BON HUMOR PER TEMPS...

És millor preparar-se per a una bona feina o ser feliç?

Nombrosos articles parlen sobre la importància d’educar des de tots els entorns, sense deixar de banda els interessos personals dels infants. Per molt que es vulgui  garantir el millor futur per ells, no se’ls pot assegurar que així tinguin ni un treball ni una economia estable. Per tant, es podria començar igualant tots els àmbits educatius, tant els artístics com els científics i més teòrics. En definitiva, aquesta tasca s’hauria d’exercir des de ben petits i pot influir molt com s’enfoqui el fet de lluitar per allò que t’agrada, o resignarte a una una professió més estable econòmicament però no tan passional. 

Els infants disposen de capacitats úniques i bones que els fan especials, però en general aquestes es tendeix a deixar-les de banda si no són rellevants per a la societat d’avui en dia. Aquestes capacitats s’haurien d’aprofitar i no deixar-les de banda. Un bon exemple ens ho mostra el vídeo de la xerrada de Ken Robinson, qui posa molt èmfasi al profit de les habilitats i les capacitats dels infants. En aquest sens parla d’una nena que no es concentrava a l’aula i tots els mestres deien que no se’n podia fer res. La solució la va dur a terme un metge, el qual va saber identificar i visualitzar la seva destresa, que era saber ballar. Avui dia és reconeguda com una de les millors en la seva professió, arribant a crear fins i tot una acadèmia. Amb això el que volem fer entendre es que hem de guiar als infants a que busquin i persegueixin allò que els agrada fer i no el que la societat els fomenta.  Per altra banda, i també considerem molt important i influent la tasca del mestre, ja que aquest no ha de suprimir cap habilitat educativa, per tal de que aquest no la perdi, sinó a l’inrevés, de manera que aquest ha de saber visualitzar-les i potenciar-les, per tal de poder experimentar millores com les de l’exemple anterior.

Un altre àmbit que cal mencionar es l’educació per l’error, educant als infants de manera que no tinguin por a equivocar-se, i visualitzin l’error com a un aspecte  positiu i una font d’aprenentatge que els pugui aportar nous coneixements i experiències.  Per contra si aquesta por es fomenta i s’alimenta des de ben petits, amb el pas del temps els costarà mes enfrontar-se a nous reptes i lluitar pel que realment volen, quedant condicionats i estancats, mentre que si a més a més de restar-li importància a l’error, valorem el procés, l’aprenentatge que aquest comporta i  fomentem valors com poden ser la cooperació, la intergració i la comunicació entre iguals, de manera que es recolzin entre companys tant academicament com moralment, podrem crear un clima càlid, on els infants se sentin segurs tant d’aprendre com d’equivocar-se.

D’altra banda, segons la realització d’estudis científics, és important el treball en grups heterogenis on l’intel·lecte divers sigui el protagonista. Cal remarcar la importància que aquesta tasca implica, ja que el mestre ha de realitzar una preparació prèvia del treball en grup per tal de que es dugui a terme adequadament. Per tant, no es pot desvincular quan s’estigui realitzant el treball. En aquest moment, es  pot aconseguir la unió d’experiències i coneixements, i, a més, s’estableix converses entre els estudiants,  que ajudarà el rebuig de la discriminació a l’aula. 

Tot i que no hauria de ser així, trobem que la diferenciació entre escoles de l’àmbit públic o privat pot originar grans diferències socioculturals i educatives. En una societat igualitaria no es vol que l’educació, en aquest cas el futur dels infants, estigui delimitada per la seva situació econòmica, ja que els llocs més qualificats tendeixen a estar predestinats per a gent amb un nivell econòmic més alt. Per això, les societats on la desigualtat econòmica és molt alta, tendeixen a ser societats desequilibrades i no estables. 

Per tal de crear un bon cllima a l’aula, caldrà tenir en compte aspectes com pot ser l’atenció personalitzada de tots els alumnes, per tal de poder indentificar el més aviat possible la possible discriminació a l’aula.  D’aquesta manera també es podrà discutir i analitzar situacions o events socials per tal de fomentar el raonament crític en situacions realistes. Així doncs, es farà entendre als infants la posició de l’aliat, utilitzant les narratives d’experiències o persones que puguin sentir-se marginades, creant i fomentant un bon clima d’aprenentatge.

Marta Arlandis, Elena Hungria, Lidia Guevara, Marta Farré

PROS I CONTRES DE L’EDUCACIÓ AVUI DIA

Actualment, ens trobem dins d’una realitat educativa que comporta una desigualtat que es pot percebre a les aules. Això suposa moltes diferències educatives, on influeix tant la situació econòmica de cada infant, com la seva provinença o el seu comportament a les aules. I per tant, es crea un clima de tensió entre els models educatius de les escoles públiques i les privades. Encara que es dóna el mateix temari no utilitzen els mateixos mètodes, i aquesta desigualtat i falta de comunicació en front del model educatiu és el causant principal dels alts nivells de fracàs escolar. Per evitar aquest fracàs acadèmic és molt important tenir en compte l’entorn i no tant la genètica perquè encara que segons molts estudis argumenten, com per exemple, Daniel Benjamin, que aquesta relació genètica no és tan rellevant com la social.   

Però com hem dit anteriorment, en aquestes desigualtats i exclusions socials els mestres tenen un paper molt important per fer una inclusió completa a les aules de tots els infants. Ja que han d’ajudar als nens a expressar-se lliurement i no tenir por a equivocar-se. A més, d’identificar si es produeix algun tipus de discriminació (degut que d’ençà que que Trump va guanyar les eleccions, va enviar molts missatges racistes, homòfobes i  misògins) han proliferat. 

Així doncs, per aconseguir un aprenentatge comú i individualitzat a la vegada, i que tots adquireixin el mateix nivell de coneixements és molt important el treball en grup. Perquè és una excel·lent manera per aprendre, ja que ens permet tenir uns nous coneixements  més enriquidors que no pas pel coneixement individual. Un exemple molt significatiu per comprovar que aquesta pràctica si és efectiva, es dóna en l’educació a Portugal. Perquè des de l’any 2000 segons les PISA, s’han centrat en les matèries de llengua i matemàtiques, i aquestes han millorat els resultats. Però sobretot perquè el personal docent tenen una gran devoció pels seus alumnes encara de la situació econòmica  tan pèssima. 

Aquest raonament el posem en pràctica quan ho expressem en paraules, les quals són més accessibles pels infants en una discussió grupal. Per tot això, en l’actualitat moltes empreses intenten aplicar aquest model per poder crear un ambient de treball més amè, empàtic, respectuós. I encara que, en l’àmbit laboral no es veu afectat per les diferències dels models educatius, hi ha massa professionals qualificats, i això provoca que hi hagi un excés de personal i per guanyar-se la vida han de treballar en treballs de baixa qualificació.

Malgrat tot, és molt important que a les escoles no només se centrin en una formació de la part lògica del nostre cervell sinó que també s’interactuï amb la part dreta. On els nens puguin aprendre a pensar per si sols, desenvolupin la seva creativitat i intuïció. 

Per aquest motiu, és molt important no treure del temari del sistema educatiu la dansa. Perquè com argumenta el coreògraf Akram Khan, la dansa és tan important com les matemàtiques o medicina. Ja que ballar no és només un hobby sinó que es essencial per la vida quotidiana perquè ens permet tenir una altra perspectiva de la vida. I ens proporciona coordinació, organització i creativitat.

Elena Serrano, Sara Domènech, Roser Vela, Rocío Martínez, Lydia Serra, Marina Aguirre, Andrea Mancilla i Virgínia Enguix

LOS GOBIERNOS MATAN LA CREATIVIDAD

Hoy en día vivimos en una sociedad educativa determinada por las decisiones que se toman desde las entidades gubernamentales. Partiendo de la base de que son los altos cargos de éstas mismas entidades y los encargados de establecer las leyes los que promueven la desigualdad entre clases y la discriminación, no podemos esperar ver un reflejo distinto en la sociedad que creamos.

No podemos ofrecer un futuro si nuestras mentes han quedado estancadas en el pasado. Un gran ejemplo de esta situación es el de un país cuyo nombre paradójicamente está formado por la palabra Unidos y es un gran representante de la palabra división. Es aquí donde encontramos un gran número de islamofóbicos, un término infundado gracias a los pensamientos generalizados y retrógrados de los representantes de su gobierno que a la vez se atreven a hablar de progresión.

Otra problemática que encontramos es la disonancia entre la escuela pública y privada, que con el paso de los años parece ser que continúa siendo un motivo de desigualdad de oportunidades. No podemos pretender educar y hablar a los alumnos de valores, respeto, tolerancia etc. si todo su entorno se encuentra dividido por una gran barrera social: poder adquisitivo, razas, clase social...

Para poder erradicar todos estos puntos débiles de nuestra sociedad podemos fijar nuestra atención en Portugal, donde los docentes se implican con sus alumnos pese a la grave situación económica que viven, utilizando incluso sus propios recursos y sueldos para evitar el declive del sistema educativo. Por lo tanto, independientemente de las imposiciones del gobierno, la implicación por parte del profesorado es decisiva y determinante, al fin y al cabo no dejan der ser ellos los que tienen contacto directo con los alumnos.

De este modo es imprescindible promover en las aulas el trabajo colaborativo contra la discriminación, la solidaridad contra el egoísmo, la creatividad contra privación de la libertad.

Con todo esto mantendremos las ilusiones de los futuros adultos que deben creer que cambiar la sociedad es posible, mantendremos los sueños y la esperanza de que crean en que se pueden cumplir. Por ello debemos incorporar en la educación todo aquello que mejore la creatividad de sus mentes y que trabaje no solo el hemisferio dedicado a la lógica, las matemáticas y la lengua sino a la improvisación, a la expresión del cuerpo etc. todas estas incorporaciones y mejoras junto a una mayor autonomía ayudará a los niños a descubrir por sí mismos como resolver sus conflictos, como encontrar caminos distintos.

Si la vocación de un alumno es bailar, no se le puede prohibir o negar, sino explotar al máximo sus habilidades bailando para poder llegar a ser el mejor o la mejor en el papel que él o ella quiera tener en su vida. Porque como dice el escritor Albert Espinosa “el creer y el crear están a una letra de distancia” y como creemos nosotros la creatividad y el crear comparten cuatro, las cuatro necesarias para construir un sistema educativo mejor, una sociedad que cumpla sus sueños.

Daniel Baena, Marc Prado, Eduardo Herraez, Karla Òdena, Sergi Roman, Alba Asensio, Alejandro Gil