Fa uns dies s’ha engegat la cursa
de “vamos a contar mentiras” o “medias verdades” de cara a preparar les
portes obertes que en teoria haurien d’ajudar les famílies a escollir l’escola
pels seus fills i filles. És cert que també n’hi ha que tan sols intenten
mostrar el què fan i els seu projecte educatiu, però no crec que sigui la
principal tendència.
Com què és un tema abordat en
altres entrades i a L’escola al descobert, avui només em centraré en una qüestió que fa dies em ronda pel
cap: és legítim que un servei públic integrat per treballadors/es públics
menteixi o falsegi la realitat?
Ensenyen metodologies que no
empren ni pensen utilitzar però que fan bonic, s’ensenya tecnologia que gairebé
no s’utilitza o que s’utilitza de manera dubtosament educativa, projectes que
no existeixen, decoració artificiosa, paraules a mode d’argot professional sense
sentit al darrere (a vegades perquè no saben ni el que diuen)...
Com és ha habitual, apareixen
articles a premsa per tractar el tema de la tria. El diari ARA ha fet un
article amb recomanacions però no l’acabo de compartir del tot:
-Sí que hi ha escoles bones, mig
i dolentes. Una altra cosa és que això sigui fàcil de copsar.
De l’article en selecciono dos
comentaris:
David Altimir, que també és membre de l’executiva de l’Associació de
Mestres Rosa Sensat, recomana a les famílies que tenen fills que començaran P3
“que no es deixin entabanar amb projectes que centrin la vàlua en la
tecnologia, els idiomes i enganyifes com l’ensenyament personalitzat”. Per
tant, el millor consell és que “entrin a l’escola, mirin els espais, si hi ha
força material, i preguntin per si les famílies poden entrar-hi i dialogar
regularment amb l’equip de mestres”.
Josep Castillo, remarca que els pares han d’agafar perspectiva respecte al
moment en què ells van ser escolaritzats a primària: “Referenciar el que
demanem a l’escola a allò que nosaltres vam viure és oferir als nostres fills
unes eines que potser estan obsoletes”. Malgrat això, Castillo és conscient que
és freqüent que els pares tinguin al cap.
Josep Maria López Madrid
No hay comentarios:
Publicar un comentario