domingo, 31 de enero de 2016

EL TIGRE QUE NO ESTÁ. UN PASEO POR LA JUNGLA DE LA ESTADÍSTICA


A vegades ens convé llegir per formar-nos en sentit ampli. El llibre que us presentem, seria un bon exemple perquè ens dona eines per entendre l’estadística que és de domini públic, és a dir, un llibre que ens ensenya a analitzar les xifres que sovint escoltem als mitjans o polítics. En definitiva, de la mà de Michael Blastland (escriptor i comunicador a la BBC, on té un programa de ràdio sobre números) i Andrew Dilnot (és rector i havia dirigit l’institut d’estudis fiscals britànic), aprendrem a pensar millor els números del nostre dia a dia.

Entre d’altres aspectes, ens ensenya a observar si una xifra que ens exposen és realment gran o la importància de les casualitats i de com es poden fer servir per justificar amb l’excusa dels números, mesures polítiques sense fonamentació real.





Uns breus fragments que es fan veure l’interès del llibre...

Los resultados de los exámenes escolares suben y bajan de un año para otro. Varían tanto, de hecho, que el ranking de colegios se altera sustancialmente cada año. Pero, ¿es la forma de dar clase lo que hace que el nivel suba y baje así? ¿O la diferencia se debe a los altibajos en la capacidad de los chicos, tal como la miden los exámenes, de un año para otro?


O piense en el hecho de que casi todo el mundo tiene mayor número de pies que la media. Esto se debe a que unos pocos tienen un solo pie, o ninguno, y la minúscula influencia de esa pequeñísima minoría es, de todas formas, suficiente para que la media baje hasta una cifra ligeramente menor de dos.(...). Nunca pase por alto lo que se mezcla dentro de una media, y por qué la influencia de un único factor, de una parte de la mezcla, puede hacer que la cifra se coloque en un lugar sorprendente y equívoco. (...) Con los ingresos sucede lo mismo que con el embarazo, o con los beneficios fiscales y las subidas de impuestos norteamericanas: la media no está en la mitad, y hay más gente en un lado que en el otro.


¿Por qué funcionan tan mal los objetivos? La primera razón tiene que ver con la forma en que intentan encontrar una cosa cuantificable que representa el todo. (...) Y así, en la Sanidad se han dado casos en los que la medida elegida era el número de pacientes que sobrevivía a las operaciones, con el resultado de que algunos cirujanos rechazaban los casos más difíciles…

Com veieu amb aquest petit tast, un llibre altament recomanable sempre, i més ara que...

Josep Maria López Madrid


domingo, 24 de enero de 2016

DIARIWIN. L'ÚNIC DIARI INFANTIL (8-12 anys), DIGITAL I EN CATALÀ!

Aquesta setmana us presentem un recurs que, per la seva enorme utilitat, mereix una entrada en aquest blog...i alguna cosa més. Es tracta d’un diari digital, un recull de notícies classificades per temes, per a infants d’entre 8 i 12 anys i, com ells mateixos diuen, per les seves famílies. Un diari familiar!

Us parlo de Diariwin, una iniciativa de Josep Lluis Silva i altres periodistes interessats en l’educació, que presenta tot un seguit de notícies en un format molt clar i entenedor dirigit al públic infantil i a les famílies que volen que els seus fills i filles estigui informats. Les seves referències són els dos informatius infantils més antics del món, el Newsround de la BBC i Behind the News de l'Australian Brodcasting Corporation. 







Diariwin organitza les notícies en diverses seccions: Món, Esports, Animals, Videojocs (tots amb un marcat tarannà educatiu), Jocs per jugar online, Espectacles, Serials, Concursos, Espai Social (una mena de xat/fòrum...) i Entrevistes (l’última a en Roger Mas).
Per a que us feu una idea us passo l’enllaç de les últimes notícies aparegudes al diari:

·        Iran es connectarà al sistema bancari mundial en setmanes, Divendres 22 de gener.
·        Microsoft promourà la versió escolar de Minecraft, Divendres 22 de gener.

Educativament parlant les possibilitats són infinites. Tenim, com a mestres, tot un seguit de documents de lectura, propers, reals, motivadors, funcionals, de lectura senzilla, variats, actuals, amb enllaços, amb possibilitat d’aprofundir, de cercar, d’investigar,... Insisteixo, les possibilitats són infinites pel que fa al desenvolupament de les Competències bàsiques de l’àmbit lingüístic i, en general, per poder treballar les Competències Bàsiques en el seu conjunt.

Reiterant la nostra aposta pedagògica pels Racons Cooperatius, a algú se li acut un, o més, racó de Llengua, o d’altres àrees, a partir d’aquest recurs? El publicarem i el compartirem!

ateneueducatiu14@gmail.com

David Sánchez Sánchez

domingo, 17 de enero de 2016

ELS PAIOS GOVERNEN EL SISTEMA EDUCATIU


Acabant l’any, veig una interessant notícia que m’ha fet reflexionar sobre els nostres prejudicis ètnics, també en vivim de gènere, però la notícia ens remet a la població gitana al sistema educatiu. La notícia és d’una campanya prové de l’entitat Fundación Secretariado Gitano que fa molt anys que treballa per la inclusió social de la comunitat gitana; amb una molt bona idea, pretén sensibilitzar sobre la discriminació que es produeix envers els gitanos i gitanes als mitjans; com podeu veure la idea és original: el diari “Payo today.
Però tornant al nostre territori escolar, estan estigmatitzats els nens i nenes gitanos al nostre sistema educatiu? Evidentment si ho estan a la nostra societat, no ens podem creure del tot que en el nostre àmbit no succeeixi.

És possible que a vegades, encara que haguem actuat bé, haguem pensat què no acabàvem de tenir la resposta que volíem d’una família perquè era gitana? És possible que en una altra situació similar no haguem pensat en l’origen ètnic de la seva família? O si era d’Andalusia o catalana? És possible que haguem pensat el mateix que amb els gitanos amb immigrants de països més pobres?
Em sembla que són preguntes interessants per a reflexionar, a la que alguns podríem no tenir respostes impol·lutes, el tema és plantejar-s’ho per no caure en errors i injustícies. El que segur sabem els que hem treballat amb alumnat gitano és que les seves famílies són com les paies o les de la resta d’indrets, n’hi ha de tot i habitualment totes les famílies volem el millors pels nostres fills i filles, una altra cosa és que ho fem bé.
Però això ens portaria a un altre debat sobre la importància del nivell socioeducatiu de les famílies en l’actitud dels nens i nenes a l’escola, que segurament serà més encertat que deliberacions ètniques, per molts casos particulars que les puguin justificar. Com assenyalava Jordi Sebastià parlant dels gitanos en educació "les xifres de fracàs escolar que es manegen són de fracàs del sistema educatiu”. 




Per pensar-hi, aprendre’n més i obtenir recursos hem visitat alguns llocs web interessants. Un és el document El poble gitano i l’educació  debat impulsat per la Fundació Bofill on podem aprendre molt de l’experiència i reflexió de gent que hi ha treballat, experts de què funciona amb perspectiva històrica i per què. Així com opinions igualment interessants des del propi col·lectiu gitano.
Un altre lloc on recórrer és l’Asociación de enseñantes con gitanos.
Entre d’altres aspectes, podem comprovar que organitzen jornades educatives (en fan des del 1980), de les que a més podem trobar disponibles a la seva web les ponències i experiències que n’han fet a partir del 2007.
També podem trobar una fundació publica promoguda pel Ministerio de Educación: el Instituto de cultura gitana de la que en destacaríem el seu apartat de publicacions, dins el qual podem trobar Los colores de la escuela una proposta didàctica per incloure el treball de la cultura gitana en el tercer cicle d’educació primària.

També ens pot ser d’interès ...

-El programa dedicat al català dels gitanos de Caçadors de paraules .
-El programa de 60 minuts Memòries gitanes. L'altre genocidi “una història que explica l’origen, el context i el destí que van tenir els gitanos europeus durant la Segona Guerra Mundial” .
-Guia pràctica para periodistes que ens permet a banda d’aprendre, donar idees per treballar els mitjans de comunicació a l’aula.
En aquest tema, com en tants d’altres, tenim molt per aprendre, nou us sembla?


Josep Maria López Madrid

domingo, 10 de enero de 2016

VOLVER A PENSAR LA EDUCACIÓN



Sota aquest suggeridor títol, al llibre fruit d’un congrés de Didàctica (recollit en dos volums), se’ns plantegen qüestions sempre interessants:
En què consisteix el què ha de ser un coneixement rellevant en la societat actual? Quins són els valors que s’han de difondre? Quines competències convé estimular en la ciutadania perquè puguin participar en un món, que cada cop més, tendeix a ocultar-los els mecanismes que expliquen el seu funcionament?




Del primer volum, d’acord amb el nostre temps suposadament hivernal, recuperem algunes idees de Miguel Ángel Santos Guerra sota el no menys interessant títol de "Democracia escolar o el problema de la nieve frita" que ens ajuda a  pensar en el què fem a les escoles:

La escuela es una institución…

…jerárquica que pretende educar en y para la democracia.
…heterónoma que pretende desarrollar la autonomía.
…que pretende educar para los valores democráticos (cooperación) y para la vida (competición).
…jerárquica que pretende educar la creatividad, el espíritu crítico y el pensamiento divergente.
…sexista que pretende educar para la igualdad entre los sexos.
…pretendidamente igualadora que mantiene mecanismos que favorecen el elitismo.
…acrítica que pretende educar para la exigencia democrática.
…cargada de imposiciones que pretende educar para la participación.
-….

Josep Maria López Madrid