La veritat és que sota aquest títol es podrien encabir moltes perspectives
d’entrada. Avui però, ens cenyirem a la que va estrictament relacionada amb el
títol, tot i que en molts casos seria interessant ampliar la reflexió davant el
sentit educatiu de totes les festes que es duen a terme a l’escola, qui les
organitza, qui pringa i amb quin
sentit es fan.
Tornant al carnaval, si bé en alguns indrets és una festa ben preparada en
la qual participa activament tota la comunitat educativa i amb un sentit
educatiu intens (per la qual cosa es necessita fer-ho amb temps i de manera
compartida), realitat què es fa extensiva a la participació del carnaval del
poble o ciutat; en massa centres la realitat no és ben bé així.
A massa escoles ha esdevingut una festa força buida de sentit que malgrat
tot fa gràcia a molts nens i nenes (i part del professorat) pel que suposa de
transgressió, de sortir de l’habitual.
Anant al bàndol de famílies, no és estrany topar-nos amb famílies que
faciliten que els seus fills o filles no vagin a la rua o desfilada que es faci
a l’escola perquè no volen, els fa
vergonya... evidentment flac favor educatiu fan a les seves criatures i cal
sempre des del professorat treballar-ho amb les famílies perquè quan trobem una
circumstància que els suposa un stress
es pugui anar treballant educativament la situació i tot l’alumnat participi i
no transmetem aquests valors tan nocius com el skakeo davant la dificultat.
A mi em fa gràcia la dinàmica de moltes escoles on deixen clara les classes
socials en el món educatiu: mestres manen i famílies obeeixen i “treballen
gratuïtament” per l’escola. Sense comptar amb elles, moltes vegades simplement
han d’obeir les instruccions que es donen des de l’escola.
Hi ha força famílies que ho veuen bé, normal, no sé si s’han parat a pensar
si això és realment col·laboració família-escola, jo empraria un altre verb.
Però bé, també és cert que hi ha moltes famílies que viuen el tema com una
càrrega i que algunes que han col·laborat creant quelcom pel centre aprofitant
la seva destresa professional, se senten una mica timats en no rebre cap reconeixement ni gratificació per part del
centre, i ja diuen, nunca mais o la
propera vegada els cobro... no saben què els diners estan per plastificar i fer
fotocòpies ;) innocents ;)
Un altre aspecte interessant, què avui ja no ens hi cap d’energies, és qui
fa la decoració dels passadissos de les escoles relacionades amb el carnaval, qui
la defineix i amb quin sentit.
Ball de carnaval o rua? O no res? Disjuntives que es presenten any rere any
a diferents escoles, tot i que en general més o menys ho tinguin establert. Els
de la tercera opció no acaben de triomfar tot i que alguna escola ja no en fa. Hi
ha docents que no els agrada pel que suposa d’exposició pública de la seva persona,
altres que els encanta i s’ho prenen com una festa, altres que esdevenen els
protagonistes de la rua o ball de la seva classe (fenomen que també es mereix
una entrada a banda en ser digne d’estudi), altres que no els agrada perquè el
contacte directe –no mediat per una tanca metàl·lica– amb les famílies els provoca
al·lèrgia...
També hi ha qui diu que es llencen massa coses per una estoneta, si només
es fa un petit ball a l’escola, per dos o tres minuts...
El carnaval dona per molt, molt a pensar...
Josep Maria López Madrid
No hay comentarios:
Publicar un comentario