Aquest és un llibre com tants que ens ajuden a pensar en la vida escolar,
però segurament val la pena llegir-lo ja només pel títol. En temps de pressió
pels exàmens a dojo que es fan des de les escoles; perquè es critiquen les
proves de competències bàsiques, però no gaire la multitud de proves a les
quals sotmetem als nens i nenes, cada cop de més petits, recordant aquella vella
premissa de si avaluem per educar o eduquem per avaluar.
Doncs bé, en la nostra època de valoració de resultats, on gairebé sentim de
remor aquella frase tan ignorant i tan perjudicial per la salut de la “letra
con sangre entra”, em sembla més que interessant parlar de si l’alegria ha
d’estar present a l’escola i de quina manera. Es pot ser feliç a les nostres
escoles? Es gaudeix en el dia a dia a l’aula? O aquí no han venido a divertirse? ;( o aquell encara més trist
educativament parlant, el temari és el
que és, com si algú obligués a part del professorat a avorrir fins i tot a
les pedres. Es pot aprendre sense passió? Sense diversió? Sense bon ambient?
El llibre que recordem, serveix per pensar molts aspectes, i en algun cas
el podem trobar desfasat, però a tall d’exemple, dos petits paràgrafs que
segurament ens poden ajudar a entendre alguns dels actuals problemes del nostre
sistema educatiu, alhora que veiem com n’és d’interessant la seva lectura...
Cuando los niños no obtienen alegría de
la escuela, cuando se aburren, continúan, sin embargo, trabajando poco o mucho,
al estar sostenidos por la disciplina familiar, por las buenas costumbres adquiridas
al principio de su escolaridad, -y por las perspectivas de bellas carreras que
sus familias les dejan entrever.
Pero los niños de clases explotadas que no disponen de estos
incentivos, “abandonan” rápidamente lo que no les interesa –y entonces el
instituto no tiene más que constatar que no están en su lugar.
A més, parla de viure alegria cultural als centres educatius, fascinant
concepte, oi?
Josep Maria López Madrid
No hay comentarios:
Publicar un comentario