Coincidint amb les portes obertes, apareix a el Mundo un rànquing dels cent millors centres
educatius de l’Estat. A la notícia, que no al titular, ens diuen que és fruit “de un análisis pormenorizado de más de un
millar de escuelas privadas y concertadas”; i aquí ens quedem, cap dada més
de com és fa aquest exhaustiu anàlisi.
He buscat una mica per internet i he trobat un document més explicatiu del rànquing
del 2015. Un exercici interessant, ho és sempre pels mitjans, és comprovar
si els anuncis que apareixen en aquest dossier tenen una relació directa, o
poden tenir-la, amb la seva classificació al rànquing. Jo ho he fet una mica, i
coincideix, les escoles que s’anuncien en aquest especial de millors escoles,
apareixen en el rànquing.
D’aquí què hi hagi que digui que més que un rànquing és un publireportatge, perquè la majoria han fet
aportacions econòmiques per sortir-hi. De totes maneres, aquí si que apareixen
quins criteris han fet servir per fer la classificació. Però és clar, fins a
quin punt és fiable aquest estudi? No ho sé, sí que recordo fa un temps que una
direcció d’escola privada m’havia explicat que els havien trucat per si volien
aparèixer a un rànquing, i sortir-hi teniu un preu.
Així doncs, aquests tipus de rànquings estan sota una certa sospita, però
els seus criteris ens poden servir per valorar les escoles. Això sí, per una
persona aliena al món de l’educació li pot ser molt difícil destriar el gra de
la palla.
També seria interessant tornar a parlar de la segregació escolar per
classes socials i què és una bona escola, alhora de com s’haurien d’avaluar els
centres educatius, si només en base a papers o observant també la realitat,
però en fi, és un tema del qual hem parlat en altres entrades, i segurament hi
tornarem atesa la repercussió social i les conseqüències educatives que té
sobre l’alumnat.
Josep Maria López Madrid
No hay comentarios:
Publicar un comentario