Una de les mesures estrella del llibre blanc per la professió docent de JA
Marina és la possibilitat d’incorporar un MIR
pel col·lectiu docent. Una proposta feta sense el treball conjunt amb mestres
ni professorat universitari, ja que recordem que és un encàrrec que el Ministerio de Educación va fer de manera
unipersonal a Marina. Pot conèixer prou la
realitat no publicada Marina i un algunes col·laboracions per efectuar
propostes totalment assenyades?
Però bé tornant a aspectes concrets i deixant les elucubracions
epistemològiques, Marina proposa formar bé als tutors que formaran al
professorat en estat de MIR i tenir centres educatius d’elit (ostres potser
alguna família descobreix ara que necessàriament dur als seus fills/es a
escoles elitistes no vol dir d’elit ;) ). El que no tinc clar és si cal que
anem afegim coses. Si ens centrem en Primària, Secundària és un tema bastant
diferent, una estudiant de magisteri té pràctiques a 2n de carrera (un mes
aprox.) a 3r (un trimestre) i a quart (no arriba al mes) després ha d’elaborar
a quart un TFG.
A banda dels costos que això podria tenir com assenyala, entre d’altres
interrogants, Jaume
Carbonell. Cal un MIR d’entrada o podríem començar per organitzar millor
les pràctiques ja existents? No sigui cas que tornem a fer grans propostes
grandiloqüents des de les alçades de l’Olimp, com diria Makarenko, sense abordar
la situació actual.
Caldria també recordar que no existeix cap criteri, cap criteri qualitatiu
a l’hora de ser una escola que aculli estudiants de pràctiques de la
Universitat; tampoc no gaires criteris a algunes escoles per seleccionar qui
pot ser mestra que aculli a estudiants de pràctiques. A aquesta circumstància no
del tot explicable, li podríem afegir que tampoc hi ha cap requisit
especial a algunes universitats per
tutoritzar als estudiants de pràctiques, és a dir, que qualsevol professor
universitari, encara que no conegui gaire el món escolar, pot orientar a
l’estudiant en el seu procés de pràctiques.
Alhora caldria revisar, a banda de si realment les persones més capacitades
estan realitzant les tasques de tutorització del estudiants de magisteri a la
universitat i a l’escola, el temps real que disposa el professorat universitari
per dur a terme el seguiment, també en la pròpia escola, de les pràctiques;
així com per poder coordinar-les bé amb el centre.
Una de les figures interessants, que d’alguna manera o altra ha sortit en
alguns debats, és la de professorat de primària que també treballa a la
universitat, podent esdevenir així un dels bons exponents per tutoritzar les
pràctiques de magisteri. Aquesta figura ja existeix, la del professor associat
universitari, i també és coneguda per la seva precària situació: cap
reconeixement al Departament d’Ensenyament i condicions laborals difícilment
assumibles en compaginar les dues feines. Darrerament es planteja una nova
situació, que a mi em sembla poca solució, que el professorat que fem docència
a la universitat i treballem de mestres de primària reduïm (voluntàriament) les
hores a l’escola en proporció a les que fem a la universitat, sense cap
avantatja més; potser podria ser un inici del bon camí, però, deixa encara
massa aspectes sense resoldre.
Així doncs, potser seria més senzill abans d’efectuar altisonants propostes
com el MIR, anar ajustant aspectes més concrets com els que hem comentat (també
són més diners evidentment, però segur que no tants com un MIR) que ja se sap
en l’actualitat que no funcionen, i que les pràctiques de magisteri deixin de
ser com ho han estat durant massa temps, una mena d’aventura on la sort juga un
paper destacat i no es garanteix ni que l’acompanyament docent a l’escola i a la
universitat siguin els millors possibles.
Josep Maria López Madrid
No hay comentarios:
Publicar un comentario