms, les lletres menys freqüents,...

Quina quantitat de paper gastem a l’escola?

Quanta quantitat de paper gastem a l’any? Quin tant per cent de paper gasta cada cicle? Quina mitjana de paper consumeix cada un dels alumnes del centre? Quin tipus de paper és? Aquest fet té conseqüències ecològiques que podríem evitar? Com?

Es poden introduir els tants per cents i conceptes com la mitjana. Aquí els càlculs també esdevenen complexos ja que són molts els factors a tenir en compte. Les variants són, com en exemples anteriors, infinites. En aquest cas s’introdueix la possibilitat de canviar el punt de partida, d’utilitzar les matemàtiques per reflexionar i organitzar canvis i noves propostes dins l’escola.

De quin curs són els primers 20 alumnes que entren a l’escola? Es pot establir un patró d’entrada? Podem encertar si preveiem uns o altres?

Com es pot observar es poden introduir petites nocions intuïtives  de probabilitat i estadística com a exemple de la tipologia de números que podem obtenir a l’escola. Aquesta última necessita de l’aplicació d’estructures matemàtiques més complexes però, com hem comentat a l’inici, tots els alumnes poden participar d’una manera o una altra i desenvolupar al màxim les seves capacitats i millorar, de diferents maneres, la seva competència matemàtica.

Encertarem si apostem que el primer alumne en entrar a l'escola és de Cicle Inicial?

David Sánchez Sánchez