MOLTES GRÀCIES CONSELLERA! O LA SÍNDROME DE DUNNING-KRUGER.

MOLTES GRÀCIES CONSELLERA! O LA SÍNDROME DE DUNNING-KRUGER.

Aquest curs comença amb unes quantes bones notícies. És clar que cadascú veu i viu les notícies com, segurament, algú el subvenciona per a què les vegi. Oracions com aquesta ho demostrarien:

[...] El nombre total de centres que començaran només amb mòduls prefabricats serà de vuitanta-sis, quatre menys que el curs passat, tot i que en el còmput global hi haurà quinze barracons més. [...]

(Així... Quants milers d'alumnes s'eduquen i es formen en barracons? I... Ja està... Només són un número? No hi ha conseqüències, anàlisi, crítiques, ...)

Sense ànim de polemitzar sobre xifres d'alumnes més però menys i professors menys però més, m'agradaria aturar-me en la nova i magnànima dotació de la Consellera (i comparsa) als nostres fills, filles i alumnes: 48 h més per als seus mestres substituts!

Ara ho entenc, deu ser que la febre AMAZON arriba al Departament. Com que AMAZON t'envia un paquet des de qualsevol lloc del món en 48 h, es pot fer! I és clar, com no es pot preparar un curs en 48 h? Si ho fa AMAZON, ho poden fer els i les mestres del nostre país!! I si no...

Com deia un sindicat (muy luchador, eso sí) parafrasejant a l'Ovidi Montllor: "Ja no ens alimenten molles, ja volem el pa sencer." Doncs apa, dues tasses de molles i a tirar milles!

Tot i això, el que més m'ha sobtat no és el fet de les 48 h, ni de les altres bones notícies que des de fa uns quants anys ens acompanyen cada inici de curs, sinó l'escenari i els actors, el posat de tot plegat, les "reaccions", la parsimònia, en definitiva, l'estupidesa(?). Segur que uns o altres no tenim la Síndrome de Dunning-Kruger? Ens ho fem mirar?

Bon i non-stupid inici de curs!

David Sánchez Sánchez