Tant de bo el titular de peli d’aventures pogués ser cert i serveixi per transformar el sistema educatiu català tal com diuen.
Però és creïble? Amb tot el personal que compta el Departament d’Ensenyament tant intern com de col·laboracions externes, aquesta és la millor manera? Calia haver recorregut a aquesta mena d’operació “escola nova del s.XXI”?
tan qüestionada per alguns com en Xavier Díez,
mig criticada per d’altres i
vista com la panacea i/o venuda com a tal a les famílies.
Pot ser
una mena de dieta miraculosa sense tocar en paral·lel altres elements del
sistema educatiu? Sense tocar la segregació escolar del nostre sistema?
O
sense exemples exemplars com l’escola Joaquim Ruyra?
De la
que no entenc tothom sap que treu tan bones notes a les proves de competències
bàsiques. És una experiència molt interessant és clar, em va fer gràcia el que
l’article de premsa anomenava que era un del seus primers manaments “si hi ha
silenci a classe és que alguna cosa va malament”; el silenci heterònom una
lluita candent a força escoles en horari lectiu i del menjador escolar...
En fi, temps d’incerteses,
canvis, en principi el moviment és positiu però...
Josep Maria López Madrid
