LA LECTURA I LA DOCÈNCIA

Quan temps fa que no llegim un llibre? I un llibre de divulgació científica o similar que ens ampliï el nostre coneixement? Mantenim la curiositat per aprendre en general? Quan fa que no llegim cap llibre de didàctica o d’educació? [hi ha qui la darrera vegada que va llegir quelcom va ser quan es preparava les oposicions]

I algun article d’aquestes “avorrides” revistes educatives que acumulen pols a moltes escoles? Reflexionem el que fem amb ajuda de lectures? Ho compartim amb els companys/es? Pot transmetre il·lusió pel coneixement i ganes d’aprendre qui no en té? I ganes de llegir qui no llegeix? i...?

Un bon llibre per recuperar lletres perdudes, el podem trobar en “Por qué la teoria de la evolución es verdadera”. No tan sols podem aprendre aspectes conceptuals o recordar-ne alguns d’oblidats, sinó l’actitud científica i reflexiva envers el coneixement.

El llibre en bona mesura, neix per desmuntar arguments dels corrents creacionistes, del disseny intel·ligent... que a indrets dels Estats Units  pretenen adoctrinar l’alumnat i ataquen la teoria de l’evolució. Un dels arguments del moviments que defensen que un ésser superior ha creat la vida a la terra, és qüestionar-la perquè diuen que només és una teoria, aspecte que és contestat per l’autor argumentant que és fa un ús subjectiu del terme, per treure-li deliberadament valor, quan és una teoria fonamentada en fets observables, que evidentment sempre poden ser posats en qüestió si es troben proves del contrari, fet que fins ara pel que sembla no ha succeït.

Si bé és cert que dona arguments “irrefutables” al respecte, com les mancances evolutives que té l’ésser humà, és a dir, aspectes del nostre cos que són força millorables i que no tindria sentit haver-los fet així en cas d’haver-los dissenyat Déu; durant el transcurs del llibre podem aprendre moltes coses relacionades amb la història de la vida a la terra: recordar el nostre origen amfibi, entendre per què les balenes van tornar al mar (em va fer gràcia que tinguin també lanugen quan s’estan gestant a la panxa de les mares), que tenim al nostre codi genètic vestigis, “instruccions” adormides d’antigues parts del cos que ara ja no tenim, etc.

En definitiva, un bon repàs a com se sap el que és sap en evolució, reconeixent la revolució científica que van suposar les aportacions de Darwin. A casa nostra, desconec l’abast del moviment creacionista o similar (tot i que algun cas sempre ens trobem, no tinc constància que sigui rellevant), poderós als Estats Units, dels quals de tant en tant ens arriben notícies desconcertants respecte a què s’ha d’ensenyar a l’escola.

Josep Maria López Madrid

XERRADA SOBRE ELS RACONS COOPERATIUS A L’ÀREA DE MATEMÀTIQUES

El passat 9 de setembre vam tenir la sort de poder realitzar una xerrada informativa al claustre de l’escola La Garalda de Pallejà. Aquesta xerrada tractava sobre els racons cooperatius a primària aplicats  a l’àrea de matemàtiques, a la resolució de problemes.

La xerrada la vam estructurar de la següent manera:

• Presentació.
• Dinàmica de racons cooperatius aplicada a la resolució de problemes.
• Valoració de la dinàmica i de la metodologia de racons cooperatius: punts forts i punts febles.
• Racons cooperatius i competències bàsiques. Possibilitats a d’altres àrees.

       A la dinàmica de racons cooperatius els i les mestres del claustre de l’escola van poder viure el funcionament dels racons. Van fer grups de treball, van posar noms als diferents grups i van poder escollir entre 5 racons diferents, cinc situacions-problema diferents (numeració, pensament, investigació/cerca, papiroflèxia i joc de taula).

A la valoració vam poder parlar, breument, sobre els punts forts i punts febles dels racons cooperatius. En aquesta part de la xerrada van sortir aspectes i neguits força interessants

Per acabar vam poder establir vincles amb les competències bàsiques i amb d’altres aspectes que, de manera directa o indirecta, apareixien i es treballaven amb aquesta metodologia i que beneficiaven de forma general a tot l’alumnat i a la dinàmica de l’aula. També vam intentar transmetre les possibilitats dels racons cooperatius en d’altres àrees com les llengües o el Coneixement del Medi.

Per a nosaltres va estar  una  experiència molt positiva poder compartir amb el claustre de l’escola La Garalda el nostre treball i esperem que fou de la mateixa manera pels i les mestres de l'escola. .

La propera a la Universitat de Barcelona!!

PER QUÈ EL PROFESSORAT DEIXA LA FEINA? (A EEUU)

Començo el curs amb un costum que espero poder mantenir: fer ullades per veure que passa al món del món de l’educació; especialment als països anglosaxons,  pel que vaig comentar en una altra entrada, i que també en parla Pascal Bruckner en el seu recomanable llibre “La tentación de la inocencia”, ens anticipen les malalties de la modernitat, i qui diu malalties, diu tendències...

quest cop paro atenció en l’article titulat Why so many teachers quit, and how to fix that on parla de l’abandonament laboral del professorat, com a mínim un 17% dels docents nous que comencen a treballar, en el període de cinc anys deixen la docència.  A banda dels costos econòmics, això també comporta uns costos qualitatius, ja que l’estabilitat s’observa com crucial per construir uns llaços forts entre el personal docent i l’alumnat (tampoc no ens confonem del tot, estabilitat de plantilla a casa nostra moltes vegades no té una correlació gaire directa amb qualitat de l’educació del centre).

Com no és d’estranyar, cap a la cinquena part ho deixa anualment en els centres educatius pobres urbans (aproximadament un 50% més que a les escoles més pròsperes).

Entre d’altres motius, el professorat es queixa de de massa hores i massa poc sou; per el col·lectiu docent encara està més molest per la seva manca de veu en les decisions clau que afecten les aules.

La classe política ha intentat frenar aquesta tendència donant bonus al professorat que treballa en escoles deprimides –podríem afegir que depriments– o vincular el pagament als resultats en les proves externes tipus competències. Es veu que de moment no els funciona gaire, i hi ha qui planteja que potser la manera sigui donant més protagonisme al docent en la seva feina.

També ens explica l’article un cas que va girar positivament quan el centre educatiu va donar suport al professorat en la seva feina en comptes de reprimir-lo. Havien intentant reconduir la situació del centre acomiadant professorat i prenen mesures de control més estrictes, però no van obtenir cap resultat.

Els resultats positius van venir quan es van invertir les accions i van facilitar la feina docent, per exemple, ampliant el temps pagat perquè els docents poguessin treballar en equip preparant lliçons intel·lectualment atractives o afavorint la formació dels companys/es que necessitaven ajuda.

Per descomptat el professorat no fou l’únic beneficiat del canvi de direcció...

Ressona una mica aquesta cantarella a mode de premonició?...

Josep Maria López Madrid

LLIBRE DEL MES: PEDAGOGÍAS DEL SIGLO XXI d'en Jaume Carbonell Sebarroja

Comença un nou curs i, amb aquest, nous reptes i nous projectes que, de mica en mica, aniran veient la llum. Esperem...
Part de la responsabilitat en el manteniment de l'ànim i la il·lusió per continuar en aquesta i en d'altres aventures l'ha tingut el llibre d'en Jaume Carbonell Sebarroja, Pedagogías del siglo XXI, d' Octaedro Editorial. (Per fi l'he acabat de llegir....)

En aquest recull, el director de Cuadernos de Pedagogía ens presenta les principals tendències en educació, les “noves” pedagogies per a l’educació del futur, pel canvi de paradigma educatiu. Tendències, moltes, que tenen els seus orígens i fonaments al segle XX però que són, avui, més presents i necessàries que mai.

Podem trobar des de les pedagogies crítiques fins a les pedagogies de les diverses intel·ligències, passant per les pedagogies no directives, les pedagogies no institucionals o les pedagogies inclusives i cooperatives; des de l’educació lenta, serena i sostenible  fins a la pedagogia sistèmica i la pedagogia del coneixement integrat són recollides en aquesta obra de divulgació educativa.

Cada una d'aquestes pedagogies protagonitza un capítol amb una primera part dedicada als fonaments teòrics, als origens i primers autors i referents. En una segona part es descriuen els principals trets identificatius i característics de cadascun d'aquests moviments pedagògics. Tot seguit hi ha un apartat amb diferents experiències educatives reals vinculades a cada pedagogia alternativa. El capítol continua amb la part més interessant de cada capítol, constituïda per una sèrie de qüestions que susciten debat i polèmica. Aquests aspectes estan resolts amb molta sensatesa per part de l'autor i sempre en un to molt crític i constructiu. En acabar el capítol hi ha una extensíssima bibliografia per poder seguir aprofundint sobre les principals idees aparegudes al capítol.

Feia molt de temps que no m’acabava un llibre. De fet, no m’havia passat mai això d’anar llegint un llibre i anar encarregant de nous per tal de complementar i aprofundir en els temes que van sortint. Potser és el temps i l’espai, l’instant o el moment però feia molt de temps que un llibre no m’empentava tant cap endavant.

Esteu absolutament convidats i convidades a tenir-ho a la tauleta de nit durant una temporada (espero que s'estigui menys que a la meva...) ja que és absolutament recomanable. Espero, a més,  què us empenti cap endavant en la vostra tasca , en les vostres reflexions i accions educatives. Ens serà molt útil!

David Sánchez Sánchez