Sovint no és fàcil trobar bons lideratges en qualsevol àmbit, crec que per
la dimensió integral de la persona que suposa i pels diferents tipus
d’intel·ligència que cal posar en marxa. A més, de la corrupció moral que a
vegades comporta tenir el poder i exercir-lo de manera arbitrària i/o
autoritària. Aquestes maneres, en feines d’àmbit més intel·lectual ,creatiu...
són més aviat poc eficaces per l’organització, com a mínim a mig i llarg
termini atès que provoca que les persones es limitin a complir l’expedient
perdent el desig d’anar més enllà en la seva feina. A banda, que massa vegades
s’acostuma a afavorir la gent més “col·laborativa” amb la direcció, que no sempre
és la que la fa avançar i anar més enllà.
L’autoconfiança és vital, per
tenir èxit qui lidera ha de creure en ells mateixos. Han de tenir la confiança
que podran afrontar qualsevol situació que se’ls presenti. Però tan important
és conèixer les fortaleses com les seves limitacions, els seus punts dèbils.
Així doncs l’autoconfiança és molt important, però no s’ha de caure o entendre
com arrogància.
La seguretat en si mateixos dona
confiança i seguretat a la resta de persones de l’organització. Per tant, serà
més factible que s’assoleixen els objectius que es proposen. Aquesta faceta és
pot manifestar de diferents maneres, però mantenir un discurs coherent, defugir
d’improvisar en la presa de decisions, mostrar un coneixement fonamentat sobre
les decisions i els discursos hi contribueix enormement.
Donar suport a l’equip és molt rentable. Quan s’ajuda la gent en
la seva feina els resultats són millors i mostren una més gran fidelitat. És bo
per tota la organització. Quan només es dona suport a la gent més propera, a la
gent que dina amb l’equip directiu, als què fan el cafè plegats, la que sempre
està disposada a oferir-se voluntària quan li demana la direcció i a canvi es
pren les seves permutes... es segrega el professorat en dos classes socials, i
no sé si estareu d’acord amb mi, que sovint no és la gent més professional ni
amb més capacitat la què ocupa el lloc preferent en l’estima de la direcció que
és amiga de les segregacions.
El lideratge no té res a veure amb l’ús de la força i l’autoritat del
càrrec per imposar les idees sobre els altres, és la capacitat de dur al seu
millor desenvolupament l’escola, per la qual cosa es necessita cuidar i ajudar
a coordinar totes les persones que integren el centre, des de monitoratge del menjador,
professorat, conserge, administració i famílies.
David Sánchez
Sánchez
No hay comentarios:
Publicar un comentario